“Volem que els nens, nenes, nois i noies tinguin espais el màxim de naturals possibles, sostenibles, espais per relaxar-se, on observar animalets i alhora respectar-los, on aprendre i alhora divertir-se”. Ho explica Pilar Òdena, director de l’Institut Escola La Tordera, de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), un dels nou centres educatius que formen part del projecte (R)evolució+Natura. En aquest centre ja feia temps que pensaven a dinamitzar el pati, “per fer-lo més educatiu i crear espais de socialització”, diu Òdena, per la qual cosa estan exultants d’haver estat un dels centres triats per SEO BirdLife.
(R)evolució+Natura es desenvolupa al llarg de tot l’any 2021, segons explica Julia Moya, educadora social i coresponsable del projecte juntament amb el biòleg Jordi Prieto. “Ara estem en la fase de diagnosi –diu Moya–, de conèixer bé tots els elements naturals, relacionals i socials que envolten els centres, d’analitzar la natura que tenen i les dinàmiques que es generen al pati; és important saber d’on partim per saber a on volem anar, i per això necessitem totes les mirades: la del professorat, la de l’alumnat, la de l’AFA, la dels monitors de l’espai del migdia…”
De fet, (R)evolució+Natura s’emmarca en un projecte europeu que lidera SEO BirdLife Malta, i en el qual participen també escoles d’Espanya, el Regne Unit i Suècia, amb el suport del programa Erasmus +: Teach, Inspire and Protect (TIP), que no només tracta de transformar patis, sinó de la naturalització de les escoles, és a dir, d’apropar els infants a la natura des de ben petits, amb el convenciment que, igual que amb els adults, la connexió amb la natura genera un impacte molt positiu. Això passa molt especialment per donar eines i formació als educadors.
Petits reservoris de fauna i flora autòctones
En el projecte català, explica Moya, la transformació de l’espai contempla tres objectius. En primer lloc, fomentar la biodiversitat, a partir de convertir els patis en petits reservoris de vegetació i fauna autòctones, que bàsicament són els ocells, els petits rèptils com sargantanes i llangardaixos o els invertebrats com els cucs o els insectes. “No es tracta de tenir animals i cuidar-los, sinó de veure que al pati hi ha altres éssers vius, es tracta d’afavorir, protegir i conèixer el teu entorn”, comenta Moya.
I com es creen aquests reservoris? Per exemple posant menjadores d’ocells per l’hivern i abeuradors per l’estiu, o hotelets d’insectes, però cada cas serà diferent. Els altres centres triats són l’Escola Els Vinyals (Lliçá de Vall), Institut Escola Pepa Colomer (El Prat de Llobregat), l’Escola Sant Josep de Navàs (Navàs), l’Escola Puiggraciós (La Garriga), l’Escola Montserrat Solà (Mataró), l’Institut Cirviànum (Torelló), l’Escola Poblenou (Barcelona) i l’Escola Sant Jaume (Sant Jaume d’Enveja).
Els altres dos objectius consisteixen a observar les dinàmiques relacionals que tenen lloc als patis per veure què no agrada i s’ha de corregir, com a via per minimitzar conflictes i potenciar la imaginació i les relacions socials; i en tercer lloc aconseguir que el pati esdevingui una aula més de l’escola. “Entendre la importància de la pol·linització dels insectes o observar ocells, sobretot quan migren, pot tenir un gran potencial com a contingut pedagògic”, continua Moya.
Mobilitzar els recursos i la comunitat
Quan es tanqui el projecte, a finals del primer trimestre del curs vinent, cada escola participant tindrà una proposta de transformació sobre la taula, però un altre capítol seran els mitjans que necessitarà per tirar-la endavant. “Potser es pugui fer alguna petita intervenció mentre dura al projecte, però que es faci realitat dependrà de la capacitat que tingui cadascú per mobilitzar recursos”, admet Moya, si bé afegeix que “amb un projecte clar i ben treballat hauria de ser més fàcil aconseguir-los que si no el tens”.
“Vam escollir la Tordera com una de les escoles pilots perquè ens va sembla molt interessat que hi estigues implicada tota la comunitat educativa, ja que és la millor manera d’assegurar-se una transformació global. També el fet que fos un centre amb primària i secundària, sabem que costa molt que aquest tipus de propostes arribin als instituts”, comenta Julia Moya.
A l’Institut Escola La Tordera valoren especialment la implicació de l’equip del menjador. La seva responsable, Ana Sánchez, reconeix que “l’estona del migdia és molt llarga, i el seu objectiu principal és cobrir les necessitats fisiològiques dels alumnes, però no menys important és l’estona de lleure, que és vital per desconnectar de la jornada lectiva, jugar, divertir-se, i carregar-se d’energia per encarar l’activitat a l’aula de la tarda”.
