La necessitat de garantir espais educatius basats en la convivència, el benestar i l’equitat s’ha fet més evident en la mesura que, com a societat, hem adquirit una major consciència i coneixement sobre la gravetat de les situacions de violència que afecten la infància i l’adolescència.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i d’altres organismes, ens alerten que les violències es donen en diferents espais, no obstant, és en l’àmbit familiar i educatiu, on passen més desapercebudes. A més, el perfil de l’agressor d’abús sexual cap a la infància, és una persona coneguda de la víctima, de l’entorn familiar o amistats de la família, educadors/es o altres professionals.
Que la meitat de l’alumnat afirmi que té por a patir violència escolar ens ha de fer plantejar a com abordem el clima i la convivència en els entorns educatius. Un altre fet destacable, és l’augment de les violències sexuals en els últims anys, especialment les noies amb un 58,5%. No hi ha dades recents de la prevalença de les violències en els infants amb discapacitat a Catalunya, tot i que en l’àmbit mundial, 1 de cada 3 infants amb discapacitat al món ha patit violència física o emocional.
Sabem que el benestar emocional és un factor preventiu davant l’assetjament i les violències tant per qui les exerceix com per a qui les pateix. Tanmateix, l’empitjorament de l’estat anímic en els últims 10 anys, es fa palesa en l’enquesta de salut a l’alumnat de 4rt ESO de la demarcació de Barcelona, sobretot entre les noies, que també mostren més soledat no desitjada, més autolesions i més pensaments suïcides.
És en aquest context social que va sorgir la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, que determina que en els entorns educatius ha d’haver-hi una figura de coordinació del benestar i protecció. A partir d’aquesta normativa, el Departament d’Educació denomina aquesta figura amb el nom de COCOBE i n’amplia les seves funcions, de manera que inclou la coordinació de les actuacions de coeducació i convivència, així com la gestió de conflictes amb un enfocament restauratiu, la informació sobre els protocols i la intervenció davant les violències.
Per als municipis, el desplegament de la figura del COCOBE, és una oportunitat per reforçar l’educació més enllà del currículum acadèmic i consolidar una cultura educativa transformadora, respectuosa i corresponsable. Per una banda, perquè disposen d’eines pròpies de promoció educativa i comunitària. I. per l’altra, perquè són capaços d’articular respostes adaptades a les realitats socials concretes, a través de xarxes locals d’educació, serveis socials, esports, salut i joventut.
En aquest context, la Diputació de Barcelona, posa a disposició dels governs locals una Guia de política educativa, elaborada per Fil a l’Agulla, que desenvolupa el sentit, les funcions i l’àmbit d’actuació de la figura COCOBE, amb recomanacions pràctiques per a la seva implementació en l’àmbit municipal. A més a més, amb l’objectiu de donar suport a les escoles municipals i als perfils tècnics d’educació es formaran a més de 70 persones del territori sobre les potencialitats d’aquesta figura. La primera edició de la formació s’ha realitzat a les escoles bressol municipals que han destacat la promoció del bon tracte i els cures des de la petita infància i en col·laboració amb les famílies.
Així doncs, la figura del COCOBE és una resposta a les exigències d’una societat cada vegada més conscient dels drets dels infants i adolescents i dels impactes negatius de la violència en el seu desenvolupament. La seva implementació efectiva requereix una col·laboració estreta entre les administracions educatives, les escoles i la comunitat educativa, assegurant així entorns educatius segurs i equitatius.
El Diari de l’Educació, 2025