A Catalunya hi ha gairebé 37.000 alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE), segons dades del Departament d’Educació. D’aquests, el 80% fan escolarització compartida. És a dir, assisteixen unes hores de classe a l’escola ordinària i la resta de la jornada la fan a un Centre d’Educació Especial (CEE). D’aquesta manera, els infants amb necessitats educatives especials participen d’una educació inclusiva, tot reduint els riscos d’exclusió social. Ara bé, el nombre d’alumnes que fan escolarització compartida es va reduint a mesura que creixen, ja que la dificultat o el grau de discapacitat va augmentant i, en molts casos, es fa incompatible amb atendre a l’escola ordinària.
Segons dades del Departament, del total de l’alumnat que cursa tota la seva escolarització a CEE només el 3,6% són d’educació infantil. Però la xifra creix fins el 88% quan arriben als 12 anys o més. “L’escolarització compartida és una gran eina per la relació social i la integració dels alumnes amb NEE, però a la secundària s’acaba. Amb això, el que ens trobem és que no hi ha relació entre adolescents”, apunta Carles Cuervo, mestre de l’Escola d’Educació Especial Montserrat Montero, a Granollers.
Des que s’acaba l’escolarització compartida, doncs, molts alumnes amb NEE perden l’oportunitat de relacionar-se amb infants o joves de la seva edat, ja que el seu cercle es limita als companys de classe o a l’àmbit familiar. “També és molt difícil trobar extraescolars adaptades. I, si en troben, sovint l’acaben fent amb els mateixos companys d’escola”, explica Cuervo, que assegura que, fruit d’això, molts d’aquests alumnes no acostumen a practicar esport ni anar a la natura amb gaire freqüència. És per això que al CEE Montserrat Montero s’hi desenvolupa, des de fa ja 17 anys, una iniciativa per pal·liar aquest greuge, conjuntament amb alumnes del Cicle Formatiu de Guia en el Medi Natural i de Temps de Lleure (GUIAMN) de l’Escola Ginebró de Llinars del Vallès.
Units per l’esport
Fa 17 anys, un mestre de l’escola Montserrat Montero i un altre de l’escola Ginebró es van trobar per escalar, com ja feien des de feia anys. Aquesta parella d’amics, units pels esports de muntanya, van compartir les seves preocupacions sobre l’educació especial. Al primer el preocupava que els seus alumnes no es relacionessin amb altres joves i al segon el neguitejava que els seus alumnes, futurs monitors de lleure i activitats a la natura, no estiguessin suficientment formats si alguna vegada havien d’acompanyar algú amb necessitats especials.
D’aquest intercanvi va néixer un projecte que ajunta els alumnes de primer de l’escola Ginebró amb tot l’alumnat de 16 a 20 anys de l’escola Montserrat Montero. Durant cinc setmanes fan activitats a l’aire lliure plegats, de tal manera que els futurs educadors poden posar en pràctica allò que han aprés a les aules, i els alumnes amb NEE comparteixen experiències amb altres joves de la seva edat.
Inicialment, el projecte es basava en un taller de bicicletes en què s’aprenia (i s’ensenyava) a canviar una roda punxada, engreixar una cadena o saber què s’havia de fer si alguna cosa no anava bé. “Llavors teníem un perfil d’alumne que tenia les capacitats per anar en bicicleta sovint, però ara això ha canviat”, explica Cuervo, que apunta que al Montserrat Montero atenen, sobretot, alumnes amb Transtorn de l’Espectre Autista (TEA), però també amb problemes de comportament o paràlisi cerebral. Aquest fet els ha dut a canviar les activitats i ara organitzen caminades pels volts de l’escola, jocs populars, o gimcanes.
Compartir cinc sessions lúdiques amb els joves del Ginebró és “importantíssim pels nostres alumnes. Els encanta”, explica el docent, que assegura que s’estableixen relacions molt properes. “Acostumen a ser nanos molt efusius i desenvolupen estima molt ràpidament. Per això, aquestes sessions ens ajuden a practicar com ens hem de comportar en diferents àmbits socials o quines confiances ens podem prendre amb persones que no coneixem. És molt enriquidor”, apunta.
De la teoria a l’emoció
La primera activitat que es desenvolupa en el marc d’aquest programa és una visita a l’escola Montserrat Montero en què s’ensenyen les instal·lacions i els joves de l’escola Ginebró tenen un primer contacte amb l’alumnat que acompanyaran. “Per molts d’ells, és la primera vegada que interactuen amb una persona amb necessitats especials i pot arribar a impactar”, assegura Cuervo. Per això, desenvolupar capacitats emocionals per saber tractar amb les seves característiques i problemàtiques és clau per la formació dels futurs monitors. “Som educadors i eduquem persones. La teoria és important, però el que és essencial és que sàpiguen socialitzar amb tothom i gestionar les emocions; les seves i la dels seus alumnes”, apunta Marc Lurbe, cap d’estudis dels Cicles Formatius de l’escola Ginebró.
El Cicle de Guia en el Medi Natural i de Temps de Lleure contempla una assignatura que ensenya a adaptar activitats i a acompanyar a persones amb discapacitats i necessitats especials. Però la teoria no és suficient: “fins que no t’hi trobes, no saps com has d’actuar”, apunta Lurbe. I és que, durant les cinc sessions que dura el projecte, cada alumne del Montserrat Montero té un referent del Ginebró fix. “Se’ls explica detingudament les característiques del seu company assignat, perquè darrere cada persona hi ha coses que no tolera, situacions que el condicionen o l’espanten. I un bon acompanyant ha de saber gestionar tot això”, afegeix Turbe, qui assegura que aquesta és una gran experiència pels seus alumnes.
Totes dues parts aprenen moltíssim d’aquest projecte. Per una banda, els alumnes del Ginebró milloren les seves competències i, inclús, en alguns casos sorgeixen vocacions per especialitzar-se en el treball amb persones amb necessitats especials. I, per una altra, els alumnes del CEE obtenen eines per socialitzar, a banda de participar d’una experiència amb joves de la seva edat. “La relació entre ells flueix molt bé perquè tenen els mateixos interessos. Al final, no deixen de ser tots adolescents amb els mateixos gustos per la música o els videojocs”, assegura Carles Cuervo. I és que, per aquesta escola, probablement el més important d’aquest projecte és l’oportunitat que els dóna d’obrir les portes del seu CEE. “Volem que la gent i les altres escoles s’apropin i vegin que també som una escola, encara que ens posin el cognom especial”, apunta Cuervo.
És per això que la pandèmia ha suposat un gran greuge per aquesta escola, ja que des del 2019 que no poden celebrar aquest projecte. “Entre el nostre alumnat tenim moltes persones de risc i no ens podem arriscar a que contreguin el virus. Per això a nosaltres ens costarà una mica més tornar a la normalitat”, expliquen des del Montserrat Montero. La Covid ha retallat molt les oportunitats de relacionar-se d’aquests joves, ja que, a més, funcionen amb grups bombolla molt reduïts que impedeixen que els mateixos alumnes puguin relacionar-se entre ells. Per això, esperen amb candeletes poder tornar a reprendre aquest projecte.
