Juan de Vicente Abad és una d’aquestes persones referent, des de l’orientació educativa, del treball ben fet en un centre de secundària. Porta anys demostrant-ho des de l’IES Miguel Catalán, un centre de Coslada (Madrid) que porta també anys sent un referent en l’aprenentatge-servei, amb projectes que van començar ja a despuntar aconseguint, per exemple, el rècord de donacions de sang de la localitat.
La participació de l’alumnat, tant en la conivència de la comunitat escolar com en la vida del territori en el qual s’inscriu l’institut, és una de les claus, si no la més important, de l’èxit tant ed Juan Vicente com del propi centre educatiu.
Fa anys que vostè és referent en la gestió de conflictes, com ho és l’IES Miguel Catalán. Quina és la clau?
L’IES Miguel Catalán (Coslada) és un centre educatiu que porta molts anys implicat en un procés de reflexió-acció. No deixem de formular-nos preguntes que ens ajuden a millorar la qualitat de la convivència i els processos d’aprenentatge de tot l’alumnat. Ens guia la idea d’un centre que pugui promoure l’excel·lència (la possibilitat que tot l’alumnat aprengui i pugui fer-lo desenvolupant al màxim totes les seves capacitats) i l’equitat (que el punt de partida diferent de cada alumne o alumna no li condicioni en el seu procés d’aprenentatge).
En convivència comencem preguntant-nos com podíem organitzar el centre per a millorar la qualitat de les relacions entre la comunitat educativa, de manera que tothom pogués sentir-se segur i establir relacions sanes amb els iguals. I aquesta pregunta ens va fer apostar per la participació de la comunitat educativa en totes les fases de la gestió de la convivència: l’establiment de normes, la gestió dels conflictes, l’observació de la convivència i la implementació de mesures preventives. Descobrim com la participació genera sentiment de pertinença i vincula a l’alumnat amb el centre, com crear una estructura d’alumnat que observa la qualitat de la convivència en cada classe és imprescindible per a detectar qualsevol cas de tracte dolent i és el millor camí perquè no es produeixin situacions d’assetjament escolar, i com promoure l’ètica de la cura és la millor inversió per a generar relacions sanes i positives en la comunitat educativa.
Amb el temps, ens hem formulat més preguntes que fan referència a la convivència com a objecte d’aprenentatge Quines competències volem que adquireixin el nostre alumnat en relació a la convivència i els conflictes? Com, quan i qui podem dur a terme l’aprenentatge d’aquestes competències? I aquestes preguntes ens han ajudat a concretar i definir objectius d’aprenentatge per a tot l’alumnat relacionat amb l’autoconsciència, l’autogestió, la consciència de les altres persones, les habilitats personals o la capacitat per a prendre de decisions de manera ètica.
Així mateix, hem anat implementant pràctiques com les converses restauratives o els cercles de diàleg que ens han donat una dimensió molt preventiva de la convivència, i ens han ajudat a millorar el sentit i el procediment de les tècniques de resolució de conflictes.
Potser la clau que fa que l’IES Miguel Catalán sigui un referent en convivència, té molt a veure amb una actitud molt compartida de reflexionar de manera permanent sobre la realitat, i de millorar la nostra pràctica docent a partir d’aquestes reflexions. Mentre ens continuem fent preguntes per a millorar la convivència i els processos d’aprenentatge de tot l’alumnat, continuarem creixent i millorant.
Respecte a mi, tinc la sort de viure des de primera fila aquest procés de reflexió i d’acció, i a més comparteixo reflexions i accions amb molts altres docents, fonamentalment entorn de l’associació Convius.
En el centre heu treballat incansablement per l’aprenentatge-servei. Què ha passat des que vau començar a aplicar aquesta pràctica?
