Anar al parc a relaxar-se, a fer una excursió o a participar d’algunes de les gimcanes o activitats educatives que ofereixen és una opció a l’abast de bona part de la ciutadania, però no de tota. La majoria de parcs no estan adaptats per a persones amb discapacitat, que veuen com la natura és un altre dels àmbits que els queden vetats.
Per això, la Diputació de Barcelona va posar en marxa una prova pilot per fer accessibles dos parcs naturals: el Casa Nova de l’Obac (Vallès Occidental) i Olèrdola (Garraf). En el marc del projecte Viu el Parc, aquests dos espais han comptat amb la col·laboració del CIMA (Centre d’Interpretació del Medi Ambient) i de les escoles d’Educació Especial: l’EMME Fàtima de Terrassa i el CEE Maria Felip de Gavà.
Gràcies a aquesta cooperació, aquests dos parcs disposen d’itineraris accessibles, recorreguts amb audioguia i jocs de pistes adaptats. “Tenim el xip de la inclusivitat i volem que totes les activitats siguin accessibles per tothom: no només per les escoles d’educació especial, sinó per tota la ciutadania”, explica Dafne Farré, tècnica d’ús públic i educació ambiental de la Xarxa de Parcs de la Diputació. Aquests espais compten amb cadires Joëlette, barres direccionals i inclús activitats culturals amb intèrprets de llengua de signes.
“L’objectiu és que qualsevol pugui gaudir de la natura de manera segura i tranquil·la, entenent el potencial educatiu que té estar a l’aire lliure”, apunta Farré. Per aconseguir aquestes condicions, la participació d’escoles com Maria Felip ha estat clau. En el seu cas, aquest centre va ajudar a adaptar el parc d’Olèrdola, al qual van assistir amb un grup d’alumnes que van acompanyar una excursió d’una escola ordinària.
Un cop feta l’activitat, van explicar a la Diputació com creien que aquelles activitats es podien adaptar al seu perfil d’alumnat, que va dels 3 als 21 anys i que compta amb diversos graus de discapacitat. “És el mateix que faries per una escola ordinària, però pensant que tot es pugui fer amb cadira de rodes, que tot el material sigui manipulatiu, que les distàncies siguin més curtes i que les proves estiguin adaptades a un nivell de cicle inicial de primària”, explica Ramon Duran, cap d’estudis de l’escola.
La “tómbola” de l’accessibilitat
Les sortides a la natura són una activitat molt recurrent a les escoles d’educació especial, degut als beneficis que comporten pel seu alumnat. “Parlem de nens i joves que no tenen gaires oportunitats. El món no està pensat per ells i, si volen fer alguna extraescolar, sovint no estan adaptades”, es lamenta Duran. Tenir itineraris i activitats accessibles obre una finestra d’oportunitats que permet treballar el coneixement de l’entorn, però també l’autonomia o la cooperació.
“Que aprenguin a desenvolupar-se fora de la seguretat de l’aula és una de les coses que més valorem. És cert que alguns alumnes poden tenir por o neguit, però aquests parcs tenen activitats molt motivadores que permeten treballar lectoescriptura, causa efecte i la curiositat”, explica Nereida Mercado, cap d’estudis de l’EMME Fàtima.
Aquesta escola va ajudar a desenvolupar les activitats del parc Casa Nova de l’Obac, el centre que està més adaptat de tots: compta amb lavabos accessibles, quasi tots els itineraris es poden fer amb cadira de rodes i alguns estan pensats per persones cegues; a més té espais de ‘chill out’ per relaxar-se en cas de sobreestimulació. “És accessible en tots sentits”, assegura Mercado.
Des d’aquesta escola aprecien molt la possibilitat de comptar amb un espai en què tenen la certesa que no es trobaran sorpreses. Com moltes escoles d’educació especial, la Fàtima i la Maria Felip realitzen diverses sortides a la natura i l’aire lliure, però “són una tómbola”, assegura Mercado. Les esquerdes al terreny, els bassals o sots si hi ha hagut pluges o la manca de lavabos són alguns dels inconvenients difícils de preveure i que poden ser molt significatius.
Per això, després de la prova pilot, des de la Diputació ja han obert el programa ‘Viu al Parc’ a totes les escoles que s’hi vulguin apuntar. Malgrat això, Dafne Farré explica que encara no hi ha gaires centres que hagin fet el pas: “és normal, però. Moltes escoles tenen reticència perquè no seria la primera vegada que se’ls convida a participar en una activitat que se’ls assegura que està adaptada i després tenen sorpreses”.
Nereida Mercado reconeix aquesta sensació i explica que és necessari comptar amb l’assessorament d’experts i professionals de l’àmbit de l’educació especial per assegurar-se l’adaptabilitat d’itineraris i activitats. “No es tracta només de poder-hi entrar amb cadira de rodes. Es tracta de tenir lletres grans que tothom pugui llegir, espais que permetin la calma i comptar amb activitats que respectin els diversos tempos”, explica.
Ningú com els professionals saben què es necessita per tenir un espai adaptat i, també, ningú com ells sap de la importància de tenir activitats segures i accessibles. “Les ciutats han millorat molt, però la societat encara és hostil amb certes persones. És imprescindible que tinguin llocs on anar i, a la vegada, oportunitats d’aprenentatge que els permetin desenvolupar-se. D’això depèn el seu futur i present”, afegeix Duran.
