No hi ha dubte que l’educació viu un moment d’innovació i transformació. El desig de millorar en aquest àmbit no havia estat mai tan reactiu i revolucionari. I és des de la base, l’escola, que comencem a posar els pilars d’un nou sistema en construcció.
Cada vegada són més els centres que aposten per processos i mètodes diferents encaminats a millorar la qualitat de l’ensenyança i de l’aprenentatge. Entre els estudis i els debats, la comunitat educativa analitza quina és la millor manera de posar en marxa el seu projecte: les competències que desenvolupa; la relació amb els objectius curriculars; els recursos humans, tecnològics i econòmics necessaris; sense oblidar l’organització de l’equip docent, dels espais i dels temps; l’ampliació per fases i les avaluacions de l’alumnat. No es tracta únicament de dir “provem-ho així”, sinó de definir projectes amb objectius definits i un camí ben traçat, com recomanen tots els experts en el canvi educatiu.
Un camí ple d’imprevistos
Una vegada que es posa en marxa l’engranatge, les expectatives, les incerteses i la por –per la feina que comporta– planegen sobre el projecte. A més, també hem de comptar amb les inquietuds de les famílies, els obstacles imprevistos, els llastos que seran desestimats… fins que el projecte comença a rodar.
De vegades aquest projecte pot afectar només una matèria, una competència o un valor important per al centre. De la mateixa manera, també pot ser un programa ambiciós que intenti transformar de manera integral l’ensenyament i l’aprenentatge al centre, o fins i tot que obri les portes per transformar l’exterior: la comunitat de l’entorn.
Independentment del seu abast, el que queda clar és la feina monumental que hi ha darrera de qualsevol projecte d’aquestes característiques. I ens preguntem: Com podem saber si ho estem fent bé? Quins indicadors tenim, i a partir de quant temps? Les notes de l’alumnat realment mesuren els objectius d’un programa d’innovació? En cas que el focus d’intervenció siguin soft skills, o factors no quantificables com, per exemple, la convivència, la motivació, la participació i la iniciativa, com ho mesurem? I si ens haguéssim d’aturar i retrocedir en un moment determinat del programa, o redefinir i reestructurar?
Són molts els projectes que no arriben a bon port, d’aquí la importància de l’avaluació de qualsevol intervenció didàctica com a eina transformadora i inherent a l’educació mateixa… sempre i quan se sàpiga mesurar.
Programes transformadors
EduCaixa considera que promoure la cultura de l’avaluació és clau per millorar la qualitat de l’educació i transformar-la. Perquè avaluar permet generar evidències sòlides, creïbles i reproduïbles entre centres educatius, alhora que facilita la recerca sobre educació, necessària perquè el sistema avanci.
En aquest sentit, EduCaixa ha posat en marxa un programa d’avaluació de projectes educatius –dut a terme per grups de recerca vinculats a universitats espanyoles– que contribueix a fer que els centres puguin afrontar el repte de l’avaluació i garantir-ne l’eficàcia.
D’aquesta manera, l’Avaluació de Programes d’EduCaixa proporciona unes guies fermes i fiables sobre les quals poder avançar, i posa les bases d’allò que millor funciona en educació perquè se’n pugui nodrir tota la comunitat educativa.
Els centres educatius que tinguin un projecte transformador i desitgin formar part d’aquesta aventura proposada per EduCaixa, el poden presentar al procés previ de selecció sempre que compleixi amb els requisits següents:
- Estar orientats al desenvolupament d’una o diverses competències.
- Basar-se en algun model i/o teoria pedagògica.
- Ser avaluable, escalable i reproduïble en altres centres educatius.
- Aplicar-se en Educació Infantil, Primària, ESO, Batxillerat o FP de Grau Mitjà.
L’objectiu final de l’Avaluació de Projectes d’EduCaixa és generar una base de bones pràctiques que inspiri i faciliti el repte de la transformació a tota la comunitat educativa.
Perquè la veritable revolució educativa necessita una base ferma. I és a través de l’avaluació com a eina i motor que la il·lusió que els docents posen en cada petit canvi podrà traduir-se en tota una sèrie d’accions d’impacte.
