Expliques que la societat contemporània es defineix per les dinàmiques VICA (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat). El paper de les escoles d’adults en la societat del segle XXI s’ha d’adaptar a això. Com s’aconsegueix?
És clau el fet de tenir uns valors que responguin a aquestes circumstàncies de la societat actual. Valors com la inclusió, l’ecologisme, la cohesió social i el desenvolupament integral de la persona. Són els valors que poden permetre que en un moment tan incert, les persones estiguin preparades per afrontar les circumstàncies que la vida els porti. El centre educatiu ha de poder afavorir i promoure que les persones puguin desenvolupar-se personalment, contribuir a la cohesió social, contribuir a la sostenibilitat mediambiental i l’equitat social… Si no tenim els valors clars, tota la resta trontolla.
Per què les escoles d’adults són un important eix vertebrador en la transformació social i la formació al llarg de la vida?
Perquè sempre ho han estat. Van néixer per la transformació social, en les circumstàncies dels anys 70, on moltes persones no sabien llegir ni escriure, amb molta reivindicació dels barris. Neixen per fer democràcia, i per fer municipi i comunitat. Això encara és la seva raó de ser, tot i que amb altres circumstàncies, però encara necessitem molta democràcia, parlar entre nosaltres, en aquest moment de polarització, L’escola permet construir tot això, i no només al llarg de la vida sinó també a l’ample: la dimensió social, la formativa –no només l’acadèmica-, la professional, la personal, la mediambiental.
Ha canviat el concepte o l’enfocament d’aquestes escoles des que van començar, al segle XX, a com són ara?
Crec que el que ha canviat molt són els perfils de les persones que hi van. Al principi venien moltes persones en procés d’alfabetització, moltes dones… Ara hi ha persones d’un gran ampli ventall, des de persones amb un bon estatus socioeconòmic, que venen per trobar-hi cultura, desenvolupament personal, lleure, relació social, fins a persones nouvingudes que venen per aprendre la llengua però també l’entorn nou per a ells, i per saber com homologar els estudis del seu país d’origen. També venen joves a partir de 16 anys que tenen una oportunitat per aprovar l’ESO i per accedir a altres estudis, així com moltes dones i també persones grans que venen per aprendre coses noves i tenir més relació social. És un perfil molt heterogeni. Un perfil d’alumnat tan variat com la població del municipi. I això és molt important per superar prejudicis.
El perfil d’alumnat és tan variat com la població del municipi, i això fa superar prejudicis
Encara han de superar molts prejudicis els centres d’adults?
Hi ha molts prejudicis i molts estereotips. Si les persones veiessin el dia a dia de les escoles d’adults, veurien que donen resposta a les inquietuds i necessitats de totes les persones que viuen en aquell municipi. Aquestes escoles necessiten visibilitzar molt la feina que fan i l’impacte que tenen al municipi, perquè es vegi la contribució que fan. Contribueixen a la convivència, que les persones se sentin menys soles, a augmentar el nivell formatiu d’un municipi. Si això es veiés més, en tota la seva magnitud, es veuria que és imprescindible. Nosaltres treballem amb la persona, no amb l’alumne. Penses en com pots contribuir, quin és el teu granet de sorra, perquè aquella persona millori el seu punt de partida, sigui quin sigui. I si la persona avança, l’alumne avança.
Fas èmfasi en els valors en què es recolzen les escoles d’adults, de caire social com la inclusió, l’equitat i la cohesió; personals, com l‘envelliment actiu; i professionals, relacionats amb l’accés a un treball digne. Les escoles d’adults són molt més que escoles, ja que fomenten la participació i el sentiment de pertinença i arrelament a la comunitat?
En una escola deien: “L’escola és un poble dins del poble”, un lloc on es construeix una comunitat, que beneficia al centre cap a dintre i al municipi cap a fora. És un servei públic. Tota escola hauria de ser això, però les d’adults ho reivindiquen especialment, pel que suposa d’impacte a la persona dins de la comunitat.
A més, en l’enfocament cap al futur s’inclouen valors mediambientals, com la promoció de l’ecologisme i la sostenibilitat, i feministes.
