Manlleu ja fa dècades que treballa de manera molt intensa per eradicar la segregació escolar i garantir l’equitat d’accés al seu municipi. Tot comença amb una escola tremendament segregada a la dècada dels 60′. Va ser als anys 90 que van posar fil a l’agulla i van crear estratègies que es van incorporar al modus operandi del municipi. Després de tants anys, han aconseguit que el 30% d’alumnes amb necessitats socioeconòmiques estiguin ben repartits en tots els centres del municipi. Igualment, així ha passat amb la migració: un municipi que té el 20% de població migrada i on gairebé el 40% d’alumnes a P3 tenen cognoms estrangers, ha assolit que, a gairebé tots els centres, el repartiment sigui equilibrat.
Una bona detecció i treball en la reducció de ràtios han estat claus en aquest procès. “Hem treballat molt i després de tants anys anem a la una. Hi ha molta cohesió a la comunitat educativa i, independentment del color polític de l’alcaldia, s’ha mantingut el consens”, explica la Núria Font, responsable d’Educació de l’Ajuntament de Manlleu. Ara es plantegen nous reptes i, per això, amb el suport de la Diputació de Barcelona, estan implementant un Model d’Intervenció d’Equitat Educativa, que es basa en una anàlisi de dades per millorar i sistematitzar el model de treball del municipi.
Com funciona el Model d’Intervenció d’Equitat Educativa?
Manlleu treballa pel repartiment equitatiu de l’alumnat migrat des dels anys 90. El nostre model fa anys que s’està construint i amb el Model el que fem és buscar indicadors i sistematitzar el que ja estem treballant. Durant tots aquests anys hem estat actuant a través d’acords i consensos que tothom tenia assumits, però no estaven estructurats, així que ara estem polint coses. Gràcies a l’anàlisi de dades, elaborat amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, estem introduint millores en un sistema de treball en el qual sempre hem intentat estirar al màxim el que ens permetia la llei per anar avançant-nos.
Quines són les bases del treball per l’equitat i contra la segregació a Manlleu dels darrers anys?
Tota aquesta feina va sorgir perquè vèiem una situació de segregació greu en una escola en concret. En el seu moment, vora els anys 60 i 70, ja va acollir la migració que va arribar de la resta de l’Estat. Estava molt segregada ja llavors i, amb el pas dels anys, va anar substituint aquella migració per població nouvinguda. A Manlleu tenim una migració molt homogènia, sobretot provinent del Marroc, concretament del nord, quasi sempre dels mateixos pobles. En aquell moment, l’alcalde i el director del centre van començar un pla per a treballar la segregació i, des del primer moment, van aconseguir la implicació de les escoles concertades. Aquest és el punt fort de la feina contra la segregació a Manlleu, perquè s’han compromès des del principi i han participat de l’acollida a les famílies nouvingudes.
Tot això ho hem fet alineats amb el Departament d’Educació, que sempre ens ha fet costat. Ens ha permès aplicar moltes mesures que ara es veuen al nou Decret d’Admissió.
A Manlleu ja duem a terme moltes de les mesures que proposa el decret d’admissió
Quins efectes tindrà aquest Decret a un municipi com Manlleu, que ja fa anys que treballa en aquesta línia?
Moltes de les mesures que proposa el Decret, nosaltres ja les duem a terme. Però hi ha novetats interessants, com el fet de voler augmentar el finançament de les OME. Igualment, també ens pot ajudar el fet de poder programar l’oferta educativa dels centres concertats, perquè nosaltres treballem amb la Taula de Planificació, però l’escola concertada ofereix les línies que considera. Així, ens aniria molt bé poder intervenir i reduir una línia en concret, o afegir-ne alguna.
Igualment, ens semblen molt interessants les mesures de gratuïtat i poder augmentar l’aportació econòmica als centres concertats que acullen i participen del repartiment de famílies amb dificultats socioeconòmiques. A Manlleu les concertades fan un gran esforç, però hem d’evitar que es demani les famílies pagar quotes que no poden assumir i que tinguin la sensació que contrauen un deute. A Manlleu permetem que les famílies col·laborin en la mesura que puguin i que paguin poc a poc la quota i el material. Ara estem treballant en impulsar un sistema de beques universals per cobrir el material escolar, però les quotes són un problema que ens queda sense resoldre. Les famílies paguen el que poden, però es genera una situació incòmoda per a tothom.
I sobre la feina que ja feu, quines mesures concretes preneu?
La mesura més important i que fa anys que apliquem és una reserva de places a la preinscripció per alumnes NESE B. Això ho aconseguim a partir d’una detecció aplicada a tot el padró: des de la tardor treballem amb tot l’alumnat que s’haurà d’escolaritzar el setembre i veiem quins tenen germans, quins han anat a la bressol, quins són atesos a Serveis Socials…I, les famílies que no coneixem, que escolaritzen el primer fill i no coneixen el nostre sistema educatiu perquè són migrades, són entrevistades per l’EAP. Per tant, nosaltres a dia d’avui, ja tenim el nombre d’alumnat NESE B que s’escolaritzarà l’any que ve i el dividirem entre les línies que tenim per a fer la reserva de les places, fet que ens permet equilibrar la preinscripció.
Totes les famílies nouvingudes són entrevistades per l’EAP per a fer una detecció d’alumnat NESE
Això us ajuda també a planificar reduccions de ràtio?
