Les escoles “bressol comunitàries” són equipaments públics oberts que incorporen l’acció comunitària per crear vincles socials amb el barri i teixir xarxes de suport entre les famílies de l’entorn més immediat. A Barcelona, hi ha 105 escoles bressol municipals que ja treballen amb aquesta mirada fent participar les famílies en les activitats dels centres, per exemple en festes, celebracions o xerrades, però també impulsant accions de forma conjunta i coordinada, fent tallers o mercats d’intercanvi, obrint els patis als veïns i entitats del barri i treballant amb altres entitats i serveis del seu entorn.
Per “posar en valor” aquesta funció ja existent i potenciar aquest model d’escoles més obert i arrelat al territori, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona van engegar el 2023, dins el marc del Pla per l’Educació i la Criança de la Petita Infància 2021-2024, un pla pilot amb sis escoles bressol per potenciar aquesta vessant comunitària. Des de llavors, s’ha fet un acompanyament a les direccions dels centres amb diverses formacions per poder enfortir encara més aquesta dimensió “comunitària”. “No és tant un nou model d’aposta de l’acció comunitària dins les escoles bressol, sinó una manera d’entendre una funció més de l’escola i, sobretot, davant de la realitat de la societat actual, és a dir com a resposta a les crisis ecosocials”, explica Marina Torrent, tècnica de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària. “Dins del nostre model educatiu ja hi ha aquesta funció i l’únic que fem és donar-li aquest valor”, afegeix Janet Nolla, cap del departament d’Educació Infantil de l’IMEB.
Un dels objectius és obrir un equipament públic com és una escola bressol a d’altres usos per a les entitats i serveis del barri, on es poden fer diverses activitats i ajudar a la interrelació entre les famílies amb infants però també entre gent de totes les edats, ajudar a crear vincles i a fer xarxa. “L’escola no només facilita l’accés a recursos i serveis, sinó que també reforça aquest sentiment de pertinença i cohesió social”, assegura la Janet, que també destaca que la participació i intervenció de diversos agents, “siguin educatius, socials o de salut, permeten donar respostes més ajustades a les necessitats de les famílies”. Aquesta dimensió més comunitària també permet que famílies no usuàries de l’escola bressol vegin en l’equipament un lloc proper on també poden rebre ajut i orientació i on tenen una oportunitat de crear xarxa i relacionar-se amb altres famílies i els infants, amb altres infants.
Però, i això, com es fa? La directora de l’escola bressol municipal Colometa, Victòria Vilchez, del districte de Nou Barris, explica com, conjuntament amb altres serveis, van detectar que hi havia molt poques propostes d’oci i de lleure familiar, sobretot en la petita infància de 0 a 3 anys i van decidir obrir el centre al barri amb el que han denominat “Els dimarts a la Colometa”, amb diverses propostes de lleure, d’oci i culturals, on pot anar-hi tothom. El tret “distintiu” del projecte, segons Vilchez, és que el disseny de la programació de totes les propostes es fa de manera conjunta entre la dinamitzadora del Pla de Barris que està al capdavant de les activitats, les famílies i l’equip docent de l’escola.
Malgrat que la proposta es fa en horari no lectiu i les educadores ja no hi són, la directora de la Colometa explica que l’equip de l’escola hi està totalment vinculada perquè van considerar “important poder establir uns certs criteris pedagògics i de qualitat educativa perquè les famílies participants també es puguin enriquir del projecte de l’escola”. La participació de famílies de dins i fora de l’escola ha ajudat a crear sinergies “que van acompanyant el dia a dia del projecte i que el fan créixer”, explica. Cada setmana hi participen entre 25 i 40 famílies. Per a la Marina Torrent, aquest és un exemple, entre d’altres, on es fa evident la necessitat d’implicar a les famílies com a agent clau en la vida de la petita infància. Ja que la resposta de les famílies, el sentiment de pertinença i d’arrelament que s’està creant amb l’equipament que forma part del sistema educatiu i socioeducatiu els acompanyarà en les etapes futures i els ajudarà a mantenir la participació i a generar més vincles quan entrin a l’escola d’infantil i primària, vagin a la biblioteca o canviïn de barri. “Totes aquestes experiències formen part d’aquest teixit de prevenció, sobretot en entorns vulnerables”, remarca.