Des del naixement de les escoles d’adults, el percentatge de dones sempre havia sigut molt més nombrós. En els últims anys s’ha equilibrat una mica més, però sempre ha sigut un col·lectiu molt important, i el professorat coneix molt bé les situacions que les acompanyen. Des del principi, s’ha treballat perquè les dones puguin emancipar-se, siguin iguals en tot, i per això els centres han de ser feministes, entès com igualtat.
Respecte a les qüestions mediambientals, s’està incorporant a poc a poc, com a totes les escoles. S’hi ha treballat però de forma més indirecta, i ara això s’ha de col·locar més al centre. En el treball que hem fet amb la XEMPA aquest curs, és una de les qüestions que s’introdueixen, perquè tingui més protagonisme.
La transformació personal que propicia una escola d’adults porta també una transformació social.
Quan la persona entra a l’escola, veu el que li ofereix i el que ella pot oferir a l’escola, s’inicia un procés de transformació en totes dues direccions, així es va fent pinya i es va contribuint al benefici personal, professional… La clau és una visió holística, integral, del que estiguis fent.
Quines són les principals fortaleses d’aquests centres?
Una de les grans fortaleses és centrar-se en les persones. I una altra és el gran desig d’utopia que hi ha, tot i les grans dificultats que es troben. En el treball que hem fet amb la Xempa, una de les escoles que hi participava explicava que no volien perdre aquest desig d’utopia. Tota utopia és un horitzó. Si jo tinc un horitzó sempre avançaré més que si no el tinc. Una altra fortalesa és la gran obertura de mires que tenen. No s’espanten pels canvis, perquè tenen voluntat de servei i estan acostumades a tenir nous perfils i nous reptes.
Les escoles de persones adultes no s’espanten pels canvis, afronten els reptes amb voluntat de servei
I les debilitats?
Hi ha molts prejudicis, molt poca visibilitat pública, i tot això no ajuda. A vegades, dins del que és el sistema educatiu, se senten una mica oblidades. Hi ha una manca de reconeixement. A més, la gran complexitat que comporta treballar amb perfils tan heterogenis fa que es necessitin recursos per poder-hi fer front. Per exemple, no tenen accés al suport dels EAP, ja que diuen que és una formació postobligatòria i, per tant, no està previst, quan en canvi hi ha una molt bona col·laboració amb instituts perquè vinguin alumnes per tenir una segona oportunitat. El mateix passa amb el servei d’orientació, que és una figura bàsica en aquests perfils d’alumnat i que en aquests centres no està regulada.
Com es pot augmentar la visibilitat de les escoles d’adults?
Hi ha quatre mesures clau per visibilitzar-les: Desenvolupar eines d’avaluació que objectivin els efectes de les escoles en l’alumnat i la comunitat; promoure activitats conjuntes amb altres agents municipals; orientar no només a l’alumnat, sinó també a la ciutadania, per donar a conèixer el centre; i fer servir xarxes socials i mitjans de comunicació per difondre les accions educatives i les històries d’èxit dels alumnes. Tot això pot ser molt efectiu per donar més visibilitat i reconeixement a aquests centres.
Les escoles d’adults són espais de resiliència i d’esperança col·lectiva
Quins són els principals reptes que afronteu?
Poder tenir més formació que ajudi que tot el professorat treballi a partir d’una metodologia de l’aprenentatge adult. Els docents que arriben venen de Primària o de Secundària, no tenen formació que sigui específica per a persones adultes. I es troben a alumnes molt heterogenis i situacions molt complexes. I sobretot que hi hagi aquest suport polític, ja sigui des de Generalitat i des de municipis, i que permetin que les escoles treballin amb criteris tècnics i pedagògics.
Sou un exemple de resiliència?
Quan estàvem preparant el document “El relat de les EMPA que la societat del segle XXI necessita”, una de les coses que es parlava és que, donades les circumstàncies, les escoles d’adults són espais de resiliència i, per això, són espais d’esperança col·lectiva. Novament, no entesa com allò que creuen els il·lusos i els somiatruites, sinó com un inconformisme continu, perquè hi ha aquell desig d’utopia. Això ho ha permès molt el treball amb la Xempa, perquè és un espai comunitari, i ha permès desenvolupar l’esperança des del punt de vista col·lectiu i no individual. Seguim treballant la utopia, conjuntament, perquè tots aquests valors reverteixin en la nostra comunitat.