La reeixida aposta per la participació en convivència ens va portar a preguntar-nos com podíem transferir aquesta fórmula a la resta d’aprenentatges de les matèries. Si en convivència hem situat a l’alumnat en el centre perquè realment té un paper actiu, ens preguntem: per què no situem també a l’alumnat en el centre de la resta dels processos d’aprenentatge?
I aquesta pregunta ens ha inspirat diferents respostes, una de les quals és l’aprenentatge servei. La nostra estreta vinculació amb la localitat de Coslada, el nostre interès per obrir el centre a l’entorn, la nostra idea de formar a l’alumnat com a persones capaces de comprometre’s i transformar la seva comunitat i la idea que els aprenentatges es produeixen en molts més llocs que a l’escola i que aquesta pot tenir un paper clau a donar sentit i vincular tots aquests aprenentatges que realitza l’alumnat, ens han portat a realitzar projectes d’aprenentatge servei. Desenvolupem projectes que vinculen el que aprenem a les aules amb altres contextos d’aprenentatge i acció que transformen i milloren la qualitat de vida de les persones. Amb aquests projectes hem descobert que tenir la millora de l’entorn com a referent dels aprenentatges és un veritable èxit, ja que augmenta les possibilitats d’aprenentatge desenvolupant totes les competències que volem per al nostre alumnat, genera motivació en noies i nois, potència les xarxes socials que construeixen una comunitat, i transforma nostra centre educatiu i la nostra localitat.
Amb el pas dels anys, anem desenvolupant projectes amb els quals l’alumnat aprèn més, que responen millor a la diversitat de ritmes i necessitats d’aprenentatge, i que incideixen de manera més eficaç en el nostre entorn. Cada vegada comprenem millor el sentit que té que l’alumnat estigui en el centre i prengui decisions sobre els seus propis processos d’aprenentatge.
La convivència de l’alumnat és una de les claus a l’hora de resoldre conflictes?
La convivència és la vida que compartim amb les altres persones. La família té un paper clau en l’aprenentatge de la socialització, i l’escola compleix igualment una funció socialitzadora. Aprendre a conviure és, per tant, una de les tasques centrals que ha d’estar en l’agenda de qualsevol centre educatiu.
Aprendre a conviure ha de ser un objectiu explícit i intencional que ha de ser definit i concretat en cada escola. Què farem per a millorar la convivència en el nostre centre o què farem perquè el nostre alumnat aprengui a relacionar-se d’una manera sana o perquè aprengui a resoldre conflictes? Parlar de convivència és parlar d’un objectiu educatiu ineludible.
Un dels primers aprenentatges que ha de fer l’alumnat quan treballa en convivència és tenir en compte que els conflictes són inherents a les relacions humanes. Una bona relació no és aquella que no té conflictes, sinó la que sap què fer amb ells quan sorgeixen, la que té recursos per a afrontar-los d’una forma eficaç. Devem, per tant, aprofitar cada conflicte que sorgeix a l’escola per a ensenyar com gestionar-los de manera adequada. Cadascun és una oportunitat d’aprenentatge i per a millorar la qualitat de les nostres relacions. Aprendre a expressar-se en primera persona, a escoltar i empatizar amb l’altra persona, comprendre quin impacte té en els altres el meu comportament, o aprendre a buscar alternatives respectuoses amb els altres a les meves emocions o necessitats, són alguns dels aspectes que podem entrenar quan gestionem conflictes. No fer-ho és perdre l’oportunitat d’aprendre i això és alguna cosa que no hauria de passar en cap escola.
Les famílies són clau en tot això? Com caldria implicar-les?
Les famílies són un element clau en l’aprenentatge dels nens i nenes. La nostra ment no està organitzada segons el lloc en el qual vam aprendre les coses. Tenim constantment experiències que ens ajuden aprendre i unes es produeixen a l’escola, unes altres a la família, unes altres en el temps d’oci amb els iguals o jugant a la Play. Els humans tenim una gran capacitat d’aprenentatge.
