Vivim en una societat que mira cap a l’altre costat davant l’abús de poder i de confiança i, per això, les escoles de música i arts poden esdevenir llocs d’acollida, i l’art, una manera de canalitzar aquestes situacions traumàtiques viscudes en la infància i l’adolescència”, afirma Lídia Pujol, supervivent d’una situació d’abús sexual de petita. A més, considera que aquestes situacions es donen perquè vivim en una societat infantilitzada i reclama la maduresa social necessària que miri de cara aquesta violència patriarcal. “Una violència que està normalitzada, i aquest no voler mirar té a veure amb preguntar-nos què és amor i què és llibertat? T’estimo si fas el que jo et dic i no t’estimo si no ho fas… Aprenem que l’amor és un negoci i si volem ser reconeguts per l’altre, callem”. nnAixí va començar la jornada virtual organitzada per la Diputació de Barcelona, celebrada el 24 de març, on es va reflexionar sobre les violències sexuals a la infància i a l’adolescència i el paper de les escoles de música, de dansa i dels centres de les arts com a agents transformadors i preventius. La inauguració de la jornada va comptar amb les intervencions del diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Josep Monràs, de la diputada de Polítiques d’Igualtat, Alba Barnusell, i del president de l’Associació Catalana d’Escoles de Música, Carles Farràs.nnJosep Monràs va iniciar la seva intervenció remarcant que “és essencial que tots els equipaments municipals actuïn com a equipaments responsables i educadors” i va finalitzar-la afirmant que “tenim molt clar que hem de mostrar tolerància zero davant les violències sexuals i garantir les cures i els espais segurs a les escoles municipals de música, de dansa i als centres de les arts”.n
La gran majoria de víctimes no ho expliquen
nEn els darrers anys, la detecció i la denúncia de casos de violències sexuals en la societat, concretament en l’àmbit educatiu, ha augmentat i ha fet visible aquesta greu problemàtica que sovint és silenciada. El fet que afecti la intimitat de la persona i que provoqui sentiments de por, de vergonya o fins i tot de culpa en la víctima, afegit a la circumstància que, en el cas dels menors, l’agressor pertanyi freqüentment a l’entorn més proper, encara fa més difícil el seu reconeixement.nnSegons els últims estudis, un 20% dels infants pateix abús sexual i un 87% dels abusadors són homes. A més, cal remarcar que les nenes i les noies pateixen un doble risc, per l’edat i pel gènere, ja que les violències sexuals sobre elles es poden produir al llarg del seu cicle vital i no únicament durant la infantesa. Un 40,4% de les dones de més de 16 anys afirmen haver patit assetjament sexual en algun moment de la seva vida.nnDavant d’aquesta realitat, Vicki Bernadet, activista i fundadora de l’entitat en defensa dels drets de la infància i l’adolescència que du el seu nom, va destacar durant la jornada la importància de l’acollida i del suport: “Trobar una persona empàtica, que t’escolta, que intueix que passa alguna cosa… Perquè normalment no s’explica intencionadament, sinó a través d’un dibuix, de la música, del teatre… El 92% dels abusats no relaten la seva situació fins que arriben a l’etapa adulta. Intenten expressar-ho, però som els adults els que no estem disposats a rebre aquesta demanda”.n
Un nou protocol per detectar, prevenir i actuar
nA la segona part de la sessió es va presentar el Document marc del Protocol per a la detecció, prevenció i actuació davant l’abús sexual i l’assetjament a les escoles municipals de música, dansa i centres de les arts. Aquest procés de treball s’ha realitzat en el marc de la Xarxa d’Escoles Municipals de Música i Arts (XEMMA), conjuntament amb l’Associació Catalana de les Escoles de Música.nnAquest protocol, juntament amb els materials de difusió que s’han creat, orienta en la prevenció, la detecció i l’actuació davant de qualsevol forma d’abús sexual i assetjament per motius de gènere, identitat o orientació sexual, independentment de si ocorre a dins o a fora de l’escola, de si la víctima és major o menor d’edat, o de si forma part del col·lectiu de l’alumnat o de la plantilla de l’escola. Pilar Polo, experta de la Fundació Vicki Bernadet, va explicar l’estructura del document: a la primera part es defineixen els objectius del protocol i es contextualitza la problemàtica; la segona part recull un conjunt de propostes d’acció preventives; i la tercera part està centrada en els circuits d’intervenció i en les pautes a seguir per la comissió de seguiment del protocol.nnEl caràcter preventiu i educatiu d’aquest protocol el fa pioner perquè proposa mesures com ara la revisió arquitectònica dels espais, la formació del professorat i les famílies i la realització de campanyes de sensibilització, entre d’altres. Per tant, aquest protocol té un caràcter transformador i proactiu, perquè obliga a revisar tota la cultura de l’escola i a generar un clima de confiança que faciliti que l’alumnat demani ajuda, si és necessari, i que pugui obtenir una resposta adequada per part del personal, que haurà incorporat dins de les seves funcions el treball d’aquesta problemàtica. També, destaca la creació de la figura de “coordinador/a de benestar i protecció”, que ha de ser referent per a la creació i l’aplicació d’aquest protocol, tal com reconeix la recentment aprovada Llei de protecció integral a la infància i l’adolescència front la violència (LOPIVI).nnVa tancar la jornada Teresa Sambola, coordinadora de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona, destacant el paper de les escoles de música i arts com a agents transformadors per la seva implicació social i cultural al territori. Així mateix, va reforçar el compromís de la Diputació en el suport als municipis de la província per combatre les violències, sobretot aquelles més invisibles, perquè afecten especialment les nenes. En definitiva, va situar aquesta iniciativa en l’aposta del món local per la coeducació i per una societat feminista que eduqui en els valors de la igualtat de gènere i l’esperit crític.nn
nn
- n
- Més informació sobre la Xarxa d’Escoles Municipals
- Més informació sobre el Document marc del Protocol
n
n
nn
nnAquest instrument contra les violències masclistes, impulsat amb el suport de la Diputació de Barcelona, respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 4: “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”, i número 5: “Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i les nenes”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
