David Bueno és doctor en biologia i ha dedicat bona part de la seva carrera a aplicar els seus extensos coneixements sobre el cervell a entendre com i per què aprenem. Per això és director de la càtedra en Neuroeducació de la UB. Després de dècades d’investigació, Bueno ha arribat a la conclusió que les arts són unes grans aliades per adquirir i fixar nous coneixements. Més que de memoritzar i repetir a un exàmen, Bueno és partidari de barrejar poesia i matemàtiques. Ha participat a la trobada d’inici de curs de la Xarxa d’Escoles Municipals de Música i Arts del passat dimecres.
Ha dit diverses vegades que les arts poden canviar el cervell. Com?
Qualsevol activitat, aprenentatge o experiència ens canvia el cervell, perquè actua sobre la seva plasticitat, alterant-ne les connexions i facilitant els aprenentatges. L’art és una d’aquestes experiències i, a més, afecta al sistema emocional perquè ens desperta reaccions, encara que siguin negatives. L’art és una experiència que el cervell integra amb molta eficiència perquè hi involucra moltes parts. Una altra que hi participa són els sentits i quants més sentits participin d’una experiència, més connexions provocaran i millora arrelaran els coneixements.
Les arts tenen com a virtut que estimulen molts sentits diferents i, per això, treballar qualsevol aprenentatge a través de les arts farà que l’assumim millor. Treballar la suma i la resta no desperta, a priori, cap emoció i no hi participa cap sentit més enllà de la vista. Però si hi involucres la música o la pintura, generarem coneixements que quedaran millor fixats.
Ara recordava quan jo estudiava història de l’art i, tot i ser una assignatura artística, me la feien aprendre memoritzant fitxes. Pocs dies després de l’examen, no recordava res. Expliqui’ns per què, neurològicament, repetir i vomitar no serveix per aprendre.
El cervell detecta quan estem aprenent per simple memorització. El nostre cervell fa moltes coses sense que en siguem conscients i una d’elles és valorar la importància d’allò que fem per decidir si ho ha de fixar o no. Clar que pots aprendre de memòria 80 fitxes, però el teu cervell interpreta que només ho necessita temporalment, perquè no hi ha cap implicació emocional, i ho oblida per alliberar connexions.
Forcem les criatures a memoritzar massa coses?
A infantil i primària, la memorització ha anat disminuint. La memòria no pot desaparéixer, perquè és important, però no es tracta de treballar-la aprenent coses de memòria que després oblidarem, sinó generant punts de referència que serveixin per incorporar sabers nous. Això ja es fa i se’n diu aprenentatge competencial, no hem d’inventar la sopa d’all. El que passa és que no es fa prou. Per això, no crec que el problema sigui que els infants hagin de memoritzar massa coses, sinó que els currículums són massa densos. Hi ha massa coses a fer i deixen poc temps per gaudir i poder barrejar poesia amb matemàtiques.
Quan parla de fer les arts transversals a totes les matèries, pensa en infantil i primària només, o també en secundària i postobligatòria?
S’hauria de fer sempre. Als meus alumnes de biologia del màster de formació de professorat, quan els dono la classe sobre genètica, els ensenyo alguns conceptes bàsics que han de memoritzar i, després, dedico la major part del temps a donar-los recursos per integrar-los. Des de poemes fins a exposicions d’art que permeten generar un debat. Aportar això flexibilitza el cervell i afavoreix la possibilitat de veure opcions diferents davant un mateix repte. Aquesta és una altra competència imprescindible.
El nostre cervell funciona millor quan se li dóna una ordre productiva o creativa?
Depén de la persona. N’hi ha que s’estimulen més quan els demanes tasques creatives perquè tenen un pensament divergent, i d’altres que prefereixen la sistematització perquè un excés de creativitat els angoixa. També depén del moment; si tens molta feina i estàs molt estressat, és millor una ordre concreta, perquè si no el cervell s’atabala. Quan tens certa tranquil·litat, una activitat creativa acostuma a agradar a tothom.
També depén de l’edat? Una criatura de quatre anys és més receptiva a la creativitat?
