L’avaluació dels programes educatius -com una forma de millorar la seva qualitat- és un dels temes que genera més debat en el marc de la comunitat educativa. Però, a què ens referim quan parlem d’educació “basada en evidències”? Fonamentalment al fet que, a l’hora d’escollir entre diverses estratègies educatives, és aconsellable decantar-se per la millor recolzada per la recerca.
Conscient de la vocació transformadora de la major part de mestres i professors –així com de l’esforç que suposa impulsar programes generadors de canvi a les aules–, EduCaixa ha decidit dirigir el seu treball en aquesta direcció i emfasitzar en la labor transformadora mitjançant la construcció d’evidències.
Per això ha situat en l’eix de la seva intervenció l’avaluació de programes educatius, entenent l’avaluació no com a mecanisme de control sinó com a base imprescindible d’impuls de pràctiques educatives transformadores. És a dir, no es tracta de mesurar si l’alumne aconsegueix determinats objectius, sinó d’esbrinar si les mesures educatives que s’han aplicat serveixen per aconseguir els objectius marcats.
Canvi de paradigma en avaluació
En els últims 20 anys tots els Estats de la UE han anat incorporant l’avaluació dels seus sistemes educatius com una obligació legal, però la major part ha enfocat aquesta eina com un mesurament de resultats dels alumnes. Aquesta aproximació obre una bretxa en la comunitat educativa que observa amb recel aquest plantejament que, d’altra banda, també ha servit per obrir el debat sobre com millorar la qualitat de l’educació.
En aquest sentit, en els últims anys l’avaluació s’està movent a un enfocament més centrat en l’aprenentatge i en les pràctiques de cada escola en funció del seu entorn i dels seus recursos, valorant tot com a conjunt, tal com assenyala la Comissió Europea en el seu informe anual Education and Training Monitor sobre els sistemes educatius europeus. En la seva edició de 2016, informa que “en alguns països les avaluacions externes no només estan dirigides a trobar les febleses en l’acompliment de les escoles, sinó també a potenciar la visibilitat de les bones pràctiques que es duen a terme en molts centres”.
L’avaluació s’està movent. Igual com s’estan movent les escoles, de manera individual i, cada vegada més, de manera col·lectiva, compartint pràctiques, enfocaments, metodologies i, en definitiva, aprenent uns d’uns altres. Un bon exemple d’això ho podem trobar en Escola Nova 21, impulsat pel Centre Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i la pròpia EduCaixa.
L’avaluació rigorosa de qualsevol acció transformadora és una oportunitat única perquè tot aquest impuls que surt de les aules es tradueixi en una veritable millora de l’educació.
A més, fins a aquest moment, el sistema educatiu espanyol no ha tingut mecanismes d’avaluació tant del professorat –excepte en el seu accés– com de la direcció, malgrat que així ho contempla la llei. L’avaluació de programes educatius constitueix també una oportunitat perquè els professionals puguin avaluar el seu acompliment, detectar els seus encerts i on tenen marge de millora.
Patricia Alocén, directora de l’Àrea d’Acció Educativa de la Fundació Bancària “la Caixa” resumeix així aquesta nova fita de EduCaixa: “Volem contribuir a la transformació de l’Educació, ser generadors de transformació sobre tres pilars: el desenvolupament de competències del Marc Europeu, l’avaluació de programes per generar evidències i la transferència d’aquestes evidències”. Aquesta iniciativa, precisa Alocén, es dirigeix principalment a professorat i directors, pel que “els proposem que ens presentin els seus programes per avaluar-los i poder generar així un repositori d’evidències, d’accions que funcionen”.
En la mateixa línia, Arantxa Ribot, Project manager d’EduCaixa anima als centres educatius: “Si tens una idea, un programa, que creus que transforma, apunta’t”. Afegeix, a més, que “no podem fer una intervenció educativa sense pensar a avaluar-la” i que “l’avaluació és una eina de millora, ens obliga a definir allò que fem i on volem arribar. També ens permet fer un diagnòstic diferencial i dissenyar un pla de treball concorde a ell. L’avaluació ens diu què fem bé perquè un altre també ho pugui utilitzar; és clau per transferir això a la resta de la comunitat educativa”.
Revolució educativa és aprendre avaluant
A través de la cultura de l’avaluació i la cultura de l’evidència, EduCaixa pretén contribuir a la millora del sistema educatiu. Els centres que desitgin formar part d’aquesta aventura proposada per EduCaixa hauran de tenir en compte una sèrie de requisits que necessiten complir els programes a avaluar:
- Desenvolupar una o diverses competències del Marc Europeu.
- Aplicar-se en Infantil, Primària, ESO, Batxillerat o FP de Grau Mitjà.
- Ser programes propis, no la implantació de metodologies registrades.
- Basar-se en models o teories pedagògiques.
- Ser avaluables, escalables i transferibles a altres centres, amb el propòsit de crear un repositori d’accions amb impacte demostrat.
L’avaluació d’impacte dels programes seleccionats anirà a càrrec de grups de recerca espanyols amb el finançament de la Fundació Bancària “la Caixa”.
Amb aquesta iniciativa, i a través de l’avaluació com a eina i motor, EduCaixa vol contribuir a que l’impuls transformador dels docents es tradueixi en una veritable transformació de l’educació i en un mitjà de propagació d’accions d’impacte.
El Diari de l’Educació, 2025