Reportatge

Aprendre (no només a ballar) amb la dansa

La classe de primer de primària de l’escola Honorable Josep Tarradellas del Prat entra a una gran sala fent ‘la serp’. Els uns darrere els altres van movent-se per l’espai, onejant els braços, movent el cap o fent contorsions lleugerament mentre caminen. Així exploren l’espai i fan saber els altres com es troben i quin ànim tenen avui. Al cap de pocs minuts s’aturen, formant una rotllana al centre de l’estança. Així comencen les classes de dansa que aquest centre incorpora des de fa quatre anys als cursos d’educació infantil i primer de primària.

Vora 75 alumnes d’aquesta escola practiquen dansa, en el marc de les seves classes de música, per tal de treballar el coneixement del propi cos i el moviment a partir dels ritmes i els llenguatges musicals. “Quan són tan petits, música i dansa van de la mà. Els seus moviments són tan orgànics que són molt útils per transmetre les emocions”, explica Olga Clavel, encarregada de les classes de dansa i professora de l’Escola d’Arts en Viu. Aquest matrimoni entre l’escola i l’equipament cultural es dóna en el marc del programa municipal Interseccions, que posa en contacte diversos recursos de la ciutat amb centres escolars.

L’escola Honorable Josep Tarradellas va ser el centre pilot per assajar com funcionaven les classes de dansa dins l’horari lectiu i, encara avui, és l’únic centre del Prat de Llobregat que ha fet aquesta aposta. L’any que ve, però, s’hi sumarà també el centre d’educació especial Can Rigol. “Creiem que la dansa és una gran eina per treballar diferents llenguatges i maneres d’expressar-se. A més, afavoreix molt la sensibilització i l’empatia”, assegura Juanjo Luján, director del centre. És per això que Olga Clavel, des del primer dia, treballa des de la filosofia de la “dansa creativa”. Sense pautes ni moviments encotillats, la dansa lliure permet que cadascú s’expressi com millor consideri, “escoltant el seu cos i el dels altres, entenent què ens volem dir i mirant-nos als ulls”, diu.

La dansa és una gran eina per treballar diferents llenguatges i maneres d’expressar-se. A més, afavoreix molt la sensibilització i l’empatia

Clavel ha optat per un tipus de ball sense normes ni passos preestablerts perquè, d’aquesta manera, “s’aprofiten tots els moviments i no n’hi ha cap que estigui bé ni malament. Així aprenen a respectar-se els uns als altres”, afegeix la docent. Però, tot i que l’escolta al propi cos i el moviment lliure siguin els protagonistes d’aquestes classes de dansa, l’escola Honorable Josep Tarradellas celebra festivals en què els i les alumnes han d’assajar una coreografia. “La repetició els ajuda a concentrar-se i a treballar la memòria. A més, veure’s a ells mateixos creant una cosa plegats els dóna molt poder”, assegura Clavel.

Anys enrere, als festivals assistien els companys d’escola i les famílies, però enguany la Covid ha fet que aquests espectacles es vegin alterats. Per exemple, divendres 29, amb motiu del dia internacional de la dansa, els 75 infants que assisteixen a les classes de ball interpretaran una coreografia, però només la podran veure els seus companys d’escola. “Gairebé no ho hem comentat amb les famílies, perquè sabem que voldria venir tothom i no pot ser”, explica Juanjo Luján, qui es lamenta d’haver perdut (temporalment) aquesta connexió amb les famílies. “És bo que vegin els espectacles, perquè llavors entenen que la dansa és important per l’aprenentatge dels infants”, assegura Luján.

Tot i que les classes de dansa es donin de portes endins de les aules, treure de l’escola allò que s’ha après, els valors i aptituds adquirides és un dels punts essencials d’aquesta simbiosi entre l’escola Honorable Josep Tarradellas i l’Escola d’Arts en Viu. I és que Interseccions és un programa que aposta per l’educació al llarg de la vida, des de la idea de ciutats educadores i, per tant, busca connectar els recursos del municipi dins i fora les aules.

