Els centres escolars són els espais concrets que la societat s’han donat de forma específica perquè es produeixi el “fet educatiu”, és a dir, el procés mitjançant el qual infants i joves adquireixen els coneixements i competències establerts curricularment. Cada cop és més evident que aquest paradigma està evolucionant.
Aquesta transformació requereix un canvi de mirada i de rols per part dels diferents estaments i administracions. En aquest context, dos agents clau emergeixen amb un paper fonamental:
Els centres escolars, que han de transcendir el seu rol tradicional per obrir-se a la resta d’agents educatius i compartir responsabilitats. Els ajuntaments, hereus d’una llarga tradició d’implicació en l’àmbit educatiu, que amb la seva proximitat a la ciutadania i el seu coneixement de l’entorn, poden exercir un paper vertebrador en la creació d’ecosistemes educatius locals.
Perquè aquesta transformació sigui efectiva, més enllà dels canvis normatius necessaris, caldrà ser capaços i generosos per establir les aliances necessàries entre els diferents agents, fonamentant-les en confiança, per afavorir el reconeixement mutu i evitar recels o resistències, i en treball efectiu, perquè les aliances siguin sòlides, coordinades i sostenibles en el temps.
Per tal d’assumir aquest paper vertebrador, els ens locals han de considerar diversos aspectes clau:
Creació i dinamització de xarxes de corresponsabilitat sostenibles: Un dels grans reptes al qual fer-hi front, és aconseguir una participació activa dels diferents agents en un marc de confiança. L’espai escolar, les famílies, el lleure, els agents socials, culturals i econòmics han d’arribar a consensos per a l’alineament d’objectius i l’establiment de competències clau. En aquest sentit, els Consells Escolars Municipals poden jugar un paper fonamental.
Coneixement profund dels centres escolars: Per garantir la participació efectiva dels centres escolars en aquest nou escenari, es fa imprescindible conèixer a fons les seves característiques: titularitat, documents prescriptius (PEC, projecte de direcció, PGA, PAT…), estructures organitzatives (curriculars i tutorials) i l’entorn a qui donen servei.
Participació activa en els òrgans de representació: La legislació educativa preveu la participació dels ajuntaments en òrgans com el Consell Escolar de Centre, les comissions de selecció de direccions o les comissions de matriculació. Cal que aquesta participació sigui real i efectiva, assumint totes les competències derivades.
Identificació dels moments clau de la vida escolar: Consolidar aquest canvi de mirada requereix conèixer i respectar els moments clau de l’organització escolar, tant els prescriptius (consells escolars, selecció de direccions, matriculació, retiment de comptes) com els bilaterals ajuntament-escola, que inclouen espais formals per a presentació i seguiment de projectes, així com espais informals del dia a dia.
Rigor en la presentació de projectes i propostes: Els projectes adreçats als centres escolars i als diferents agents han de ser rigorosos i ben estructurats. Cal que, partint de l’alineament en els objectius, detallin els objectius, actuacions i recursos, incorporin indicadors de seguiment i també els mecanismes d’avaluació i retiment de comptes. Aquests elements hauran de quedar explicitats en la presentació i argumentació dels projectes, i hauran de promoure la corresponsabilitat en el seu desenvolupament.
En definitiva, l’educació no es pot limitar a l’espai escolar i només es pot aconseguir de forma integral, i amb garanties d’inserció i d’igualtat d’oportunitats, si la considerem un fet vital present en totes les activitats quotidianes proporcionant els recursos adequats que puguin contribuir a trajectòries educatives d’èxit.
[ en Josep Lluís Serrano és l’autor del Destil·lat núm. 36 “Aliances amb els centres educatius” que podeu trobar al web de l’Observatori de l’educació local: https://www.diba.cat/es/web/oel/destil-lats-d-educacio ]
El Diari de l’Educació, 2025