La gran oportunitat que aporta l’escola en aquest procés d’aprenentatge és la possibilitat d’explicitar i concretar què podem aprendre. Com definir el context d’aprenentatge perquè generi veritables oportunitats per a aprendre a conviure d’una manera eficaç. I aquest procés de presa de decisions ha de ser compartit amb les famílies perquè tingui tot el seu sentit i valor.
En els últims anys, o tal vegada sempre ha estat així, sembla que els problemes d’assetjament escolar, més amb la mediació de la tecnologia, s’han empitjorat. És així?
Respecte a l’assetjament escolar, hem de tenir en compte que es tracta d’un concepte que fa referència a les relacions que es produeixen entre els iguals, definides per la intencionalitat de fer mal a altres persones en relacions asimètriques, on les cal es vinculen des del domini, i unes altres que estan sotmeses i en les quals hi ha una reiteració d’aquesta mena de conductes d’abús.
Les xarxes socials són un mitjà més a través del que es realitzen conductes d’assetjament, però tenen algunes característiques que fan que sigui un mitjà especialment perillós. D’una banda, permeten assetjar de manera anònima, amb el que es pot crear una sensació d’impunitat. En segon lloc, pot difondre’s la conducta d’assetjament entre moltíssima gent tenint un impacte molt major sobre la víctima. A més, facilita que els espectadors difonguin la informació que genera l’assetjament i, que aquesta conducta abusadora es faci una sola vegada, pot tenir un efecte continuat en el temps.
Les escoles hem d’abordar l’assetjament com a aspecte clau de l’aprenentatge i hem d’educar en una ciutadania digital responsable. Prendre la decisió de no contribuir a difondre una informació que pugui ferir la dignitat d’una persona és alguna cosa que podem i hem d’ensenyar i fer aprendre a les escoles. No fer-ho és renunciar a educar en el respecte i a utilitzar de manera responsable les xarxes socials, a més d’educar en la vulnerabilitat a les nostres nenes i nens.
Pedro Uruñuela, un altre dels grans experts en convivència, insisteix sempre molt a intervenir amb totes aquelles persones que veuen situacions d’assetjament o violència i que no s’atreveixen a actuar o a dir-li-ho als adults. Com creus que caldria escometre aquesta intervenció?
Per a comprendre el fenomen de l’assetjament escolar hem de mirar a tres actors clau: les persones que generen situacions d’assetjament, les que ho sofreixen i les que observen i són espectadores d’aquestes conductes. La manera més ràpida, eficaç i directa d’intervenir és formar a l’alumnat perquè sigui observador actiu que pugui detectar les situacions d’assetjament des del minut un, i que pugui intervenir perquè no es continuï produint. Les noies i els nois comprenen molt fàcilment que observar passivament és formar part del problema, és sostenir una injustícia, mentre que detectar i parar és evitar la injustícia i ser part de la solució.
Pedro Uruñuela és una de les persones que més sap sobre convivència escolar al nostre país i ha contribuït a formar a molts com a alumnat ajudant capaç d’entrenar la seva mirada per a interpretar situacions de tracte dolent, capaç de parar aquestes situacions i de teixir xarxes de suport social entorn de persones vulnerables. I aquest és el camí més eficaç per a comprometre a l’alumnat amb la qualitat de la convivència en els seus centres educatius i per a parar l’assetjament escolar.
Les escoles han de buscar fórmules per a prevenir l’assetjament basades en la participació de l’alumnat, en l’aprenentatge d’aquest fenomen i sobre les maneres d’abordar-lo, i en la creació d’estructures sostingudes per adults destinades a observar de manera activa la qualitat de la convivència en cada aula i en el centre escolar.
Els problemes de convivència s’han intensificat en els últims anys? les intervencions que cal realitzar han de ser diferents?
