Reportatge

L’experiència inclusiva de l’aula d’atenció especialitzada a l’Escola Bressol Tambor: “Els infants conviuen i aprenen de la diversitat”

La inclusió educativa no és només compartir un espai: implica que s’hi donin relacions i que tothom hi pugui participar i aprendre. Aquesta és una de les idees que defineixen l’Aula d’Atenció Especialitzada que va iniciar-se l’any 2016 a l’Escola Bressol Municipal (EBM) Tambor de Sant Feliu de Llobregat, de la mà de Nexe Fundació, entitat amb més de 40 anys d’expertesa en l’atenció a infants amb pluridiscapacitat. “Molts dels serveis especialitzats estaven concentrats a Barcelona, i aquesta iniciativa va néixer fa 10 anys per apropar els recursos a les famílies a altres municipis”, explica Mireia Olarte, coordinadora del projecte.

L’aula ofereix atenció a nou infants d’entre 0 i 6 anys amb pluridiscapacitat o greus discapacitats, amb recursos adaptats a les seves necessitats i un equip multidisciplinari format per professionals de diversos àmbits. “Tenim un equip base de quatre persones, una terapeuta ocupacional, fisioterapeuta, auxiliar d’infermeria i educadora de suport, però també hi participen especialistes com la logopeda, la musicoterapeuta o la treballadora social. Al final mirem de posar a l’abast de les criatures tots els recursos i tota l’estimulació que necessitin per desenvolupar al màxim les seves capacitats”, detalla Olarte.

Aprenentatges en moltes direccions

Un dels elements diferencials del projecte és que l’aula no està ubicada en un centre separat, sinó dins d’una escola bressol ordinària. Aquesta convivència quotidiana genera oportunitats d’aprenentatge per als infants i per a tota la comunitat educativa.

L’aula compta amb un equip base de quatre persones: una terapeuta ocupacional, fisioterapeuta, auxiliar d’infermeria i educadora de suport

“Estar en un entorn ordinari és un dels punts claus del projecte. Nosaltres venim d’un entorn molt especialitzat i més clínic i l’EBM Tambor té una mirada pedagògica molt vinculada a l’educació viva. I això fa que puguem compartir espais i vida a l’escola i que sigui molt enriquidor pels infants, que conviuen i aprenen de la diversitat des de ben petits”, relata la coordinadora de l’aula.

I és que aquests espais compartits donen lloc a moltes preguntes de forma molt natural. “Per exemple, hi ha nens de la bressol ordinària que ens pregunten: per què aquest nen o nena no camina? O per què ha de menjar a través d’una sonda? Poder explicar de forma propera i amb exemples que estàs veient la diversitat de les persones als nens i nenes és molt interessant. De la mateixa manera que les nostres criatures reben estímuls molt enriquidors de la resta. Realment es creen situacions de relació social molt positives”, remarca Olarte.

Una escola sense barreres

Al llarg d’aquests anys, el projecte també ha impulsat una transformació dels espais de l’escola perquè siguin accessibles per a tots els infants. “Hem creat una escola on no hi ha barreres arquitectòniques, on intentem que tots els espais siguin accessibles a molts nivells: que es pugui tocar, olorar, sentir o identificar amb pictogrames”, assenyala Olarte.

Poder explicar de forma propera i amb exemples que estàs veient la diversitat de les persones als nens i nenes és molt interessant

Aquesta adaptació connecta amb el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, una perspectiva que busca crear entorns educatius on tots els infants puguin participar independentment de les seves capacitats.

Intervencions multicoordinades

Per al bon funcionament del projecte, una de les claus és la coordinació, no només amb la resta de docents de l’EBM Tambor o les famílies, sinó també amb tots els agents educatius i mèdics que acompanyen i envolten els infants. “Treballem amb els seus hospitals de referència, el Sant Joan de Deú i el Vall d’Hebron, amb els centres d’atenció precoç, amb els equips d’assessorament pedagògic, amb els centres ambulatoris amb l’ONCE… És impossible que funcionem de manera aïllada”, relata Mireia Olarte.

L’aula s’ha convertit en aquests deu anys en un projecte pioner i referent al Baix Llobregat que ha facilitat l’autonomia i la convivència dels infants en un entorn inclusiu i participatiu. “És un superprojecte, però cal que les administracions ampliïn i consolidin aquest tipus de recursos i que creïn moltes més aules d’atenció especialitzada al territori, perquè hi ha molts infants que no estan rebent l’atenció necessària”, reivindica la coordinadora del projecte.

Una iniciativa que, més enllà del model d’atenció personalitzada, aposta per una inclusió dels infants que només és possible creixent i aprenent en comunitat.