De què parlem quan parlem d’educació inclusiva? Si utilitzem l’adjectiu, vol dir que tradicionalment l’educació no ho ha estat, d’inclusiva? Què hem de fer per canviar l’escola per tal que aquesta inclogui a tots? Educa només l’escola o també l’entorn? Què hi tenen a dir els ens locals?
Preguntes com aquestes van sorgir al XXVè Fòrum Local d’Educació ‘Iguals i diferents. Educació inclusiva i diversitat al municipi’, celebrat el proppassat 23 de maig a la Sala d’Actes de l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. Una jornada que va oferir als professionals de l’educació un espai per debatre sobre el concepte d’educació inclusiva i el seu paper en el marc d’una societat diversa que vol assegurar l’exercici dels drets de ciutadania per a tothom.
Més enllà de l’escola
Al llarg de la jornada es va incidir en la idea que cal treballar més en la línia de construir teixits de suport entre centres educatius i comunitats locals per tal que els centres i docents sentin que no estan sols en la seva tasca. Cal treballar més en xarxa, de manera conjunta entre ajuntaments, entitats del territori, famílies i altres agents educatius i socials, amb l’objectiu d’aconseguir una educació que contribueixi a una societat inclusiva, “una escola com a espai entre iguals dins la diferència, com a generadora de valors positius que sigui el reflex de la nostra societat diversa”.
“Nelson Mandela va dir que l’educació és l’arma més poderosa que tenim per canviar el món, però aquesta frase va posar sobre les espatlles del sistema educatiu tot el pes. És important recalcar que no només educa l’escola”- va exposar a la seva ponència marc Gerardo Echeita, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i expert en polítiques sobre educació inclusiva i atenció a la diversitat.
Echeita va assegurar que si posem l’adjectiu d’inclusiva a l’educació és “senzillament perquè el nostre sistema educatiu ha estat tradicionalment excloent”. Va recordar que només unes dècades enrere l’educació era només per als nens, i no per a les nenes. L’exclusió ha format part del sistema educatiu des dels seus inicis.
Per tant, el sistema ha de canviar i per canviar ha d’innovar. “Només serà possible una transformació profunda del sistema amb la innovació”- va subratllar Echeita, i va afegir que haurem d’estar atents perquè els processos innovadors no siguin excloents. “Sense innovació no hi haurà espai per pràctiques renovadores i inclusives per a tots però també pot donar-se una innovació que exclogui. Cal posar-hi atenció”.
La innovació acull conceptes com la participació. L’escola haurà de ser més participativa per tal d’incloure. “S’han de tenir en compte els nens i nenes, que s’han de sentir escoltats i que se’ls considera”. I la voluntat d’apostar per la cultura participativa també haurà de ser a les polítiques locals. “Els ajuntaments poden fer molt i bo en col·laboració amb els centres educatius, per tal que la participació i la veu dels nens sigui escoltada i amplificada”. I també s’ha de tenir en compte a les famílies. “Escoltar la veu d’uns i altres és importat per fer més inclusiu el que passa dins i fora de l’escola”.
Segons Echeita, els equips docents necessiten formació i assessorament per revisar les seves cultures, polítiques i pràctiques en matèria d’equitat i inclusió. “Els ajuntaments poden col·laborar en aquesta tasca oferint suport perquè aquests objectius puguin dur-se a terme”. A més, també poden “reconèixer socialment” els centres implicats en el desenvolupament d’una educació més inclusiva per al seu alumnat.
En la mateixa línia, el diputat delegat d’Educació Rafael Homet va assenyalar que “la lluita contra la desigualtat ja no es pot centrar només en l’accés a l’escolaritat” i que s’ha de tenir en compte que els processos d’aprenentatge estan canviant, són més amplis. És necessari posar el focus en l’atenció individualitzada dels processos d’aprenentatge i tenir en compte una perspectiva que superi l’espai físic de l’escola i que “tingui en compte totes les oportunitats que té l’individu per formar-se”.
Experiències en primera persona
A la taula de diàleg ‘Diferents i iguals: cap a una educació inclusiva’, moderada per la conductora de l’acte, la periodista Milagros Pérez Oliva, els experts convidats a participar-hi van exposar la seva experiència no només com a professionals, sinó també com a persones que tenen vincles familiars amb persones amb necessitats educatives especials (NEE) o que han viscut en primera persona un procés d’integració en una cultura diferent.
La Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i mare d’un alumne amb NEE, va subratllar la idea que és necessari “més treball en xarxa. Quan l’infant amb discapacitat va a l’escola les famílies troben que hi ha molts serveis, però no estan coordinats”- va explicar, i va afegir que no podem entendre el concepte d’innovació sense inclusió. “Una escola que no sigui inclusiva no serà innovadora”- va afirmar.
Segons Begonya Gasch, directora de la Fundació El Llindar, que acull a alumnes que han estat “exclosos” del sistema educatiu, va afirmar que la tasca que fa aquesta entitat és una mostra que “l’educació encara no és per a tots, malgrat que la UNESCO ho digui des de fa 25 anys”. Va dir també que parlar de participació no hauria de fer referència només “a poder dir una cosa. Sinó sentir-te valorat després de dir-la”.
L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va indicar que les polítiques locals han d’anar dirigides a “canviar el pensament hegemònic”. “Hem de superar la idea que hi ha un model de normalitat i que determinades persones són diferents i que s’han d’integrar. Hem d’anar cap a un marc on entenguem que tots som diferents”.
El psicòleg especialitzat en salut mental i immigració i escriptor Said El Kadaoui va relatar que la seva experiència quan va arribar amb set anys del Marroc va ser d’integració molt fonamentada en la pràctica. “A l’escola rural de Saldes on vaig estudiar no es fixaven en grans teories, però la pràctica funcionava”.
Accions municipals
A la taula rodona ‘Ciutats i pobles inclusius’ van participar diferents representants de governs municipals que van reflexionar sobre la importància que les polítiques educatives tinguin com a eix vertebrador la inclusió. En aquest sentit, la regidora d’Ensenyament de Martorell Núria Canal, va manifestar que “cal fer molta pedagogia perquè la diversitat s’entengui com a un valor i no com a un impediment”.
El regidor d’Educació de Sabadell Joan Berlanga va explicar, entre altres accions, que al seu consistori han impulsat accions destinades a fer més accessible l’aprenentatge de l’anglès a tots els alumnes, com ara introduir professors nadius a tots els instituts públics per fer sessions de conversa, mentre que la Roser Guiteras, regidora d’Educació i Formació Permanent de Caldes de Montbui, va explicar que la figura de la vetlladora per atendre els alumnes amb NEE a les escoles bressol s’ha incorporat al seu municipi a les escoles d’estiu. També va participar en el debat el regidor d’Educació i Ocupació de Vilanova i la Geltrú Joan Martorell. La cloenda de l’acte va anar a càrrec del gerent de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona Jordi Plana.
