Anàlisi

Orientació educativa: palanca de transformació social des del territori

En un moment en què els reptes educatius són cada cop més complexos, parlar d’orientació és parlar de dret, de procés continu i d’oportunitat per transformar la societat. L’orientació no és un servei puntual ni una acció aïllada: és una eina que acompanya les persones al llarg de la vida, ajudant-les a prendre decisions informades, a construir trajectòries amb sentit i a connectar l’educació amb el món laboral, la comunitat i la ciutadania activa.

Orientar és posar la persona al centre, no només en funció de la seva situació actual, sinó com a protagonista del seu projecte vital. Això implica un procés global que inclogui informació, assessorament, derivació i acompanyament, amb una mirada personalitzada, flexible i transformadora.

Vivim en un context de transicions múltiples: educatives, professionals, personals. Les trajectòries ja no són lineals; són diverses, fràgils i sovint condicionades per desigualtats socials. L’orientació és essencial per reduir l’abandonament escolar prematur, per garantir l’equitat i per oferir oportunitats reversibles. Però no n’hi ha prou amb actuar des de l’escola: cal una mirada integral que connecti tots els agents del territori.

El nou Decret: un marc transformador

Des de la Generalitat s’està treballant en un Decret d’orientació eductiva, que es preveu aprovar properament, i que redefinirà l’orientació com un eix vertebrador del sistema educatiu. Les principals novetats són:

• Concepció integral: abasta els àmbits personal, social, acadèmic i professional.
• Universalitat i equitat: l’orientació és un dret per a tot l’alumnat, amb especial atenció a la vulnerabilitat.
• Nous agents: equips d’acompanyament, coordinadors de benestar i municipis com a actors educatius.
• Treball en xarxa: col·laboració entre centres, serveis educatius i administracions locals.
• Perspectiva inclusiva i transformadora: incorpora gènere, benestar emocional i emergència climàtica.
• Qualitat i avaluació: estàndards, indicadors i formació contínua per als professionals.

Aquest marc normatiu no serà només una regulació: és una invitació a repensar el paper del món local en l’acompanyament educatiu.

El món local: oportunitats i reptes

Els municipis disposen d’un coneixement profund del territori i d’una capacitat d’articulació comunitària que els fa imprescindibles. El Decret obre cinc grans oportunitats:

1. Reforçar el rol educatiu local: consolidar-se com a referents en l’acompanyament educatiu.
2. Impulsar projectes comunitaris d’orientació: tallers, mentories, espais d’assessorament.
3. Participar en xarxes territorials: per prevenir l’abandonament escolar i facilitar transicions.
4. Accedir a dades per planificar: informació fiable per dissenyar polítiques educatives ajustades.
5. Promoure l’orientació al llarg de la vida: educació d’adults, formació ocupacional, reorientació professional.

Però també hi ha reptes: la coordinació interinstitucional, la manca de recursos humans i pressupostaris, la necessitat de formació específica, el seguiment i l’avaluació, i l’adaptació a la diversitat territorial. Sense mecanismes estables de governança compartida, el risc és que les accions quedin fragmentades.

Cap a un model compartit

L’orientació educativa no pot quedar tancada dins els murs de l’escola. Calen espais estables de coordinació, finançament territorial adequat, formació compartida i participació activa de famílies i joves. El món local té una trajectòria consolidada en accions comunitàries: Plans Educatius d’Entorn, projectes contra l’abandonament escolar, programes de transició escola-treball. Ara és el moment de fer un pas més: visibilitzar aquesta experiència, consolidar-la i traduir-la en actuacions coordinades.

Recomanacions per als municipis

Per traduir el Decret en accions reals, proposem set línies estratègiques:

1. Planificació estratègica municipal: incloure l’orientació educativa com a eix prioritari en els plans locals, amb objectius clars i espais oberts a la ciutadania.
2. Governança compartida: impulsar taules de coordinació interinstitucional i protocols de derivació entre serveis municipals i centres educatius.
3. Serveis i accions comunitàries: crear serveis municipals d’orientació, estendre’ls a equipaments locals i promoure tallers, xerrades i mentories.
4. Connexió amb el món laboral: vincular l’orientació amb el teixit productiu local, fires d’ocupació i experiències vivencials.
5. Formació contínua: garantir capacitació específica per a professionals municipals i agents comunitaris.
6. Seguiment i ús de dades: desenvolupar indicadors locals i integrar-los en la planificació educativa.
7. Inclusió i participació: Revisar biaixos, donar suport a famílies i impulsar espais de cocreació amb joves.

Si l’orientació és una palanca de transformació social, el repte és fer-la real amb compromís compartit. Com podem garantir que el model traspassi els murs de l’escola? Com podem reconèixer el desplegament existent i generar sinergies? La resposta és clara: amb visió estratègica, sensibilitat territorial i aliances sòlides. Només així assegurarem que cada persona pugui ser protagonista del seu projecte vital. El Decret ens dona el marc, però la transformació depèn de nosaltres. Municipis, centres educatius, entitats i famílies: sumem esforços per fer de l’orientació una eina real d’equitat i cohesió social.