Autor: Miquel Àngel Essomba

La reducció de la segregació en el món educatiu és una política prioritària de totes les administracions del nostre país. Les raons d’aquesta aposta política són evidents: un sistema educatiu segregat limita l’èxit educatiu de l’alumnat en situació de vulnerabilitat social, i fa naufragar el principi universal d’una “educació per a tothom”. A més, suposa un fre a la construcció de comunitats cohesionades, capaces de transitar de la coexistència a la convivència. El Pacte Nacional contra la Segregació del 2018 i el decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de…

Uns dels actors clau per avançar en aquesta concepció més comunitària són les famílies, no és cap novetat. El sistema democràtic va dotar-les d’un rol i un reconeixement jurídic en la gestió dels centres, i les administracions – sobretot les locals – van entomar el repte de transformar aquesta aspiració normativa en una realitat significativa en la vida quotidiana d’escoles i instituts. Dècades després d’impulsar aquest marc, però, no podem considerar que el model de participació de les famílies a l’escola s’hagi consolidat. Si prenem com un indicador de referència la participació d’aquest sector a les eleccions dels consells escolars…