Sí. Enguany la reserva serà de 5 places NESE B per una ràtio de 22. La concertada entra en aquest repartiment i ens ajuda a fer una reducció de ràtio per a millorar la qualitat d’atenció a la canalla. És una cosa bona per a tothom, ja que els centres queden formats de manera equilibrada, sense gaires vacants ni grups molt buits a les escoles menys demandades, per tal d’evitar que s’omplin amb matrícula viva. Aquest és el quart curs que hem aconseguit reduir la ràtio de 25 a 22.
Com feu la detecció de NESE amb l’alumnat nouvingut a la matrícula viva?
Totes les famílies nouvingudes passen per l’OME. Hi ha dos tipus de matrícula viva: les que són per trasllat de domicili però ja venen del nostre sistema educatiu i les famílies migrades. Pel que fa a les primeres, l’EAP contacta amb el seu centre educatiu de procedència, per veure si ja s’havia fet una valoració de NESE. Després d’aquesta trucada al centre es valora si cal que nosaltres fem també una entrevista o no, perquè hi ha municipis que no fan la detecció com nosaltres. I pel que fa a les famílies migrades, se’ls fa una entrevista i una prova de nivell. Intentem que tot aquest procés no duri més de dues setmanes, des que es fa la sol·licitud.
Heu notat resultats d’aplicar aquests processos?
Hem aconseguit equilibrar molt bé l’alumnat NESE B a tots els centres educatius, però el problema és que aplicant només aquestes mesures no se soluciona el problema. Continuem tenint una escola segregada, amb vora un 90% d’alumnat d’origen migrat o fills de la migració, però l’avantatge és que és una escola de primària. Després, a la secundària es tornen a barrejar i tots els centres són heterogenis. Aquest és un assoliment molt important.
Teniu un programa dins Educació 360 que es basa en unificar l’oferta d’extraescolars. Com ha anat això?
Ens ha dut un dels efectes positius que més valorem, que és la cohesió, perquè hem eliminat la barrera entre centre educatiu i extraescolars. Tots els alumnes i les seves famílies poden accedir a extraescolars a qualsevol centre i això fa que es trobin a diversos entorns. Aquí és molt important la coordinació amb les AFA, que engeguen activitats que permeten que entrem a les escoles dels altres, que ens coneixem i això fomenta la cohesió i la convivència. Manlleu té la dimensió ideal per a poder fer aquesta feina, perquè en un municipi més gran això seria impossible i en un de més petit no hi hauria suficient oferta.
L’espai de coordinació, amb representants de totes les AFA, fan tallers i xerrades. També celebrem els dissabtes en família, que consisteixen en anar a una escola i fer-hi alguna activitat. És molt positiu pels nens i nenes anar al centre un dissabte amb les seves famílies i amb infants que són d’altres escoles, per a realitzar activitats diferents de les que s’hi fan normalment. Això dóna molt valor i enforteix el sistema, perquè reforça el missatge que les escoles són de tots i que puc entrar a qualsevol d’elles i sentir-me’n part.
Obrir totes les escoles a tots els alumnes del municipi afavoreix la cohesió i la convivència
També compteu amb una escola dins el programa Magnet.
L’Institut El Ter va néixer com una proposta d’Institut Escola, precisament per aquella escola que parlàvem que estava molt segregada. Es va començar a plantejar de fer-hi una secundària per a donar-li més valor i que fos més atractiva, però ens vam adonar que l’institut ja naixeria amb l’estigma. Així que vam decidir donar-li un espai propi. Vam fer una aliança amb el Museu del Ter i va ser tot un canvi: hi tenim els professionals del museu, podem fer servir les seves instal·lacions i centrar els projectes de centre entorn del riu, que té patrimoni industrial, cultural i natural. Dóna molt de sí.
Aquest projecte va estar funcionant un any abans de fer l’aliança Magnet i va ser un element molt important per a trencar l’estigma amb el qual va néixer el centre. Actualment continua sent menys demandat, perquè té un percentatge més elevat d’alumnat migrat i té més matrícula viva, però és un centre heterogeni, demandat com a primera opció per tot tipus de famílies.
Heu treballat molt l’equitat d’accés i la segregació. Quins altres reptes teniu?
Principalment, dos: el primer és combatre la segregació escolar. I l’altre és que, tot i que hem aconseguit homogeneïtzar els centres i repartir l’alumnat, hem de veure més en detall quina és la seva experiència i els seus resultats. Hem treballat les dinàmiques de segregació en l’accés però sabem que també n’hi ha dins els centres. Com aconseguim que no hi hagi discriminacions ni exclusions i que la canalla pugui desplegar tot el seu potencial? Aquesta és una tasca més interna, d’autoconsciència, que han de fer els centres, per tal d’aconseguir que tots els alumnes tirin endavant amb igualtat de condicions. Però és una feina que els centres no poden fer sols, ens hi hem de posar plegats des de tota la comunitat educativa.
També estem treballant per universalitzar l’educació 0-3. Enguany hem començat un sistema de tarifació social i hem notat un increment en la diversificació de l’alumnat a la bressol. En aquesta línia, també volem fer més acurat l’acompanyament que fa l’OME a les famílies. Si aconseguim més finançament, gràcies al Decret d’Admissió, volem recuperar els serveis de mediació, traducció, acompanyament per a fer tràmits, etc.
El Diari de l’Educació, 2025