La coeducació pot i ha de ser progressiva i amb una voluntat comuna expressada de forma explícita als documents del centre, tant organitzatius com didàctics: projecte de centre, projectes curriculars, programació general anual, programacions de departament i d’aula, coordinacions de cicle o de nivell, activitats extraescolars, commemoratives i festives, impresos, avisos, sol·licituds, etcètera. Perquè la coeducació no és una moda o tendència, optativa o voluntària, sinó un precepte legal que apareix a diverses normatives internacionals, europees, estatals i territorials i compleix el mandat constitucional de l’article 9.2.
Efectes de l’escola mixta actual respecte a la igualtat
Moltes adultes joves amb bones qualificacions, amb baixos salaris, feines precàries o parcials, doble presència i jornades interminables, enlluernades encara pels homes dominants, estan disposades a fer tots els sacrificis del món per la bellesa i la maternitat. És a dir: igualtat de dret, desigualtat de fet.
Molts homes adults joves socialitzats en escoles mixtes abandonen estudis prematurament i s’insereixen en àmbits molt masculinitzats (laborals, lúdics o fins i tot marginals) on poder seguir practicant la política masculina del domini: força, diners i poder, de manera que es mostraran com a atractius davant les dones. Altres homes joves acaben els estudis amb la convicció que arribaran a altes cotes a costa del que sigui -incloent-hi la seva pròpia salut i benestar- com “es mereix” la seva condició masculina superior.
L’absència d’igualtat real en els aprenentatges escolars, l’ús del llenguatge excloent i ocultador de les dones no afavoreix la cooperació entre dones i homes
Tot i que deslliguem aquestes situacions del currículum escolar i les atribuïm a decisions molt personals, intransferibles i escollides conscientment, l’absència d’igualtat real en els aprenentatges escolars, l’ús del llenguatge excloent i ocultador de les dones i d’allò femení, la valoració dels paràmetres d’allò masculí hegemònic (força, diners i poder) com a garantia d’èxit, no afavoreix en absolut la cooperació entre dones i homes, la compatibilitat dels seus projectes de vida, la pràctica i extensió de deures i drets equivalents per a unes i altres i l’autoestima personal i grupal.
La coeducació com a desactivadora de desigualtats
La definició d’aquest terme, amb els matisos que volem que inclogui, no es troba als diccionaris a l’ús. Recordem que el diccionari defineix coeducar com “Ensenyar en una mateixa aula i amb un mateix sistema educatiu alumnes d’un i altre sexe”.
Implantar la coeducació hagués requerit i requereix inexorablement una inversió important en mitjans humans i materials. Ens referim a la formació del professorat, a la investigació-acció, a la R+D+I, tant a les universitats com al si dels centres educatius i a la reforma dels llibres de text i altres materials curriculars d’ús didàctic.
El cert és que la coeducació no s’ha generalitzat, entenent coeducació com “el procés d’intervenció intencionada que, partint de la realitat de sexes diferents i de gèneres desiguals, té com a objectiu la igualtat entre dones i homes i, per tant, la construcció d’un món comú i no enfrontat”.
La coeducació és l’aplicació de l’enfocament de gènere en educació amb l’objectiu principal d’aconseguir la igualtat d’oportunitats, de tracte i de condicions per a noies i nois. És a dir, assolir l’equivalència i l’equipotència entre dones i homes.
El sexisme i la desigualtat no els produeix l’escola, però l’escola els reprodueixen sense crítica
Desigualtats de gènere
El sexisme i la desigualtat (d’oportunitats, tracte i condicions) no els produeix l’escola, però l’escola els reprodueixen sense crítica. Si no es detecten, s’afronten i es desenvolupen mecanismes de neutralització i accions compensatòries per a la seva desaparició, creixen i s’hi normalitzen, com passa i ha passat fins ara.
Les desigualtats persistents es refereixen a bretxes salarials, discriminacions horitzontals i verticals en àmbits professionals i laborals, ocupacions del temps, ús d’espais i recursos, repartiment de poders, presència i representació, etc. (A internet es poden consultar estadístiques al respecte a l’abast de tothom).
Tot segueix sent rosa o blau, dicotòmic i jeràrquic, per bé que desdibuixat. Tot això passa en un camí paral·lel, invisible i silenciós al currículum oficial i continua condicionant enormement la vida adulta i activa.
El sistema educatiu ha d’actuar de forma decidida per a introduir coneixements (l’obra humana de les dones, l’educació sexoafectiva i sentimental, els llenguatges per a la igualtat i l’esperit crític), per detectar i afrontar el sexisme i poder neutralitzar i eliminar les desigualtats persistents.
Àmbits de treball a les EMPA
Els àmbits de treball a les escoles municipals de persones adultes (EMPA) són molt similars als d’altres institucions educatives: el currículum formal, el currículum ocult i el currículum omès.
Currículum formal: tenir en compte sempre la contribució de l’obra humana personal i col·lectiva de les dones (productiva, creativa, reproductiva), estudiem el que estudiem. Existeixen a internet nombrosos materials de visibilització, autoria, imatges, biografies així com fonts interminables a testimonis de dones de cada municipi i alumnes de l’EMPA, ja siguin autòctones, residents estrangeres o migrades.
Currículum ocult: despullar de sexisme, misogínia, masclisme i androcentrisme els llenguatges específics, vehiculars o administratius i de les àrees del coneixement, tant verbals com gestuals i icònics. Intervenir directament, amb paraules i accions, tot episodi de maltractament i violència contra les dones (alumnes, professores, personal no docent o mares). Redistribuir, mitjançant consensos, espais d’ús comú (sobretot patis, cafeteries, altres espais…) perquè no siguin monopolitzats per nois o per noies). Negociar i pactar, mitjançant sistemes de participació i representació, les festes, celebracions, commemoracions o esdeveniments esportius perquè no continguin elements sexistes i discriminatoris o desequilibris respecte a dones o homes.
Currículum omès: introduir de forma sistemàtica l’educació sentimental, emocional, ètica, democràtica, amorosa, convivencial i sexual, per poder desmitificar i neutralitzar les falses creences sobre la complementarietat dels sexes en l’amor, la sexualitat, les habilitats i destreses i els deures familiars, les teories de la mitjana taronja, la divisió sexual del treball i les desigualtats d’accés a recursos econòmics, a llocs de treball qualificats i la subordinació de la sexualitat de les dones a les necessitats i desitjos masculins. A l’EMPA és especialment important aquest aspecte formatiu, ja que les persones adultes ja estan suportant danys causats per aquests prejudicis, els quals es poden anar desposseint per aconseguir cotes més grans d’autonomia, llibertat i vida pròpia.
Des de les EMPA també es poden promoure campanyes, certàmens i concursos, cursos o jornades de formació oberts a tota la població del municipi.
[ Al web de l’Observatori de l’educació local podeu trobar el Destil·lat 35, on l’Elena Simón amplia alguns dels continguts d’aquest article ]
