Els copets que fem amb el peu o el moviment d’espatlles quan sentim una cançó que ens agrada. Les giravoltes després d’una abraçada amb algú molt estimat o les passes sobre un escenari, apoderant-nos de l’espai, mentre fem una presentació a l’escola o a la feina. Tot això és dansa. I és que la dansa, com la música, està a tot arreu, es barreja a tot allò que fem i, per això, és indestriable d’altres disciplines artístiques com el cant, la música o el teatre.
Aquesta és la idea que jau darrere el taller d’estiu de música i dansa que organitza anualment l’Escola Municipal de Música i Dansa de Tiana (Maresme), un petit municipi que fa deu anys va voler apostar per un espai de formació i oci en què les diferents disciplines artístiques estiguin unides de manera integrada. “Vam notar que als alumnes de l’escola els costava entrar a la dansa i creiem que és molt beneficiós que, des de ben petits, tastin totes dues disciplines”, opina Mercè Montfort, directora de l’escola.
Així es va crear aquest taller, com una proposta intensiva de dues setmanes en què els alumnes -que es divideixen en grups per edat- practiquen diverses disciplines com el cant, el hip-hop, les acrobàcies, el jazz, la coreografia o la sensibilització musical. Tot plegat, sota el paraigua d’una proposta escènica que es representa al final del taller. D’aquesta manera, l’objectiu d’elaborar un espectacle permet l’alumnat fer un tast d’altres tasques com l’escenografia o el vestuari.
“No es requereix de cap nivell per entrar, tothom s’adapta perquè tothom estigui a gust”, assegura Laura Almenta, responsable de dansa de l’escola, qui afegeix que “acostumen a ser de molta qualitat”. Normalment els espectacles tenen forma de petit musical, ja que és un format que “engresca els joves molt més, perquè els recorda a coses que han pogut veure a les pel·lícules”, apunta Almenta. I és que un dels objectius d’aquest espai és engrescar el grup dels ‘grans’; els que tenen entre 11 i 16 anys. Per això, aquest any els proposaran fer una adaptació de ‘High School Musical’.
El repte: atraure més nois
El perfil d’alumnat d’aquest taller és divers. N’hi ha alguns pels quals l’espai d’estiu és una porta d’entrada a l’escola durant el curs i n’hi ha que només venen al taller, molts dels quals durant molts anys seguits. El grup més nombrós és el de petits (de 3 a 5 anys), una edat que, segons les docents és “molt beneficiosa” per entrar en contacte amb la música i la dansa. A més, és una bona manera d’entrar a l’escola, perquè ja coneixen l’espai i les dinàmiques que s’hi desenvolupen.
Però si aquesta escola té una mancança, pel que fa a l’ensenyança de la dansa, són els nois, tal com reconeixen les seves docents. Si bé durant el curs, els nens són minoria, durant el taller d’estiu la diferència amb les noies s’escurça força. Però no aconsegueixen que segueixin la seva formació. “La pressió encara és molt forta. L’estiu és una espècie de bombolla, però quan arriba setembre sembla que els fa més vergonya convertir el ball i les arts escèniques en la seva extraescolar”, tal com apunta Montfort.
La dansa, igual que certs esports, és una activitat que encara té una càrrega de gènere molt important i això frena l’entrada de certs nois. Aquesta és una realitat que el taller de música i dansa fa anys que s’entesta en canviar, però encara no ho han aconseguit, tot i que les docents reconeixen millores.
A banda, sobre les disciplines musicals, de dansa i artístiques pesen altres estigmes. Moltes famílies, a l’hora d’escollir extraescolars, s’enfoquen en els esports i en l’anglès. “Molts els veuen com a imprescindibles”, apunta Montfort, qui afegeix que això degenera en què “sovint quedi poc espai per l’art”. Per aquesta directora d’escola seria necessari que als centres educatius es donés més importància a les pràctiques musicals i de dansa perquè, si no, “la pràctica artística i els seus beneficis queden a l’ombra”.
I és que la dansa pot ser un exercici físic tan complet -o més- que qualsevol altre esport. Però a més, també genera molta comunitat. “Els alumnes construeixen una sinergia molt maca. Durant l’estiu aprofiten els descansos o les tardes lliures per seguir practicant”, explica Almenta.
Part de la motivació per aquest compromís sorgeix arran de l’espectacle que han de fer al final del taller. Des de l’escola insisteixen que no n’és l’objectiu principal, però és un “imput molt important”. No es força a ningú a participar, no hi ha pressió ni nervis, però “és una gran motivació i fa treballar d’una altra manera”, assegura Montfort. Veure que la teva feina es tradueix en un espectacle que fa gaudir famílies i amics és un premi que engresca molt la canalla.
“Responsabilitzar-te de que surti tot bé, aprendre’t i organitzar tots els aspectes de l’espectacle és un gran ensenyament”, asseguren aquestes docents, que veuen com, cada any, el curs acaba en una festa esperada per tots els participants. Aquest és un dels poders de la música i la dansa: convertir aprenentatges com la responsabilitat, el treball en equip, l’exercici físic i els coneixements artístics en una estona de gaudi.
