Equitat i qualitat educativa són dos dels objectius i principis indissociables del sistema educatiu. Les lleis d’educació a nivell estatal i autonòmic i el marc de desplegament normatiu, recullen aquests principis i apel·len a la necessitat de col·laboració de les administracions públiques i educatives per fer-los efectius. La segregació escolar és una de les situacions que més afecten l’equitat en el sistema educatiu, vulnerant el dret a una educació de qualitat que garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tothom.
La signatura del Pacte nacional contra la segregació escolar a Catalunya (PSEC), el març del 2019, ha suposat un salt qualitatiu com acord i objectiu comú de país de combatre la segregació escolar, i ha configurat un escenari d’oportunitat per avançar en les polítiques d’equitat i millora de les oportunitats educatives.
El Pacte ha ratificat i assumit la necessitat d’actuar sobre la problemàtica estructural de la segregació escolar a Catalunya, des de la col·laboració i la corresponsabilitat dels actors que intervenen en l’educació, reconeixent el paper de l’administració local com un actor principal per fer efectives les polítiques per promoure l’equitat en l’escolarització de l’alumnat.
El Pacte nacional contra la segregació reconeix el paper de l’administració local per promoure l’equitat.
Les actuacions dels ens locals en l’àmbit de l’escolaritat equilibrada, ocupen un important espai en la planificació local per a l’equitat. L’objectiu és vetllar perquè els centres escolars d’una mateixa zona tinguin una composició social similar entre ells i equivalent a la del territori on s’ubiquen, de forma que l’escola sigui reflex de la barreja social (interclassista, intercultural, etc.) present al municipi.
La complexitat derivada de la concentració d’alumnat socialment menys afavorit (infants amb progenitors amb dèficit instructiu, d’origen migrat, amb menys recursos econòmics, etc.) en centres escolars, principalment públics, crea dificultats per fer una atenció amb garanties d’equitat i qualitat educativa, i vulnera el seu dret a l’educació, limita les oportunitats d’aprenentatge, incideix negativament en els seus resultats acadèmics i condiciona les seves trajectòries educatives.
L’aprovació i posada en marxa del Decret 11/2021 de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei Educatiu de Catalunya, que reconeix i reforça els espais de participació i govern dels ens locals en la programació i planificació de l’oferta, és sense dubte un dels avenços del pacte i una de les eines més significatives aportades en matèria d’escolaritat equilibrada.
L’últim informe de progrés de 2024 evidencia una evolució creixent en l’heterogeneïtzació de la composició social dels centres, però alhora posa de manifest que calen altres mesures més enllà de la redistribució d’alumnes en els centres escolars i planteja que “s’ha d’acompanyar de mesures per garantir l’acollida i la inclusió d’aquesta diversitat als diferents centres escolars, a fi que la reducció de la segregació externa per efecte del desplegament del PSEC no derivi en un increment de la segregació interna dins de cada centre i en mancances en l’atenció de les necessitats educatives del conjunt de l’alumnat.”
Més enllà de la redistribució d’alumnes, calen mesures per garantir l’acollida i la inclusió de la diversitat als diferents centres escolars.
Segregar és sinònim d’aïllar, desconnectar, desvincular. Aquest aïllament i desconnexió dels infants i joves, especialment els més vulnerables, es produeix dintre de l’escola i al llarg de l’escolarització, quan no hi ha vincle de pertinença o connexions amb els aprenentatges, entre altres aspectes. Però cal prendre consciència que també succeeix en altres espais i temps educatius, quan no accedeixen a altres recursos i experiències educatives, culturals o de socialització, o no hi ha vincle amb l’entorn per construir una xarxa rica i variada de relacions tant per a ells com per a les seves famílies, que els permeti tenir un bon coixí de capital social i educatiu.
L’ecosistema educatiu local, com a espai d’aprenentatge continu, ha de formar part de les actuacions orientades vers la lluita contra la segregació escolar. Els ens locals, coneixedors de primera mà del seu territori (agents, recursos, serveis…), poden sumar la mirada del “fet educatiu” a les polítiques de lluita contra la segregació escolar.