Codocència per una simbiosi perfecta

Les classes de dansa a l’escola Honorable Josep Tarradellas es donen en el marc de les classes de música i, a més de l’Olga Clavel, a les sessions també hi havia la professora encarregada d’aquesta assignatura. Així, els ritmes i instruments que es treballen a l’aula són els mateixos que es ballen durant les classes de dansa. “Compartim músiques, coneixements i aprenentatges i planifiquem les sessions plegades”, explica Clavel. I és que un dels objectius del programa Interseccions és assolir la codocència. L’especialista i la docent participen de manera igual en les sessions.

Ara, però, arran de la pandèmia, les classes de dansa ja no es treballen amb les mestres de música degut a la necessitat de mantenir els grups bombolla. Són les tutores les qui acompanyen les sessions. “Hi ha molts mestres als qui els costa molt acceptar que han de participar d’una classe de dansa. És impressionant la vergonya que tenim els adults dels nostres propis cossos i moviments”, assegura la professora de dansa. Però amb el pas dels mesos, les nocions apreses durant aquestes sessions han traspassat les fronteres del gimnàs i han arribat a una gran quantitat d’espais i aules. Per treballar la cal·ligrafia es fa referència als moviments apresos, s’han adoptat les tècniques de relaxació o es premia els menuts fent un ball quan sobren alguns minuts de classe.

“Això és codocència i és el que busquem: que les competències i els aprenentatges de les arts no només s’apliquin sobre l’escenari, sinó que ens puguin ajudar a aprendre, tant a alumnes com a docents, en qualsevol espai i moment de la vida”, apunta Jordi Umbert, director de l’Escola Arts en Viu. I és que durant aquestes sessions no només s’aprèn a ballar, sinó que també s’assoleixen competències relacionals importants pel desenvolupament dels infants. A través del moviment aprenen a llegir l’estat d’ànim dels seus companys i a expressar el seu propi. “Després de les sessions s’abracen i rodolen pel terra de l’alegria que els dóna veure com de bé s’ho passen junts, en un espai de total llibertat de moviment i expressió”, assegura Olga Clavel.

Busquem la codocència i que les ensenyances de les arts no només s’apliquin sobre l’escenari, sinó que ens puguin ajudar a aprendre, tant a alumnes com a docents, en qualsevol espai i moment de la vida

Aquesta alegria i aquest contacte sense límits es va veure interromput per la pandèmia. Durant els mesos de confinament, l’escola Honorable Josep Tarradellas no va poder continuar amb les classes de dansa. “La majoria de llars no tenen un espai en el qual es poden fer aquest tipus d’activitats. A més, les sessions es basen en el contacte i la interacció i, això, des de casa es perdia. I també cal tenir en compte el debat de si els nens i nenes d’educació infantil havien de passar tantes hores davant la pantalla”, reflexiona Jordi Umbert. Aquesta aturada, però, no va afectar gaire a les ganes i la motivació dels infants, un cop van tornar a les aules i les classes de dansa. “Estaven eufòrics”, recorda Olga Clavel.

Ara bé, on sí que es van notar diferències van ser amb els més menuts:. “La pandèmia ens ha fet ser molt més casolans i ens ha restringit la socialització. Els nens i nenes que entraven a P3 venien amb una manca de bagatge en la socialització que altres anys no hem vist. I això se suma a una adaptació a l’escola infantil que sempre és difícil”, explica Juanjo Luján, director del centre. Aquestes dificultats relacionals també les ha notades Olga Clavel a les classes que fa amb persones adultes. “Hem tornat a la vergonya i ens costa tocar-nos i apropar-nos als altres”, explica. Però, també assegura que si tens el llenguatge de la dansa incorporat, aquestes barreres se superen fàcil. I així sembla que succeeix amb els menuts, que assagen la seva coreografia sense por i gaudint de la companyia, els moviments i la música.