Aquest 33è Fòrum Local de l’Educació va deixar dues idees essencials, per una banda, que la manera de concebre l’orientació ha de canviar per convertir-se en un acompanyament vital, no només durant l’edat educativa, sinó en totes les etapes de la trajectòria de les persones. Per l’altra banda, va quedar palès que aquest objectiu no es pot aconseguir si no es treballa des del territori, que és el que coneix i entén millor el seu teixit social.
L’acompanyament i orientació des dels ajuntaments i els ens locals crea estratègies transversals i transformadores que són claus per frenar l’abandonament escolar prematur i per impulsar els recorreguts formatius durant tota la vida. Quan es parla del paper del món local en l’orientació al llarg de la vida -títol d’aquest 33è Fòrum- es fa evident que el rol del món local com a administració educativa no és complementari, sinó essencial.
Amb testimonis de perfils tècnics d’ajuntaments com el de Mataró o el de Montornès del Vallès, es va posar sobre la taula el valor dels gestors municipals, que treballen en xarxa, la qual cosa els permet optimitzar recursos, tenir una mirada transversal, compartir dubtes i inquietuds i treballar de la mà d’agents del territori que tenen un accés directe cap als joves. Una manera de treballar que només és possible amb una bona figura de coordinació, teixint molta confiança entre els agents i treballant amb molta generositat.
Els professionals que ja treballen amb aquest model en xarxa també destaquen altres beneficis com, per exemple, que evita situacions de duplicitat, on se li proporcioni la mateixa informació o se li torni a oferir un recurs a la mateixa persona. En definitiva, un model útil i molt beneficiós, sempre que no es tradueixi en una complicació de la feina i que vagi acompanyat d’un procés constant d’autoavaluació i autocrítica.
Més enllà del territori, és essencial que organismes com la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya treballin plegats per sumar recursos i eines. La necessitat d’alimentar i reforçar aquesta sinergia també es va fer palès durant la jornada amb les visions de dos supraorganismes que treballen amb la vista posada en un horitzó: el nou decret model d’orientació de la Generalitat de Catalunya, un marc teòric comú que es materialitzarà pròximament amb el nou Decret d’Orientació Educativa.
Una eina que vertebrarà l’estratègia per recollir, guiar i estructurar la reformulació de l’orientació i acompanyament educatiu i vital. Una nova concepció que entén que està adreçada a persones amb perfils molt diferents. “Ja no acompanyem alumnes, acompanyem a població activa”. Un canvi de perspectiva que posa al centre a les persones i al seu benestar i que treballarà amb una mirada interseccional que es planteja fins a vuit reptes: des de la perspectiva de gènere, la detecció de violències o la crisi climàtica fins a la convivència, la igualtat o la transformació digital.
El que ha inspirat aquest decret és la voluntat de situar l’orientació com un camí llarg d’acompanyament i establir un marc comú i coherent per fer costat als joves al llarg de la vida. Ara bé, per poder desenvolupar un model com aquest, cal superar les barreres entre el món educatiu, el social i ocupacional, tres àmbits que s’entrellacen en la lluita contra l’abandonament escolar i en l’acompanyament.
Cal que tampoc hi hagi barreres entre departaments i institucions i, sobretot, que hi hagi una inversió sostinguda de recursos per poder adaptar-se a les necessitats canviants de les persones acompanyades. Sens dubte és un nou model que posa molts desafiaments sobre la taula, però que alhora és prometedor, engrescador i que presenta moltes oportunitats. “Una mirada sistemàtica centrada en les persones com a única manera de crear oportunitats reals a la igualtat”.
Tornant a la qüestió de les dades, una manera de disposar-ne en més quantitat i qualitat seria crear bases pròpies, amb les grans quantitats d’informació que se segmenten i classifiquen en el dia a dia, es podrien crear registres i extreure’n dades molt útils en comptes d’esperar que un altre departament o organisme les enviï.
La desafecció també és un element que cal tenir en compte a l’hora d’implementar aquest nou model d’orientació. Cal combatre-la intentant entendre i detectar-ne l’origen. Treballar per no posar el focus en el fet que el jove no vagi a l’escola o a l’institut, i preguntar-se els motius que l’estan portant a no fer-ho. Un altre repte majúscul és trencar el “voluntarisme” i fomentar eines que s’articulin des de dalt cap a baix i que redueixin la càrrega de treball i el malestar que poden arribar a sentir els professionals.
En definitiva, el 33è Fòrum Local d’Educació va evidenciar la importància del territori en l’educació i l’orientació, una idea compartida, però que sovint cal recordar. També va deixar constància de què són els agents locals els que estan al dia a dia als pobles i ciutats i que poden fer de termòmetre dels barris, dels joves, dels pobles i de les ciutats per poder desenvolupar projectes i treballs d’orientació que portaran a transformar la societat.
El Diari de l’Educació, 2025