És el mateix integrar que incloure? Com s’aplica la teoria, bonica sobre el paper, a les dificultats de la realitat a peu de carrer? Quin paper tenen els municipis en el disseny d’una bona oferta de lleure educatiu inclusiu? De tot això es va parlar a la trobada plenària de la Xarxa d’Escoles Municipals d’Educació Especial, organitzada per la Diputació de Barcelona. La jornada es va iniciar amb una conferència a càrrec de Txus Morata, directora de la càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, titulada “El dret al lleure educatiu per a les persones amb capacitats diverses. Com fomentar-ho des dels municipis”. Seguidament es va celebrar un diàleg per contrastar amb municipis i entitats com desenvolupen projectes per implementar la inclusió en el lleure educatiu, on van destacar les aportacions de Maria Valencia, tercera tinenta d’alcaldia de Sant Boi de Llobregat, i de l’alcalde de Montornès del Vallès, José Antonio Montero.
Les famílies amb nens i nenes amb discapacitat tenen més dificultats per accedir a espais i activitats de lleure perquè no són activitats adaptades i perquè es parteix d’una situació de carència, tant des del punt de vista dels recursos que s’hi posen per aquest objectiu com de la formació dels educadors. Segons recull el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) al seu “Informe Drets Humans i Discapacitat del 2021”, la meitat de l’alumnat amb capacitats diverses no participa mai o gairebé mai en activitats del lleure.
Autorealització i justícia social
Segons explica Txus Morata, la participació dels infants i joves amb capacitats diverses en el lleure educatiu “és una situació encara molt feble. Cal adaptar les activitats i formar els educadors, i això són les dues principals branques en què es podria millorar molt la situació”. Aquesta experta en lleure i educació insisteix en el fet que el lleure educatiu, amb una intencionalitat pedagògica, és una experiència per al desenvolupament humà integral, i té conseqüències tant a nivell individual com social: “Permet tant construir la identitat i augmentar l’autorealització, com incrementar la cohesió social i fomentar la justícia social des d’una vessant més col·lectiva”.
Per aconseguir que tot això arribi també a les persones amb més dificultats per a participar-hi s’ha de fomentar la inclusió. “Jo sempre dic que la inclusió és una actitud –afirma Morata-, perquè segons el marc de referència del qual partim serà més fàcil arribar als objectius, ja que els processos d’inclusió són llargs”.
D’integració a inclusió
“I aquest marc de referència –prossegueix Morata – des d’on es planteja el lleure inclusiu, assumeix el paradigma del suport en comptes de centrar-se en prestar serveis específics. Hem d’avançar del lleure integrador al lleure inclusiu, on hi hagi creació d’entorns inclusius, i tothom pugui relacionar-se”.
En el lleure inclusiu, totes les persones han de poder participar en qualsevol activitat que es realitzi al municipi, i així s’actua des d’una visió transformadora de les persones, emfatitzant la seva autonomia i considerant-les protagonistes de les activitats, tenint en compte les seves característiques, necessitats i interessos.
Ara bé, tot això quedaria en paper mullat si no hi ha una voluntat política coherent amb aquestes actituds de canvi. “Per exemple, ens molesta molt especialment quan es posa en marxa un projecte, es veu que funciona, i després d’un parell d’anys es deixa de fer i ja no té continuïtat, cosa molt perjudicial per als infants i les famílies. O quan hi ha poca informació i no es connecten tots els recursos que ja existeixen i, per tant, no arriben a les famílies. Per això cal fer estudis, redactar protocols, escriure normatives, per fer bé tot aquest camí, sistematitzar-ho i portar-ho a terme amb eficiència”.
Reptes per als municipis
Portar tots aquests conceptes teòrics al dia a dia implica adaptar les polítiques de lleure per poder-les convertir en un marc de lleure educatiu inclusiu. Això és tot un repte per als municipis, ja que dur-ho a terme implica nombroses dificultats i un camí amb molts entrebancs. Establir polítiques sòlides i continuades de lleure educatiu comunitari no és senzill ni un camí curt.