A més d’obrir l’equipament al barri amb aquestes activitats, s’ha treballat de forma conjunta amb altres entitats i agents de l’entorn per crear projectes conjunts que “tinguin un impacte real dins del barri”. Per exemple, durant els caps de setmana hi havia adolescents i joves que saltaven al pati de la Colometa i ho deixaven tot una mica brut quan les educadores i les famílies arribaven dilluns. Per abordar aquest problema, van pensar en implicar els joves del barri, en general, ja que no podien saber exactament qui era que entrava a l’escola, perquè s’impliquessin en la vida del centre i es fessin també seva l’escola com a infraestructura social comunitària del barri. Es van posar en contacte amb els tres instituts, amb els educadors de carrer del programa A Partir del Carrer (APC) de Serveis Socials iamb l’esplai per “identificar la població diana i pensar una proposta conjuntament”. Així va sortir “Tu hi Pintes Molt, al barri!”, un projecte on adolescents i joves del barri van col.laborar, conjuntament amb famílies, mestres i infants, els murs de les escoles bressol de l’EBM Colometa i l’EBM Ralet, com a resultat final d’un procés d’apropament i vincle entre dues poblacions tradicionalment allunyades, assolint l’objectiu de vincular gent de totes les edats en un mateix equipament, des dels infants més petits als joves, passant per mares, pares, avis i àvies. Per a Vilchez, l’impacte més important d’aquest projecte va ser precisament “l’oportunitat de crear una resposta col·lectiva, la mirada comunitària més enllà del treball que es fa des del teu projecte propi”. A més, la directora també destaca que cada projecte “neix d’una necessitat i d’una particularitat que fa que tingui èxit”.
A part d’aquestes activitats impulsades per les sis escoles bressol i espais familiars de criança que han participat en el projecte pilot (EBM Júpiter, EBM Pla de Fornells, EBM Ralet, EBM Colometa, EBM Les Quatre Torres i EFCM Bon Pastor i EBM i EFCM El Torrent), també hi ha altres iniciatives com els patits oberts amb contacontes els caps de setmana o el servei de canguratge municipal Concilia per a infants d’1 a 12 anys, entre d’altres, que també es duen a terme en aquests equipaments. A més, també s’han fet iniciatives per donar a conèixer totes aquestes propostes al barri participant en activitats dels barris, com per exemple, les festes majors. Tot just el 16 de maig la plaça Prim, al Poblenou, va acollir una festa amb jocs, tallers i altres activitats gratuïtes per presentar la nova Xarxa Comunitària 0-3 que va aplegar unes 300 persones.
La directora de la Colometa fa una valoració “molt bona” d’aquesta prova pilot, assegurant que ha estat “menys difícil del que ens podíem pensar” i, sobretot, coincideix amb la Janet Nolla i la Marina Torrent sobre la importància de donar més usos a un equipament públic que esdevé una infraestructura a disposició de la ciutadania. Però també ressalta que participar en els diferents projectes comunitaris els ha permès “reivindicar la necessitat de visibilitzar la importància de l’etapa 0-3, que moltes vegades tendeix a quedar una mica relegada”. En aquest sentit, la Marina reitera la importància de poder “connectar serveis entre sí”, reforçant el vincle de les bressols amb els serveis socials o els CAP i, sobretot també, amb la figura del professional d’acció comunitària de cada districte.
Reptes de futur
Un cop finalitzat aquest acompanyament en aquestes sis escoles bressol i dos espais familiars de criança, Nolla explica que ara es proposaran nous acompanyaments de dos anys a sis escoles bressol més. En aquesta segona tanda, els centres que han format part de la prova pilot faran de “mentores” per compartir experiències, reptes, dubtes, bones pràctiques i “fer taca d’oli” perquè la proposta es pugui anar estenent “amb suport i reflexió mútua”. A més, l’IMEB, dins del pla de formació continuada, vol tirar endavant formacions no només a les direccions, sinó també a les educadores i mestres, les persones professionals que treballen a les escoles, per “reforçar les competències clau que són necessàries per a aquest treball comunitari”. Un pas més per anar ampliant encara més aquesta funció comunitària de les escoles bressol municipals de l’Ajuntament de Barcelona i que es gestionen des de l’Institut Municipal d’Educació de la ciutat.
El Diari de l’Educació, 2026