Hi ha una part de component genètic que fa que això ens vingui de sèrie, però també està determinat per com hem viscut els nostres primers anys. Els nostres aprenentatges ens condicionen igual que la nostra genètica. Si t’has trobat amb algun docent que, quan tenies una idea te la capava, el cervell aprén que ser creatiu no només no serveix, sinó que a més està penalitzat. Així que, quan arribes a l’edat adulta i et demanen posar-te creatiu, se t’encén una alarma a l’amígdala. No n’ets conscient, però el teu cervell ho té après. És important treballar des de petits la creativitat. Igual que l’ordre: allò d’arribar, treure’s la jaqueta, penjar-la, seure… Les rutines són extremadament útils perquè alliberen el cervell de la càrrega de pensar què ha de fer i pot dedicar-se a altres coses.
Parla d’alliberar el cervell i de tenir massa estímuls. El nostre cervell necessita més temps per no fer res?
Sí, tant criatures com ancians. Vivim en entorns sobreestimulats que han anat en augment. Al paleolític havies d’estar pendent del menjar, de la tribu, dels depredadors que se’t volien menjar… Estem acostumats a estar pendents de l’entorn, però la sobreestimulació actual és molt més bèstia.
El nostre cervell està saturat d’informació i l’única manera de contrarestar-ho és tenir espais per no fer res; està comprovat que quan badem és quan tenim els majors brots creatius
Més bèstia que quan pensàvem en si se’ns menjarien?
Sí. Només cal sortir al carrer i avançar 200 metres que, els que vivim a ciutat, veurem senyals de trànsit, semàfors i situacions d’estrès que ens demanen fixar-nos en els cotxes, en la persona que ve, el qui xateja i no et veu… El nostre cervell està saturat d’informació i l’única manera de contrarestar-ho es tenir espais per no fer res. El cervell ja s’ocuparà, perquè no li agrada estar ociós, però una cosa és estar actiu amb allò que et ve de gust i una altra és estar pendent per obligació. Aquest és un dels principals problemes de les tecnologies, que si les fas servir un moment no passa res, però les volem per tot. L’altre dia em plantejaven digitalitzar una aula d’infantil!
A partir de quina edat digitalitzaria les aules?
Ha d’anar in crescendo. A infantil no ho faria per res; que facin servir làmines, que dibuixin i apilin blocs. A partir de primària sí que introduiria les eines digitals, però sobretot perquè aprenguin a usar-les i gestionar el seu temps amb la tecnologia. La necessitem, la fem servir i l’apaguem. Que és el que ens costa fer a molts adults. Quantes vegades has estat esperant el metro i, encara que quedin 30 segons perquè vingui, has obert el mòbil?
A infantil no introduiria cap eina digital: que facin servir làmines, que dibuixin i apilin blocs; i a primària que aprenguin a gestionar el seu temps amb la tecnologia, que és el que ens costa fer als adults
Els nostres cervells han oblidat com avorrir-se?
Sí, però és quelcom que es pot treballar i reaprendre deixant estones sense fer res. Hi ha escoles que programen jocs per l’hora de l’esbarjo però no cal. És important tenir la por al paper en blanc, al no saber què fer. L’avorriment estimula la creativitat, perquè quan no té res a fer, el cervell busca. Està comprovat que quan badem és quan tenim els majors brots creatius.
Però sembla que encara ens queda molt per aprendre per acceptar que no fer res no és pas una pèrdua de temps.
Però anem pel bon camí. Quan estudiava EGB, ara fa quasi 50 anys, la situació era molt diferent. Tant, que els que avui som professors tenim dificultats quan se’ns presenten alumnes que han estat educats ara. Ens costa entendre’ls. Caldria que ens permetéssim el luxe d’escoltar els joves i ens donéssim el temps per empatitzar amb ells. Potser no els entendrem mai, perquè són d’una altra generació, però si ens permetem el luxe de parar, d’aturar el currículum durant 15 minuts i ens escoltem, podem empatitzar, generar confiança i arribarem a acords que seran beneficiosos per tots dos i que afavoriran l’aprenentatge.
1 comentari
molt bona entrevista