El Pla de Barris i Viles 2025-29 és una eina que planteja finançar projectes de transformacions urbanes, ambientals i socials per poder combatre les desigualtats i fomentar la cohesió i la comunitat. Quin pes hi té la dimensió educativa?
El Pla de Barris i Viles té tres àmbits d’intervenció: transformacions físiques, transició ecològica i acció sociocomunitària. La major part de criteris fan referència a qüestions urbanístiques i ambientals i la qüestió educativa queda diluïda dins del paquet d’accions sociocomunitàries. No és un pla que, d’entrada i de forma específica, prioritzi la qüestió educativa, però representa una finestra d’oportunitat per reforçar la dimensió territorial de les polítiques educatives, perquè els objectius i els àmbits d’intervenció estan formulats en termes molt amplis, que podrien incloure perfectament actuacions en matèria d’educació. El Pla de Barris dona molta autonomia als ajuntaments i als agents vinculats al territori perquè defineixin els seus propis plans d’actuació, els Programes Memòria d’Intervenció Integral (PMII). És un enfocament molt descentralitzat de la política, que dona molt protagonisme als ens locals i al conjunt d’entitats vinculades al territori. Per tant, si els ajuntaments i els agents del territori ho volen, tenen una finestra d’oportunitat per donar centralitat a la qüestió educativa en aquestes intervencions.
En aquesta branca d’actuació d’acció sociocomunitària, quines transformacions podríem vincular a l’àmbit educatiu?
Dins d’aquest àmbit d’intervenció, hi ha un conjunt de subàmbits que fan referència a educació. Per tant, és aquí on els ajuntaments s’haurien de fixar per incloure actuacions en matèria educativa. Tot i així, crec que hi ha una altra mirada possible, que és entendre que l’educació pot ser una qüestió transversal, que impregni les actuacions que es preveuen fins i tot més enllà de l’àmbit sociocomunitari.
El Pla de Barris i Viles de Catalunya dona molta autonomia als ajuntaments i als agents vinculats al territori perquè defineixin els seus propis plans d’actuació
Per exemple, en l’àmbit de la transició ecològica es podrien preveure actuacions d’adequació climàtica dels centres educatius. O en l’àmbit de les transformacions físiques, on es preveu la dotació d’equipaments, es podria apostar per equipaments que tinguin una dimensió socioeducativa. Per tant, les actuacions en matèria educativa no s’han de cenyir necessàriament al bloc d’actuacions sociocomunitàries.
Hi ha una experiència prèvia a nivell local, que és el Pla de Barris de Barcelona, que té ja una trajectòria de deu anys. Quins són els principals resultats i aprenentatges que se’n poden extreure que puguin ser inspiradors, sobretot en la dimensió educativa?
Una de les característiques distintives del Pla de Barris de Barcelona, no només en l’àmbit català i espanyol, sinó a nivell europeu, és la forta aposta que ha fet per situar l’educació en el centre de les polítiques de barris. En el primer període del Pla, un de cada tres euros es va destinar a actuacions en l’àmbit educatiu, perquè es va constatar que les actuacions en matèria educativa són una palanca molt important de transformació social dels barris vulnerables. A més, es va entendre que les polítiques de barris que actuen sobre l’habitatge, la qualitat d’espai públic, les dotacions d’equipaments i de serveis, les infraestructures verdes o la xarxa de mobilitat també tenen un impacte molt important en les condicions d’educabilitat de la infància i l’adolescència.
Per tant, s’ha produït una relació de retroalimentació entre les actuacions educatives que ajuden a transformar les condicions de vida de la gent que viu en aquests barris i les actuacions de millora dels barris, que milloren les condicions d’educabilitat de la població que hi viu. Aquest és el gran aprenentatge del Pla de Barris de Barcelona, que és la mirada per la qual s’hauria d’apostar també en el pla de tot Catalunya.
Hi ha alguna transformació concreta, sigui a Barcelona o a un altre municipi, que vulguis destacar perquè hagi servit per millorar les condicions d’educabilitat i disminuir les desigualtats?
