Són dies de commemoració, dies plens d’accions i gestos per reconèixer els drets fonamentals dels infants. Al voltant el 20 de novembre, Dia Universal dels Drets dels Infants, se celebra l’aprovació l’any 1989 d’aquest tractat internacional que reconeix l’infant com a subjecte de drets. Però alcem la veu perquè els 365 dies de l’any sumem esforços pel respecte i compliment d’aquests drets fonamentals que de vegades són tan vulnerats.
Entre els drets enunciats a la Convenció, per primera vegada es va donar reconeixement a què infants i adolescents tenen drets civils i polítics (Art. 12 al 17). És a dir, l’infant té dret a ser escoltat (Art. 12); dret a la llibertat d’expressió (Art. 13); dret a la llibertat de pensament, consciència i religió (Art 14); dret a la llibertat d’associació i a celebrar reunions (Art. 15); dret a no ser objecte d’intromissions (Art. 16) i dret a accedir a la informació (Art.17). Drets civils i polítics que, potser en aquests temps tan agitats, sembla que estan posats en qüestió per certs sectors que confonen el seu exercici i desenvolupament per adoctrinament. Els infants i adolescents prenen part activa de la seva comunitat i ho fan des de les seves capacitats i potencialitats de forma responsable i compromesa no pel que seran sinó perquè són ciutadans i ciutadanes del present de l’aquí i de l’ara.
El món local, com a espai per a la trobada, intercanvi, convivència, diversitat, educació, ciutadania, democràcia, aprenentatge, entre altres significacions, és un escenari privilegiat per a la participació d’infants i adolescents. I ho és per les propostes d’activitats lúdiques de caràcter participatiu que concentren a gran nombre de nois i noies. Ho és pels plans d’infància que reconeix la ciutadania de l’infant i el compromís de les polítiques públiques per garantir els drets dels infants i per impulsar projectes de formació per la ciutadania. Però sobretot ho és pels espais, processos i iniciatives on el municipi garanteix la inclusió d’aquest col·lectiu de ciutadans i ciutadanes com actius en la governança del municipi. Així, coincidim amb els infants i adolescents exercint la seva ciutadania en processos participatius, en consultes participatives, en debats ciutadans, actes i accions reivindicatives i també en òrgans participatius com són els consells d’infants i adolescents. Per això, també estem en dies de commemoració.
Commemorem que fa vint anys que el món local va començar a incloure els infants i adolescents en la millora de les ciutats. L’any 1997 vuit municipis van participar d’un projecte pilot, “La ciutat dels infants”, impulsat per l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. Aquella experiència va iniciar un canvi de mirada de la infància en el món local. Un canvi lent però ferm i convençut. Actualment uns 55 municipis de la província de Barcelona tenen un consell d’infants i/o adolescents com a òrgan estable que incideix i transforma la ciutat des de les necessitats que perceben. S’hi han de sumar molts més en aquest avanç col·lectiu.
Els consells d’infants i adolescents són espais de deliberació i disseny d’iniciatives que aporten elements de millora i transformació de la ciutat. En el marc de les definicions que marquen els adults, són definits com a òrgans consultius, espais per donar la veu als infants. Però s’ha de reivindicar que són quelcom més que espais de participació política on té lloc la democràcia representativa i la democràcia participativa. Són espais de trobada on els nens i nenes que allà es troben, amb la col·laboració dels seus companys i companyes a qui representen, pensen la ciutat i les necessitats dels seus conciutadans per articular accions acordades conjuntament que millorin les condicions de vida de tots i totes.
Amb la creació de consells d’infants i adolescents hi guanyem tots i totes. Mitjançant aquests òrgans els municipis guanyen perquè incorporen la mirada dels infants i adolescents en el disseny i transformació de la ciutat. Tenen l’oportunitat de dissenyar iniciatives i programes més propers a la realitat. Mitjançant aquests òrgans la infància i adolescència exerceix els seus drets civils i polítics així com les seves responsabilitats com a ciutadans i ciutadanes. Conjuntament amb altres iniciatives d’impuls de la participació en el món local, amb els consells d’infants i adolescents el municipi facilita la construcció de la identitat ciutadana des del reconeixement del seu valor i potencial participatiu. Ells i elles són capaços de liderar “petites” transformacions que promouen grans avanços en el compromís social i polític que construeixen com a ciutadans actius i activistes.
El món local, amb el suport de totes les administracions, ha de garantir la creació i actuació dels consells d’infants i adolescents com òrgans polítics. Però el seu compromís i responsabilitat ha d’anar més enllà, amb iniciatives que multipliquin la participació infantil i potenciïn que molts més nens i nenes exerceixin els seus drets civils i polítics en el marc del municipi i en les altres institucions on participen. El món local ha d’impulsar la corresponsabilització d’altres agents socioeducatius en la governança de la infància i l’adolescència. S’ha d’arribar a garantir que infants i adolescents prenguin part activa dels espais de presa de decisions institucionals arribant a incidir en la direcció i definició de la institució.
S’ha de deixar de pensar en la participació infantil i juvenil com una formació dels ciutadans del futur, per passar a entendre-la com un procés ciutadà polític educatiu del present.