Maria Valencia, tercera tinenta d’alcaldia de Sant Boi de Llobregat, assegura rotunda: “Tenim el convenciment que això ha de ser una aposta política. Cal donar recursos, tenir una actitud inclusiva, treballar en una dimensió transversal, amb tots els agents implicats i no només presents sinó també alineats amb els nostres principis”. Per a Valencia, l’aposta s’ho val, i ella ho corrobora personalment perquè ve del món de l’educació i el món del lleure. “El que es pot viure en les activitats de lleure no es viu en cap altre lloc. És un tipus d’interacció i experiència que et deixa coses per dins que no et donen en cap altre espai. Per això l’objectiu és que tothom ho pugui experimentar, independentment de les seves capacitats”.
Treball transversal
A Sant Boi, el procés per avançar en aquest camí ha estat treballar de manera molt transversal i considerar el lleure com un tema en el qual s’impliquen molts diferents parts del consistori, des d’infància a esports, cultura i serveis socials, però que està liderat des d’educació, en el que és tota una declaració d’intencions. “Des de fa uns anys, les activitats d’estiu es viuen com un projecte de ciutat, intentant garantir una oferta inclusiva no només des de l’ajuntament sinó també des de tot el teixit associatiu i les entitats, que a Sant Boi és molt nombrós i actiu”.
Per això, des de l’ajuntament es va propiciar una comissió per al lleure de l’estiu, que funciona al llarg de tot l’any i que és transversal, incloent des d’escoles a serveis socials, passant per esports, cultura o infància, coordinats des d’educació. Les tres grans columnes en què treballa aquesta comissió són les activitats, els equipaments i la inclusió, precisament per tenir una visió integral i intentar garantir que tothom pugui participar.
Mirada educativa 360
L’alcalde de Montornès del Vallès, José Antonio Montero, assegura que la inclusió parteix d’“una ambició transformadora i de mirada social” i que dintre dels plans educatius globals està sempre la inclusió. “Ho emmarquem en un paraigua més ampli, d’acció social, perquè sovint hi ha famílies amb problemàtiques d’habitatge, amb dificultats socioeconòmiques, i cal una mirada 360, que enfoqui tot el curs, tot l’estiu i totes les facetes de la vida quotidiana”.
Aquest consistori, que de fet compta amb un regidor amb paràlisi cerebral, lluita per “la inclusió real, no només la integració, amb la formació de professionals, l’oferta de vetladors durant tot l’any, i la coordinació de diferents departaments -a través del tècnic de diversitat de l’ajuntament- per dissenyar actuacions participades pels professionals, les famílies i els nens i joves”.
Tot i això, Montero es lamenta que un dels principals reptes a superar és l’augment de casos i de problemàtiques, que fa que l’ajuntament vulgui arribar a on no arriben altres administracions amb els riscos competencials que això suposa. “Quan es volen fer projectes i no hi ha recursos es genera molta frustració. La situació de les escoles d’educació especial a tot Catalunya és una vergonya. I la inclusió provoca una millora evident en tot l’ecosistema educatiu. Però si ens perdem en discussions polítiques no es reconeix la capacitat de fer educació de l’àmbit local i es perden moltes oportunitats de millora”.
Coincideix amb ell Maria Valencia. “La teoria és fàcil, però la pràctica no és tan senzilla. L’atenció específica i personalitzada està millorant, a través d’un plantejament transversal, però cal partir de la veu de les famílies i professionals en el seu dia a dia. I des de les administracions, tot i que ho intentem, encara no estem a l’altura”.
Desenvolupament personal i social
El lleure com a escenari de desenvolupament personal augmenta el benestar social, millora la socialització i la construcció d’identitat, promou hàbits saludables i de salut allunyats de conductes de risc, contribueix al desenvolupament de competències cognitives, acadèmiques i socials, permet l’ampliació de relacions socials i la creació d’amistats sòlides, i facilita la convivència intercultural i el contacte amb altres realitats.
Així mateix, com a escenari d’inclusió i de cohesió social, permet desenvolupar la sociabilitat, l’aprenentatge de valors cívics i socials i augmentar les competències participatives, i potencia la construcció d’una ciutadania crítica i compromesa amb una relació activa amb persones i comunitats diverses.
Txus Morata ho resumeix així: “La inclusió passa per la comunitat. Partint de les persones i fent un treball concret, investigant i fent recerca interdisciplinària, i generant espais realment acollidors i inclusius avançarem molt”.
El Diari de l’Educació, 2025