En el cas concret de Barcelona, hi ha moltes iniciatives inspiradores que podrien arribar a fer molts ajuntaments arreu del país. Per exemple, s’han dut a terme actuacions de millora i dignificació dels equipaments escolars, a través de transformacions de les sales d’actes, amb la idea d’obrir les portes de l’escola i integrar-la més a la vida comunitària dels barris. També s’ha apostat per equipaments amb una forta dimensió socioeducativa que no són necessàriament escolars. Una experiència és l’Espai 3 Ulls del barri de la Trinitat Nova. És un equipament híbrid que inclou activitats culturals, esportives, audiovisuals, de foment de la lectura, que ofereix formacions… Tot d’activitats orientades a la infància i a l’adolescència però també a la població adulta i fins i tot a la gent gran. Perquè s’entén que és un espai educatiu de caràcter intergeneracional i molt connectat també amb els actors del territori.
En el Pla de Barris de Barcelona es va constatar que les actuacions en matèria educativa són una palanca de transformació social dels barris vulnerables
Podem destacar també programes de foment de les activitats extraescolars al foraescola i de lleure educatiu, amb activitats de caire científic, tecnològic, cultural. També s’han fet programes molt interessants de mentoria, d’orientació i de formació professionalitzadora com Prometeus, que busca millorar la transició educativa des de la secundària a l’etapa universitària en barris on les taxes de matriculació universitària són molt baixes. Hi ha molts ajuntaments que estan fent programes també en aquests àmbits a través dels Plans educatius d’entorn, que ha propiciat que molts municipis també impulsin programes innovadors, i que el Pla de Barris i Viles pot contribuir a reforçar, consolidar o replicar.
Com ja has apuntat, ja sabem que l’educació no es dona només a l’escola, sinó que també eduquen biblioteques, casals, poliesportius, grups de lleure… Com pot ajudar el Pla de Barris i Viles a enfortir aquests espais?
El Pla, com deia, és un marc d’oportunitats. La transformació de les condicions socioeducatives dels barris passa també per tot allò que es fa en el foraescola. Aquí és on jo crec que hi ha molt marge per a la innovació i l’experimentació. Per exemple, reforçant la dimensió comunitària de les biblioteques, portant-les més enllà de la seva funció tradicional d’espais d’estudi i de préstec de llibres i reforçant el seu paper en la dinamització de la vida comunitària dels barris. També es poden fer programes de millora socioeducativa a través de la pràctica esportiva, i interconnectar les activitats esportives amb objectius educatius del barri. O es pot reforçar també la dimensió educativa d’altres equipaments com els centres cívics.
La transformació de les condicions socioeducatives dels barris passa també per tot allò que es fa en el foraescola
Les polítiques de barris ens permeten interconnectar temes i actors que sovint, en les polítiques d’àmbit nacional, se segmenten. Quan pensem en polítiques de país, pensem, per un costat, en les polítiques educatives, per un altre, en les d’habitatge, en les ambientals, en les socials… En canvi, quan fem polítiques de barris, tenim l’oportunitat d’interconnectar problemes, recursos i actuacions.
Quines coses creus que haurien de tenir en compte els municipis que vulguin presentar projectes amb dimensió educativa al Pla de Barris i Viles, per ser cofinançats per la Generalitat?
Els programes han de partir d’una anàlisi de la situació econòmica, urbanística, social i ambiental del barri o de l’àrea d’intervenció. És a dir, han d’avaluar què passa i han de justificar com les actuacions proposades poden incidir en la transformació d’aquella àrea. Aquí hi ha una primera oportunitat que és posar els temes educatius en una posició destacada dins d’aquesta anàlisi. Un segon àmbit seria el de les propostes. Els Programes Memòria i Intervenció Integral et demanen que especifiquis la missió, l’estratègia global i els objectius. Tenim l’oportunitat de situar aquí els objectius educatius com una part important d’allò que es vol transformar de la realitat dels barris on intervenim.
Els programes també han d’incloure una estructura de governança, una mena de partenariats público-comunitaris, que han de gestionar i liderar tota la implementació dels programes en el cas que assoleixin el finançament. Es poden posar els agents educatius en una posició important dins d’aquestes estructures. I després, hem de fer propostes concretes d’actuació. No hi ha res que impedeixi que una molt bona part de les propostes facin referència a temes educatius, directament o indirectament. O que el pressupost que destinem a les actuacions educatives representi una part molt significativa del conjunt del pressupost. És una finestra d’oportunitat.
El Diari de l’Educació, 2026