Tots aquests elements ens porten a proposar ampliar la mirada des de la segregació escolar cap a la segregació educativa, entenent que va més enllà de l’impacte de l’escolaritat equilibrada en els infants i els adolescents, i tenint present l’afectació directa en la cohesió social dels municipis resultat dels factors socials, escolars, residencials i comunitaris que hi impacten.
Proposem ampliar la mirada des de la segregació escolar cap a la segregació educativa, anant més enllà de l’escolaritat equilibrada i a partir de l’impuls de Pactes locals contra la segregació educativa.
En base al valuós espai de reconeixement que el Pacte nacional contra la segregació escolar aporta als ens locals, des de Diputació de Barcelona treballem en l’impuls de Pactes locals contra la segregació educativa que articulin les polítiques de planificació i gestió de l’escolaritat equilibrada i les polítiques de prevenció, l’acompanyament i la millora de l’èxit educatiu, que incorporen actuacions per a l’equitat en l’accés, el procés i els resultats escolars i educatius, sumant la perspectiva de l’educació a temps complet que connecta els temps i espais educatius dintre i fora escola.
Un Pacte local que formula les seves bases en el marc del consell escolar i educatiu municipal, com espai de governança i de participació de la comunitat educativa. Un instrument de corresponsabilitat entre administració local, administració educativa, escoles, famílies i entitats socials, amb l’objectiu de crear el compromís col·lectiu i la coordinació d’acció necessària per garantir l’equitat, la qualitat i la igualtat d’oportunitats educatives en el territori mitjançant la planificació i la distribució escolar equilibrada; coordinant i millorant els suports i recursos educatius dintre i fora de l’escola – accés al lleure, extraescolars, activitats d’estiu, etc. -, per tant vetllar per la cohesió social i el benestar general de la comunitat en el seu conjunt.
L’educació comunitària s’incorpora en la perspectiva de la segregació educativa com un marc essencial per abordar la segregació en la seva globalitat. Aporta elements per reforçar els lligams socials i promoure un sentit de pertinença, de participació activa i de responsabilitat compartida en una comunitat. També reconeix que l’educació és una tasca que competeix a tota la comunitat i que treballant de forma conjunta es pot proporcionar un entorn d’aprenentatge ric i significatiu per a tots els seus membres.
La distribució equilibrada no tindrà l’impacte esperat si no s’acompanya de mesures inclusives d’atenció i acompanyament a la trajectòria educativa i que reforcin l’entorn educatiu des d’una mirada conscient i respectuosa amb les diverses cultures i experiències, on s’incloguin les famílies com a eix central en la trajectòria vital d’infants i joves.
Referències:
Albaigés, B (2023). El pacte contra la segregació escolar a Catalunya: balanç dels primers anys de desplegament. Article a Anuari de l’educació local 2022 (pàg 25-37). Col·leció Eines. Sèrie Educació 12. Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis d’Educació. https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/observatori-de-l-educacio-local_68312
Bonal, X; Cuevas, J (2019). Combatre la segregació escolar: de l’amenaça a l’oportunitat. Per què la segregació escolar és una important amenaça per al futur dels municipis? Com es genera? https://fundaciobofill.cat/publicacions/combatre-la-segregacio-escolar-de-lamenaca-loportunitat
Ferrer, A., Gortazar, L., Diversidad y libertad. Reducir la segregación escolar respetando la capacidad de elección de centro. Barcelona, EsadeEcPol-Center for Economic Policy, Save the Children, 2021. https://www.esade.edu/ecpol/ca/publicacions/segregacio-escolar/
Gonzàlez Balletbò, I, Benito, R; Albaigés, B (2023). La segregación escolar a escala local: factores contextuales e institucionales en Cataluña. Revista Española De Investigaciones Sociológicas, (183), 39–56. https://doi.org/10.5477/cis/reis.183.39
Mencia, L; Samper, S (2023). La cara i la creu de la participació extraescolar. Oportunitats i desigualtats educatives. Baròmetre 360: enquesta de participació. Fundació Jaume Bofill. https://www.educacio360.cat/wp-content/uploads/2023/10/participacioextraescolarEducacio360.pdf
