“Catalunya i Espanya som líders en abandonament escolar. Millorar aquesta situació hauria de ser una prioritat en la qual ens sentíssim còmodes a l’hora de treballar en conjunt”. Aquestes són paraules de Nacho Sequeira, director general de la Fundació Exit, que ha participat en el cicle de seminaris Noves Oportunitats Educatives NOE de la Diputació de Barcelona, un conjunt de 10 trobades amb l’objectiu de generar coneixement sobre l’abandonament escolar prematur. El setè seminari, realitzat el passat dilluns 14 de novembre, ha volgut focalitzar en el treball en xarxa entre l’administració local, les entitats socials i les empreses.
Des de la Fundació Exit, que es dedica a la lluita contra l’abandonament escolar prematur, Sequeira té una llarga experiència en buscar la col·laboració publicoprivada per lluitar contra aquest problema. Per això, alerta que “els adults ens organitzem de manera molt compartimentada, de manera que no podem assistir globalment els interessos o inquietuds dels joves”. En altres paraules, els adolescents no tenen un interlocutor que els pugui resoldre dubtes acadèmics, laborals o personals a l’hora.
Per això, professionals com Sequeira alerten que tots aquests actors haurien de col·laborar des d’una mirada comunitària, per poder atendre les problemàtiques dels joves que han quedat fora del sistema educatiu. “Parlem de nois i noies que estan en terra de ningú”, alerta Sequeira. Per això, aposta per una entesa entre els actors encarregats d’orientar, acompanyar i contractar el jovent. “Però, per molt que col·laborem, no serà efectiu si falta gent important a la taula”, ha exposat Sequeira, en referència a que també cal escoltar les persones joves.
Persones com la Míriam Talebi, una jove que va abandonar els seus estudis a tercer d’ESO per problemes amb el professorat. “Em van dir que no passaria a quart i em van convidar a marxar del centre. Als instituts o aproves o no vals res i jo ja estava suficientment malament com perquè em diguessin que no era vàlida”, apunta Talebi. Ella va trobar a faltar un suport i un acompanyament per part dels centres: “No sabeu les condicions econòmiques o psicològiques de cada familia. Hi ha molta gent que es rendeix en aquest moment i després se’ls en va la vida en l’aire”, reflexiona la jove.
Ella va acabar cursant un PFI de la mà de la Fundació Marianao, dedicada al disseny de projectes socioeducatius destinats a la reinserció al món educatiu i laboral. “Aquí vaig trobar molt d’ajut, en coses tan bàsiques com que em preguntessin com estic”, diu. Ara, la Míriam fa documentació sanitària a l’Hospital Sant Joan de Déu, gràcies a un itinerari formatiu basat en la col·laboració publicoprivada, que li va permetre fer diverses estades a diferents empreses fins poder trobar la formació que més s’esqueia a ella.
“Els que abandonen i són abandonats pel sistema només surten a les estadístiques, però no desapareixen. Necessiten un acompanyament que l’escola no pot donar perquè els docents van desbordats. I aquí entrem les entitats”, explica Dani Osiàs, de la Fundació Marianao. Entitats socials com aquesta, en tant que estan en contacte directe amb els protagonistes de l’abandonament escolar, són els que poden “incidir en les polítiques educatives”, tal com ha recordat Osiàs.
Per això, el diàleg amb l’administració és essencial. “Sovint mirem amunt quan hem de tractar aquests temes, però la política local és la que més capacitat de canvi té. Els programes més efectius són els de proximitat, els que poden asseure en una sola taula les escoles, entitats que treballen sobre el terreny, administracions i empreses locals”, ha apuntat Alba Martínez, quarta tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, una administració que destaca per haver signat acords amb diverses empreses per fomentar la incorporació al mercat laboral.
Una d’aquestes empreses és AGBAR, que té un programa d’inserció laboral. “Sovint costa afiançar la col·laboració, però l’empresa no pot estar aïllada de la situació social. El 25% d’atur o la inflació, no són dades macroeconòmiques, sinó que afecten directament a la ciutadania. No podem ser només empleadors: hem de tenir molt en compte el nostre paper i responsabilitat a l’hora de trobar respostes”, ha apuntat Felipe Campos, director d’Acció Social del grup AGBAR.
Una col·laboració necessària i urgent
El 2016, el Foro de Davos va assegurar que el 65% de les feines que ocuparien els nens i nenes que estaven llavors a la primària encara no existien. El mercat laboral canvia a una velocitat molt ràpida, però l’orientació educativa no s’estaria adaptant al mateix ritme. Segons diversos informes, les ocupacions que més ambicionen els joves no han variat, pràcticament, en la darrera dècada. “El mercat laboral està canviant molt ràpid, però no ens n’estem assabentant”, ha assegurat Sequeira, qui ha remarcat la necessitat d’estar en contacte amb l’empresa, que és l’organisme que coneix les necessitats del mercat laboral.
Els ponents del seminari han alabat algunes iniciatives formatives com ara l’FP Dual o les visites a les empreses durant la formació. Però entitats com les fundacions Marianao o Èxit demanden altres metodologies de col·laboració, com poden ser les formacions a mida, en les quals les empreses comuniquen quins perfils necessiten i els costa trobar. Un exemple d’això seria l’acord que recentment han signat l’Ajuntament de Sant Boi amb la Universitat de Barcelona i l’empresa Prologis per crear formacions a mida per donar resposta a les necessitats del sector de la logística.
“Moltes vegades ens sentim desbordats per la manca de recursos o de temps, però si som capaços d’escoltar-nos, podrem veure que, de vegades, les solucions estan just davant nostre”, segons Alba Martínez. De fet, els ponents s’han mostrat d’acord amb que la manca de recursos és una problemàtica real, però que pot fer perdre de vista altres alternatives. “Si només pensem en els diners, no ens adonem de la importància de compartir coneixements i problemàtiques”, ha apuntat Sequeira.
“Tothom pensa que el problema és d’algú altre. Les empreses, les escoles o els polítics miren cap a una altra banda. Els estudiants també: moltes vegades pensem que la culpa és dels altres. Però no és així, el problema és de tots i, si no ens posem les piles, no sé què serà de les generacions que venen”, reflexiona la Míriam. “Els nanos que abandonen ho fan per problemàtiques molt complexes que tenen a veure amb qüestions socials, econòmiques i educatives. El sistema centrifuga i, si no estàs en la línia, t’expulsa. Ens hem de posar les piles, sí, i ho hem de fer en conjunt”, ha alertat Osiàs.
“Estem en el moment dels discursos, però hem de passar del discurs a la realitat”, s’ha rematat des de la Fundació Marianao. Teresa Sambola, coordinadora de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona s’ha mostrat d’acord amb aquesta reclamació de les entitats. “Les xarxes interprofessionals són, cada cop més, una realitat. Ara cal traslladar aquesta metodologia integral d’acompanyament a la pràctica”, ha assegurat, tot recollint el guant d’entitats socials i educatives. Per això, ha posat l’accent en el cicle de seminaris, en què s’ha tractat de manera àmplia tota la feina que fa més d’una dècada que es fa i ha recordat el compromís de la Diputació d’acabar el mandat dotant de 12 milions d’euros les entitats locals que treballen en conjunt per assolir la fi de l’abandonament escolar prematur.
El Diari de l’Educació, 2025