No crec que els problemes de convivència s’hagin intensificat en els últims anys. L’escola sempre s’ha enfrontat a reptes als quals ha hagut de donar resposta. Per exemple, el repte de la incorporació d’alumnat amb necessitats especials en la modalitat educativa ordinària que es va desenvolupar en la LOGSE ens va fer preguntar-nos: Com podem aconseguir centres amb una bona convivència en els quals existeix un alumnat amb necessitats educatives tan diverses i en el qual s’incorpora alumnat amb una major vulnerabilitat social? O el repte de la immigració que ens va fer preguntar-nos: Com podem generar una convivència de qualitat entre l’alumnat culturalment tan divers? No totes les respostes ens han ajudat a millorar la qualitat de les nostres escoles però algunes si que han donat en el clau, i avui tenim escoles més interessants per a aprendre en diversitat.
Les preguntes que avui ens planteja el feminisme o l’ecologia o les xarxes socials també ens han d’ajudar a pensar com l’escola ha de ser un lloc on tots tinguin el màxim d’oportunitats d’aprenentatge, s’aprengui a respectar el medi ambient, o s’ensenyi una ciutadania digital responsable.
Les intervencions en convivència han de continuar buscant la inclusió de tot l’alumnat, partir de la idea que la convivència s’aprèn i ha de ser objecte de treball i, per tant, de planificació en els col·legis. Ha de partir dels principis restauratius que plantegen que hem de ser durs amb les conductes que no volem a les escoles, i respectuosos amb les persones que les exerceixen, amb la finalitat que aprenguin a relacionar-se d’una manera sana i igualitària. Han de tenir en compte a les persones que se senten soles o maltractades, han de dedicar una part molt important del seu temps a la prevenció dels conflictes donant oportunitat perquè l’alumnat parli i reflexioni sobre les convivència, han de promoure la reflexió moral entre l’alumnat i entrenar en les competències socioemocionals, entre les quals s’inclou la capacitat per a gestionar conflictes.
Has aplicat les tècniques utilitzades en el teu centre per a crear el repte ‘Resolució de Conflictes’ del programa ‘Aprenem Junts’ de BBVA?
El curs online de resolució de conflictes que he desenvolupat en el projecte ‘Aprenem junts’ és una iniciativa que he assumit de manera personal, en aquest sentit és una cosa independent de la meva activitat professional en l’IES Miguel Catalán.
En el desenvolupament d’aquest projecte plantejo aspectes clau de la resolució de conflictes que he anat aprenent al llarg dels últims 25 anys. La meva experiència dins del col·lectiu d’educació intercultural Amani, la meva trajectòria com a formador expert en convivència escolar, la meva pertinença a l’associació Convius i, per descomptat, la meva activitat com a orientador de Secundària, són els camps en els quals he reflexionat, experimentat i après pràcticament tot el que sé sobre convivència escolar.
El curs de resolució de conflictes sintetitza gran part d’aquest aprenentatge i és una proposta educativa magnífica, que cobreix un buit realment necessari en educació. Des del meu punt de vista, el gran atractiu d’aquesta proposta és que no sols es treballen les claus per a abordar els conflictes a les escoles, des de la seva dimensió més preventiva i de creació de grup fins a diferents tècniques de resolució, passant per la comprensió de la naturalesa dels conflictes o les habilitats de comunicació, sinó que mostra com es pot implementar amb alumnat a les aules. Aporta per tant, un que necessari, però també un com senzill i assumible per qualsevol docent. En cadascun dels catorze vídeos que conformen la proposta, pot comprendre’s el sentit que té el contingut proposat i, al temps, com pot ser aplicat aquest contingut.
La gran virtut d’aquest material és la seva veracitat. Hem treballat amb 40 nois i noies diversos, els hem plantejat situacions i hem recollit les seves reflexions tal qual s’han produït. No hi ha res guionitzat i tot respon a la frescor d’un pensament espontani i compartit. Després d’escoltar i veure tot el material, és fàcil tenir una visió optimista de la nostra joventut.
