L’oci educatiu és un dret recollit en els marcs legals nacionals i internacionals: l’article 31 de la Convenció dels Drets dels infants (1989) i els articles 24 i 27 de la Declaració Universal de Drets Humans, fan referència al dret a l’accés i a la pràctica d’activitats de lleure, de joc i d’esport de la infància i l’adolescència. També les Recomanacions de la Unió Europea (2013), de 26 de novembre de 2013 sobre els beneficis de l’activitat física per a la salut. Alhora, investigacions i pràctiques contrastades mostren com participar en activitats d’oci educatiu promou: a) la millora de la seva identitat personal, b) el foment i la promoció de la participació i la construcció d’una ciutadania activa i compromesa, c) el desenvolupament de les competències acadèmiques i d’ocupabilitat i d) també promou cohesiu social en els territoris.
Malgrat això, el seu accés encara no està garantit de forma universal, per diferents motius, especialment els econòmics però també les desigualtats territorials.
L’accés a l’oci educatiu encara no està garantit de forma universal, per diferents motius, especialment els econòmics però també les desigualtats territorials
Per donar resposta a aquesta desigual pràctica d’activitats de lleure, en el marc del Fòrum s’han aportat diversitat de propostes, que les futures polítiques haurien d’abordar per a garantir un accés en igualtat de condicions, especialment atenent a la diversitat de persones i realitats i a les situacions de vulnerabilitat social. En primer lloc, contribuir, mitjançant evidències científiques, a posar a l’agenda pública el tema de la desigualtat d’accés, proposant accions de millora, recomanacions i orientacions perquè puguin revertir aquestes situacions de desigualtat, incidint així en les polítiques públiques. Accions com la creació de catàlegs d’activitats de lleure per adolescents i joves des d’una perspectiva inclusiva, proporcionant suports individualitzats i comptant amb dinamitzadors dels ens locals. D’especial importància serà acompanyar a adolescents i joves que viuen situacions d’aïllament i soledat. També, oferir suport a famílies en situació de vulnerabilitat, mitjançant campanyes d’informació, agents prescriptors, tastets d’activitats i polítiques de beques.
En segon lloc, la creació de coneixement compartit entre els diferents actors implicats (administracions públiques, entitats del tercer sector social, institucions educatives i universitats) per avançar en la millora de l’oferta de les activitats de lleure educatiu, garantint que aquestes siguin accessibles, inclusives, de proximitat i amb enfocament de gènere. En relació amb aquest aspecte serà també rellevant ampliar l’oferta d’activitats de lleure de qualitat als barris o municipis amb menys oferta i menys teixit social. Els ens locals, per tant, han de posar les bases materials per tal que les entitats de lleure educatiu desenvolupin la potencialitat de la seva activitat: això passa per la cessió d’espais adequats, l’obertura d’equipaments municipals i establir un finançament estable que vagi més enllà de les subvencions de concurrència competitiva. Promoure, per tant, pactes entre els diferents agents, i amb les entitats, per dibuixar una política sòlida i continuada de lleure educatiu als territoris.
També s’han detectat reptes relacionats amb la millora del treball conjunt i en xarxa, des d’una mirada d’ecosistema educatiu. En aquest sentit, caldrà proposar estratègies de treball compartit entre els diferents agents de la comunitat, que permetin identificar possibles dificultats per abordar de manera conjunta l’oferta de lleure educatiu en els municipis, on la comunitat és important que pugui actuar com a punt de trobada de persones i realitats diverses. Serà també important impulsar accions de difusió i sensibilització, adreçades a les famílies, perquè reconeguin el valor que aporta el lleure educatiu al desenvolupament dels seus fills i filles, i també a altres agents de la comunitat com l’escola, els recursos de salut, els serveis socials perquè puguin donar a conèixer les activitats de lleure, reconeixent el seu valor social i educatiu.
Un tercer repte, que els propis joves han identificat com a prioritari pel seu benestar i desenvolupament personal i social, és comptar amb espais on els i les adolescents i joves puguin participar activament i codissenyar el seu programa d’activitats de lleure anuals, des de perspectives d’innovació social, així com la creació de projectes adreçats a la comunitat, comptant amb suport professional i logístic.
Finalment, un quart i últim repte relacionat amb la importància de mostrar científicament i socialment el valor que les activitats de lleure educatiu aporten a la qualitat de vida dels infants, adolescents i joves. Per això, dues accions a desenvolupar, cada vegada més necessàries, la primera d’elles, donar continuïtat a la realització de recerques i avaluacions d’impacte, promovent partenariats entre el sector públic, el sector privat, entitats del tercer sector social i les universitats. I, una segona, incorporar indicadors d’avaluació que valorin la qualitat, l’equitat, l’equilibri i la inclusió dels programes i activitats de lleure educatiu, per mesurar l’impacte i els canvis que aquestes generen en les persones i en els municipis.
