Després de més de tres anys de treball, el Programa Escola Nova 21 s’acomiada amb una valoració molt positiva i grans reptes per fer que la transformació educativa arribi arreu del territori català. La iniciativa va arribar en un moment en què l’educació “necessitava nous relats i idees”, afirma el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Alfredo Vega. Un programa que ha implicat diverses administracions, centres i professionals per abastar tot el territori. I, precisament, ha estat l’àmbit municipal una de les claus per abordar la “necessària i ineludible transformació educativa”, diu Vega.
A través del treball en Xarxes Locals els gairebé 500 centres educatius que es van adherir al Programa han pogut participar d’espais d’aprenentatge entre iguals per tota Catalunya. En el cas de la província de Barcelona, impulsades per la Diputació de Barcelona, 264 centres de 119 municipis, han pogut formar part de 28 Xarxes Locals, dinamitzades per 44 tècniques municipals de 35 d’ajuntaments. Una d’aquestes Xarxes, que comprèn els municipis de Viladecans, Sant Climent i Castelldefels , és la Xarxa Local Baix Llobregat Marina, integrada per 11 centres educatius. La Ruth Cebador, tècnica d’educació de l’Ajuntament de Viladecans ha estat una de les dinamitzadores d’aquesta Xarxa.
“Els centres tenien la necessitat de compartir experiències; hem anat visitant centres arreu dels tres municipis, fet que ens ha permès crear sinergies a la vegada que debatre i ha apoderat els centres”, explica Cebador. Aquesta dinamitzadora, que ha anat rebent formació durant tot el programa (cada cop que s’havia d’organitzar una trobada de les Xarxes, les tècniques municipals es reunien) per facilitar les dinàmiques dels centres i promoure el treball comú, explica que, tot i que el primer curs tots els centres d’Escola Nova 21 treballaven continguts comuns, a partir del segon curs, cada xarxa tractava les pròpies necessitats, amb dinàmiques concretes.
L’apoderament dels municipis i els centres era un dels objectius inicials que s’ha assolit. Segons l’informe de tancament del projecte, el 75% de centres assegura que la participació en les Xarxes locals ha contribuït a orientar-los en la gestió del canvi i, en aquesta línia, el 48% afirma haver completat el procés de creació de la seva visió de centre.
Així, la participació en les Xarxes, ha ajudat als centres a prendre consciència que la transformació educativa és un “repte sistèmic” a compartir i aprendre de les experiències d’altres centres i a establir noves relacions. Així és com va funcionar la Xarxa de Viladecans, Castelldefels i Sant Climent, en què feien rutes per visitar els centres dels municipis en horari lectiu, per veure’n “el funcionament en directe, aprendre del pla docent i conèixer-ne el dia a dia”, apunta Cebador
En el cas de la Xarxa Local Baix Llobregat Marina, després de compartir experiències i neguits, el treball va anar molt enfocat a l’avaluació. “Hi havia una inquietud compartida, a nivell de visió de centre, per treballar amb pràctiques innovadores però sense una manera innovadora d’avaluar-les”, explica la tècnica. La conclusió a què es va arribar va ser que hi havia la necessitat d’un canvi estructural: “fer corresponsable el Departament i fer que aquestes pràctiques que ja estan succeint, tinguin una correspondència en una nova normativa”.
Un treball en xarxa que continuarà
“Al principi, el treball en xarxa va ser difícil, perquè les expectatives eren altes”, explica Cebador, qui afegeix, però, que “compartir en grup sempre és positiu, sobretot en contextos com Escola Nova, que facilita un temps i espai per a reflexionar, ja que durant el dia a dia, per la manca de temps, prioritzem d’altres coses”. I és precisament el valor de les Xarxes el que quedarà d’aquests tres anys de feina, segons el diputat Vega, que assegura que “la transformació educativa no la pot fer cap agent sol: és imprescindible la feina dels ajuntaments i l’entorn”.
“Les Xarxes generen coneixement”, diu Vega. I així ho corrobora Cebador, qui assegura que tot allò treballat en xarxa, tenia una correspondència al centre, ja que “el programa ha ofert recursos per traslladar tots els coneixements i les pràctiques”. Així doncs, la valoració és positiva: “ha remarcat el paper actiu que podem tenir els municipis; tot i que els ajuntaments no tenim competències en aquest àmbit, són les administracions locals les més properes als ciutadans i els qui més coneixem com s’ha de donar la transformació”, afirma.
És per aquest apoderament que el 72% dels centres afirmen estar interessats a continuar participant de les trobades de les Xarxes. “Aporten un llegat, que ja tenia un caldo de cultiu, però que ha emergit de manera important per a uns municipis que volen liderar els seus ecosistemes educatius locals amb una mirada d’Educació 360, una mirada d’educació a temps complet”, apunta Vega.
I és cert que hi havia un caldo de cultiu previ a Escola Nova. A Viladecans, sense anar més lluny. En aquest municipi compten amb la Xarxa d’Innovació Educativa des de 2013, lligada a la implementació de les noves tecnologies a l’aula i a la reflexió dels espais. “Vam començar formant els mestres sobre l’ús de les pissarres interactives, amb jornades d’intercanvi de pràctiques i amb aquest xup-xup hem anat consolidant una xarxa de treball que s’ha obert a altres agents educatius del territori, com empreses, administracions…a la comunitat educativa real, que és tothom qui participa de l’educació”, conclou.
