Lola Montejo és mediadora i facilitadora de processos restauratius al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Està especialitzada en metodologies que permeten abordar el conflicte des de la prevenció a través de dinàmiques que permetin estretir vincles. “Com més ens coneixem, més ens estimem. I com més ens estimem, menys mal ens fem”, assegura Montejo. També ha estat formadora en l’àmbit de les escoles municipals de persones adultes, una etapa de la vida i un alumnat al qual no s’acompanya tant en la resolució de conflictes com podria ser la primària o la secundària. Això, per a Montejo, és un error greu, perquè parlem de competències “essencials” per la vida en societat.
Què s’ha de tenir en compte per enfocar la mediació de conflictes?
Per començar, hem de tenir clar que hi ha moltes eines per tractar un conflicte. Una d’elles és la mediació, que s’ha anat introduint molt al vocabulari d’escoles i centres educatius. Però no hem de deixar de banda la importància de la prevenció. Si només parlem de mediació, sovint el que passa és que aquesta tasca queda en mans de dos o tres professors o professores motivades que tenen formació o un tarannà especial per gestionar els conflictes. I no és això: hem de pensar què en fem des d’una mirada més àmplia, abordant el tipus de relacions que hi ha als centres i generant més vincles entre tothom per prevenir-los.
Enfortir, doncs, les relacions per prevenir conflictes?
Exacte. Tothom pot tenir eines per resoldre els conflictes, perquè no deixen de ser les mateixes eines que ens ajuden a vincular-nos. Com més ens coneixem, més ens estimem. I, com més ens estimem, menys mal ens fem. Això no vol dir que d’aquesta manera desapareguin els conflictes, perquè formen part de la nostra essència, sinó que vol dir que canviarem la manera en què els enfrontem. Això és molt important, perquè un problema mal resolt pot fer que la convivència sigui impossible i les escoles han de ser espais sense por.
És possible que totes aquestes eines per gaudir d’una bona convivència es practiquin molt a primària i secundària, però que es deixin de banda quan l’alumnat ja és adult?
La secundària és l’etapa en què el conflicte és més visible, perquè és quan es posa més el cos i les relacions són més intenses. Per tant, és quan els professionals de la mediació tenim més feina. També és cert que a la primària cada cop s’estan instaurant més eines per millorar la convivència des de les pràctiques restauratives; és a dir, des de la prevenció.
Però és cert que, a mesura que creixem, ens anem dient com a societat que ja sabem quines són les normes i com ens hem de comportar. Donem per suposat que tenim les eines necessàries, però no sempre és així. Aquestes eines es van adquirint a través d’un aprenentatge que dura tota la vida. Aquesta és una realitat que, ens posem com ens posem, acabem d’incorporar. És relativament nou que a les escoles parlem d’emocions, de com ens equivoquem i de com hem de reaccionar quan això passa. L’escola és un lloc per aprendre, en el sentit més ampli del terme. Per això és imprescindible saber gestionar els conflictes, perquè no es pot aprendre amb por.
Parlava de pràctiques restauratives. Què són?
La millor formació és aquella que ajuda a perdre la por al conflicte i a entendre la importància de la comunicació. El conflicte pot ser de diverses maneres i, per tant, necessitarem diverses eines per fer-hi front. Un cop entenem com funciona el conflicte, entenem la necessitat de crear espais per cuidar-nos i prevenir-lo. I és aquí on entren les pràctiques restauratives: si hem d’estar tot un curs lectiu plegats, hem de fer més per conèixer-nos, tenir espais de diàleg, saber com estem i què necessitem.
Si ens coneixem més, les classes seran més participatives i ajudaran a que tothom es pugui posar en la pell de l’altre. Així no serem jo i la resta de l’aula, sinó que serem ‘nosaltres’. D’aquesta manera, es pot avançar amb el temari sent conscient dels obstacles que van sorgint. És per això que aquestes qüestions no s’han de tractar només a la tutoria, perquè el conflicte no està desvinculat de l’aprenentatge.
Parlem de prevenció, però quan el conflicte ja ha sorgit, què hem de fer?
Si partim d’un vincle, podem abordar el conflicte de manera inclusiva, tenint en compte totes les parts. Això no vol dir que hi hagi impunitat: les accions tenen conseqüències i s’han d’assumir. Però les pràctiques restauratives ens ajuden a entendre què ha passat i les persones que han tingut aquest comportament tenen la possibilitat de fer-se’n responsables, escoltant la comunitat o el grup al qual han fet mal. El conflicte és una realitat molt àmplia i les escoles han de tenir eines per abordar-lo en tota la seva complexitat, des de la prevenció fins a la resolució, i no enfocar-se només en la mediació, quan el conflicte ja s’ha donat. Això és clau si es vol generar un espai segur per treballar.
Entenc, doncs, que cal que el conflicte s’abordi de manera transversal, no només des dels i les professionals formats per la mediació o les classes de tutoria?
És essencial. Què farem quan apareguin els conflictes? Com ens podem preparar? Aquestes preguntes tenen millors respostes si són plantejades en equip. Tots i totes tenim algun tipus de formació, competències o experiències valuoses a l’hora d’abordar un conflicte. Als centres educatius, sovint per manca de temps, aquestes coses no es parlen suficientment, però cal posar en comú les nostres estratègies. I això no implica només el professorat, sinó també l’alumnat i les famílies.
Quina és la importància de treballar la prevenció del conflicte a les escoles d’adults, on la majoria de l’alumnat s’ha sentit expulsat del sistema educatiu?
És cabdal. És un tipus de centre en què es poden donar molts conflictes, però no perquè hi hagi cap problema amb el seu alumnat, sinó perquè s’han sentit expulsats, perquè no s’han sentit segurs ni han tingut bons espais de convivència. Si una escola d’adults no és expulsadora, ja és un canvi molt important. Venen d’un sistema molt punitiu, en què equivocar-se està molt mal vist. Però la gent no pot aprendre amb por. Per això, cal obrir la porta a les segones oportunitats i a les que faci falta. Els devem a aquests joves que puguin fer les coses de manera diferent.
A més, cal tenir en compte que la resolució i prevenció de conflictes és una competència molt important, no només en l’àmbit acadèmic, sinó en el mercat laboral. Les habilitats socials per escoltar, tenir feedback, controlar les emocions i treballar en equip són essencials en una feina. Parlem de competències transversals i necessàries per la vida en societat i, per això, qualsevol escola que es pensi que només s’ha de centrar en els aprenentatges acadèmics, s’equivoca.
