Anàlisi

Lideratge educatiu en entorns creatius i de primera infància: cuidar, inspirar i transformar

En el context de les escoles municipals, especialment les bressol i les de música, el lideratge educatiu esdevé una peça clau per impulsar comunitats d’aprenentatge vives, creatives i emocionalment saludables. Liderar en la primera infància no és només dirigir, sinó crear les condicions perquè la creativitat, el benestar i l’aprenentatge florin.

La creativitat és molt més que una capacitat productiva: és la principal font d’autoestima i equilibri mental, especialment en les primeres etapes del desenvolupament. Les persones creatives mostren confiança, coratge, flexibilitat cognitiva, pensament crític i curiositat, però també necessiten sentir-se estimades i protegides. Aquestes qualitats són essencials en entorns educatius que volen cultivar el potencial humà des de la tendresa i la inspiració.

Per liderar aquests espais, cal una mirada transformadora, capaç de cuidar, inspirar i transformar. Això implica un lideratge que no només gestiona, sinó que alimenta la cultura organitzativa, promou la confiança i genera impacte. És aquí on la teoria de les organitzacions que aprenen, concepte desenvolupat principalment per Peter Senge al seu llibre dels anys noranta, “The Fifth Discipline: The art and practice of the learning organization”, ofereix un marc potent per repensar el lideratge educatiu.

Les cinc disciplines de les organitzacions que aprenen

Senge proposa cinc disciplines que poden ser aplicades amb gran eficàcia en entorns educatius creatius. A continuació, les explorem en relació amb les escoles municipals de música i bressol:

1. Pensament sistèmic. Liderar és quelcom orgànic on tothom n’és part. El pensament sistèmic ens convida a entendre l’escola com un ecosistema interconnectat, on les accions d’un professional impacten en el conjunt. En una escola bressol, per exemple, la manera com s’organitza l’acollida matinal pot influir en el clima emocional de tot el dia. En una escola de música, la coordinació entre professors de diferents instruments pot enriquir l’experiència global de l’alumnat. El pensament sistèmic ajuda a identificar patrons, anticipar tensions i promoure una visió global que afavoreixi la coherència pedagògica.
2. Domini personal. Liderar és cuidar-se per poder cuidar. El domini personal fa referència al compromís de cada professional amb el seu propi desenvolupament. En les escoles municipals, això implica fomentar espais de formació, reflexió i autoconeixement. Quan una educadora d’escola bressol connecta amb el seu propòsit, transmet seguretat i afecte als infants. Quan un professor de música se sent valorat i motivat, pot inspirar els alumnes amb passió i rigor. El domini personal reforça la motivació interna i la coherència en els equips entre el que es pensa, es diu i es fa.
3. Models mentals. Liderar és albirar oportunitats. En educació, sovint arrosseguem idees com “sempre s’ha fet així” o “això no funcionarà amb infants tan petits”. Liderar des de la consciència implica qüestionar aquests models, obrir-se a noves perspectives i fomentar una cultura de prova-error. En una escola bressol, això pot significar repensar els espais per afavorir l’autonomia. En una escola de música, pot voler dir incorporar metodologies actives o interdisciplinàries. El lideratge creatiu desafia els límits i obre camins i s’atreveix a explorar noves formes de fer.
4. Visió compartida. Liderar és crear confiança i compromís; és construir objectius comuns que inspirin i cohesionin. Quan els equips comparteixen una visió clara, el compromís creix i el lideratge es distribueix. La visió compartida és la capacitat de construir un propòsit comú que inspiri i alineï tots els membres de la comunitat educativa. Quan una escola bressol defineix col·lectivament que vol ser un espai de benestar i descoberta, cada acció pren sentit. Quan una escola de música es proposa ser un motor cultural del barri, el projecte educatiu es vincula amb la comunitat. La visió compartida genera pertinença, cohesió i entusiasme, i permet que el lideratge es distribueixi entre tots els membres.
5. Aprenentatge en equip. Liderar és decidir la petjada que volem deixar, generar espais on el coneixement flueixi, s’enriqueixi i s’amplifiqui. La col·laboració entre professionals és clau per a la millora contínua i la innovació educativa. En les escoles municipals, això es tradueix en reunions pedagògiques significatives, cercles de reflexió, coobservacions i projectes col·laboratius. Quan els equips aprenen junts, es genera confiança, es millora la pràctica i s’impulsa la innovació. L’aprenentatge en equip és la base d’una cultura organitzativa viva, on cada professional se sent part activa del canvi.

Cap a escoles que aprenen

Les escoles municipals poden esdevenir organitzacions que aprenen, on el lideratge impulsa la innovació, la col·laboració i la millora contínua. Això requereix una cultura organitzativa viva, on cada membre se senti part important del projecte educatiu. Com diu Jane Goodall: “No pots passar un sol dia sense deixar empremta al món que t’envolta. El que fas marca la diferència”.

Liderar en entorns creatius i de primera infància és, en definitiva, decidir quin tipus de diferència volem marcar. És apostar per una educació que cuida, que inspira i que transforma. I és fer-ho des d’una mirada sistèmica, col·laborativa i profundament humana.