De fet, pels estius dels altres anys, ja reclamàvem uns estius potents, amb capacitat per oferir experiències educatives positives i motivadores a tots els infants i joves, especialment els més desafavorits. Uns estius capaços de fer de pont entre el juny i el setembre escolar de maneres no escolars, evitant que les vacances fossin un temps d’agreujament de desigualtats educatives (summer gap). Però aquest any l’estiu és encara més crucial perquè a les desigualtats socials, educatives i d’oportunitats ja existents se n’hi ha sumat unes d’extraordinàries: tres mesos sense escola presencial. Davant d’aquesta realitat inesperada i punyent, com poden respondre els municipis?
Els municipis han d’exercir el lideratge en tot l’àmbit socioeducatiu des de la proximitat. Sabem que les seves competències son poques, però tot allò educatiu és de la seva incumbència. I per això, com a primera pista de treball, proposem que es co-construeixi una mirada compartida amb tots els agents. Cal que tots els espais educatius (esport, lleure, cultura, joventut, serveis socials, entitats, clubs, religions…) comparteixin un horitzó sobre què implica educar aquest estiu i com s’estructurarà el mateix. Però tot el que (no) passi aquest estiu no només servirà per aquest estiu. Perquè, com exposen les persones expertes en crisis, si quan es pensa la reconstrucció no es fa amb una mirada llarga i estratègica, es perd una oportunitat. Per això, moltes de les relacions, vincles, mirades compartides, xarxes… construïdes per aquest estiu podran servir també pel curs que ve, per possibles nous confinaments i per estructurar un projecte educatiu local compartit. L’estiu és clau. No només en termes d’igualtat d’oportunitats, que és fonamental, sinó també per fer la prova pilot d’una autèntica xarxa socioeducativa local liderada pels ajuntaments, activa i viva i capaç de mobilitzar-se en qualsevol moment. Des d’aquesta mirada socioeducativa compartida, aquest estiu i tot el que hi passa (casals, colònies, casals esportius, campus, casals d’entitats, activitats de piscina, biblioteca, centre cívic, vincle amb escoles i instituts….) no pot ser com els altres estius. Per aconseguir-ho proposem construir un estiu enriquit amb una doble mirada: universal i focalitzada. Universal per tal de transformar totes les activitats del vostre municipi en una oportunitat per aprendre de maneres no escolars. I focalitzada, perquè cal visibilitzar aquells infants i famílies invisibles i desafavorides i treballar amb ells/es des de propostes de qualitat, potents i motivadores.
Per tal que això passi, és fonamental que, en primera instància, no hi hagi un trencament entre les diverses educacions. Entre l’educació formal (escola) i l’educació no formal (lleure educatiu). Ens referim a que ara més que mai, és necessari una bona coordinació entre tot allò que ha passat dins els murs de l’escola (i del confinament…) i tot allò que ha de passar en clau d’oportunitat educativa en aquestes dotze setmanes d’estiu. Si alguna cosa ha posat en valor el tancament dels centres educatius ha estat la funció tutora que mestres i professors han estat exercint (no sense dificultats) aquestes darreres setmanes. Efectivament, que els infants i joves tinguin un referent educatiu que els acompanyi al llarg del seu procés d’aprenentatge, sentir que hi algun adult fora de la institució familiar que es preocupa per ells i elles més enllà de qüestions merament acadèmiques ha de ser una oportunitat perquè aquesta orientació no acabi en finalitzar el curs escolar. Seria convenient que els recursos tècnics dels ajuntaments que haurien de donar suport en aquest estiu post-covid (educadors de carrer educadors socials, tècnics de joventut, tècnics d’esports…) i els centres educatius, fossin capaços de vincular els infants i joves, sobretot aquells que han petit més severament la desconnexió escolar, amb els recursos formatius i activitats del lleure educatiu que la xarxa local de municipi: esplais, casals d’estiu, casals esportius, etc.
Al mateix temps, des l’Ajuntament és important vertebrar i donar suport a les entitats promotores i organitzadores d’activitats educatives del municipi. En primer lloc per elaborar un catàleg d’activitats d’estiu municipals que fora convenient que fessin arribar als centres educatius per tal que totes els tutors i tutores poguessin fer servir per orientar adequadament. Però sobretot, per estar al costat d’entitats, cooperatives i empreses que tenen el repte d’organitzar uns casals i activitats d’estiu en una situació francament complexa, en la qual, a part del risc sanitari, hi haurà de ben segur uns riscos econòmics derivats del criteris i protocols fixats per la direcció general de Joventut. Dit d’una altra manera, no podem deixar que les associacions, AFA, entitats i empreses corrin el risc i ventura de l’aventura d’organitzar aquest estius educatiu singular per compte propi. En aquí, entren en joc diversos mecanismes com les subvencions, els convenis o els plecs tècnics i administratius en les contractacions com a eines en mans de l’administració local que haurien d’estar, ara més que mai, al servei de lleure educatiu…
Per últim, visualitzem tres grans tipus de models de municipis que compten amb un ajuntament compromès amb el aquesta idea d’estiu enriquit:
1) Casal municipal: ajuntaments que aposten per promoure un únic casal municipal amatent al seu context local canviant que internalitza i globalitza les respostes mitjançant recursos tècnics i professionals propis que donen suport a l’equip de monitores i monitors d’aquest (tècnic comunitari, personal neteja, tècnic de salut, tècnic d’immigració, psicòleg…)
2) Xarxa de casals municipal: ajuntaments que promouen una xarxa de casals sota la seva coordinació o la d’una entitat local col·laboradora mitjançant un conveni que permet que hi hagi un fil conductor entre les activitats, preus pactats, inscripcions sense criteris ni requisits d’accés (per tothom, no només per socis…), propostes de continguts coordinats i, sobretot, que evita la competició entre entitats per tenir més inscripcions tot establint mecanismes de col·laboració i cooperació.
3) Casal municipal + nuclis d’acció enriquits: l’ajuntament promou una casal troncal i paral·lelament fomenta tota una atomització d’activitats socioeducatives diverses i enriquides organitzades per les entitats locals: activitats puntuals, esporàdiques, setmanals, obertes/tancades… Pensem en activitats sempre amb finalitat educativa, que no cerquen la creació de públic ni d’espectadors sinó que persegueix la participació activa d’infants i joves, que els empodera i els converteix en actors i autèntics protagonistes de l’activitat i que fugen de la creació de parcs temàtics i aposten per la generació d’autèntics contextos educatius on tothom es senti que forma part d’una comunitat local.
PD. Hem començat a veure que moltes de les activitats d’estiu començaran el 29 de juny i no el 22. Perquè s’ha renunciat d’entrada al 8’3% de les oportunitats i el temps d’estiu? Realment després de tres mesos sense escola, amb barreres a la socialització i al contacte amb companys/es, amb un context gens fàcil des del punt de vista emocional, etcètera, es renuncia a la primera setmana per enriquir l’estiu dels infants i joves?
[Jordi COllet i Jordi Valldeoriola van impartir el 28 de maig el webinar “Dotze setmanes: mesures educatives per combatre la desigualtat educativa“, organitzat per la Gerència d’Educació de la Diputació de Barcelona]
