La reducció de la segregació en el món educatiu és una política prioritària de totes les administracions del nostre país. Les raons d’aquesta aposta política són evidents: un sistema educatiu segregat limita l’èxit educatiu de l’alumnat en situació de vulnerabilitat social, i fa naufragar el principi universal d’una “educació per a tothom”. A més, suposa un fre a la construcció de comunitats cohesionades, capaces de transitar de la coexistència a la convivència.
El Pacte Nacional contra la Segregació del 2018 i el decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya 2021 han establert el full de ruta d’aquesta política pública, i els informes de seguiment de la Síndica de Greuges contribueixen a mirar de prop la consecució dels objectius definits.
És en aquest marc que la Diputació de Barcelona ha assumit el repte d’implicar-se en aquesta política, i ha promogut el desenvolupament d’una de les claus: el rol del món local contra aquesta segregació. Té sentit aquesta acció estratègica: és en els municipis, en els territoris concrets, on poden identificar-se els fenòmens associats a la segregació, i per tant els espais privilegiats en els quals dur a terme les mesures per pal·liar-ne i revertir els efectes. A banda, l’estreta relació entre la segregació residencial i la segregació escolar interpel·la els governs locals directament.
El nostre ordenament jurídic no atribueix un marc competencial substancial al món local. No obstant això, molts ajuntaments el sobrepassen i ambicionen impulsar una política educativa local pel seu municipi. Aquesta voluntat és l’espurna de la corresponsabilitat, ja que aquesta política local no resulta viable si no es fa en estreta col·laboració amb les administracions competents. Per aquest motiu, la implicació d’un ajuntament en la política contra la segregació reclama la formulació d’un pacte local, que reconegui aquesta corresponsabilitat entre les administracions, i traci les línies mestres d’aquesta política.
La segregació educativa neix de dinàmiques socials que impliquen a tots els sectors de la comunitat educativa
Pactes locals d’aquesta naturalesa se’n poden elaborar de moltes maneres, i segons quina sigui la mirada sobre la segregació, els actors que s’hi impliquin, i el procés per elaborar-lo, els resultats i impactes seran d’una naturalesa o una altra. És molt probable que si el pacte local és fruit d’una reunió mantinguda per tècnics municipals i autonòmics un matí, les mesures que s’hi incloguin disposin d’un recorregut molt limitat a l’hora d’implementar-se.
La Diputació de Barcelona, en la seva missió de donar suport i acompanyar els ajuntament en el desplegament de les seves polítiques, ha defugit un model tecnocràtic a l’hora de proveir aquest suport, i ha optat per un model basat en una perspectiva comunitària. En primer lloc, aquest model reconeix la necessitat de posar en el focus més enllà de l’escola i abastar la dimensió educativa fora de la institució escolar. Des d’una perspectiva local, no té cap sentit que la segregació es redueixi en els centres escolars i, tanmateix, es mantingui o incrementi a les entitats d’educació en el lleure, esportives, culturals i de tota mena. Cal reconèixer l’estreta relació entre segregació dins i fora de l’escola, i actuar estratègicament en els dos àmbits de forma articulada.
Pel que fa als actors implicats, no podem caure en el parany de creure que la segregació educativa és un repte de naturalesa tècnica que resoldran professionals especialistes. La segregació educativa neix de dinàmiques socials que impliquen a tots els sectors de la comunitat educativa. Professionals de l’educació per descomptat, però també famílies, administracions, entitats i fins i tot el propi alumnat. Per tant, la definició d’un pacte local ha de sorgir de les veus de tots aquests actors, si volem realment que allò pactat arribi a bon port.
Per últim, pel que fa a la dinàmica d’elaboració del pacte, caldrà defugir d’una acció puntual i aprofitar l’ocasió per dur a terme un procés participatiu que impliqui tothom. La segregació educativa és un fenomen social altament complex, per aquest motiu es fa necessari temps per identificar què ens passa, analitzar per què ens passa i determinar què hauria de passar al municipi. La constitució d’un grup motor que vetlli per aquest procés esdevé clau.
La Diputació de Barcelona acaba de publicar una guia amb orientacions i propostes sobre com elaborar un pacte local contra la segregació des d’aquesta perspectiva comunitària. Un material de referència que neix de l’experimentació prèvia en cinc municipis de la demarcació, i que pretén ser una eina útil a l’hora d’impulsar aquests pactes. Uns municipis amb menys segregació seran, sens dubte, uns territoris més inclusius i amb més oportunitats per tothom.
El Diari de l’Educació, 2026