Ens parla des del centre sociosanitari residencial CTE Julià Romea, d’atenció a nois i noies amb dificultats importants, alguns d’ells en risc d’exclusió.
Quines són les problemàtiques més habituals? Molts presenten característiques de patologia dual: ús o abús de substàncies, essencialment derivats del cànnabis (haixix o marihuana), en combinació amb altres tipus de trastorns: des de diagnòstics de trastorns d’aprenentatge, com ara el TDAH, fins a trastorns conductuals i altres patologies psiquiàtriques més greus; sovint sense saber, en cada cas, exactament quin dels dos elements és causa i quin és efecte.
Al centre Amalgama-7 fan un treball preventiu, terapèutic i educatiu amb adolescents, joves i les seves famílies. Atenen nois i noies d’entre 14 i 18 anys, tant de procedència privada -que arriben a través de les seves famílies, l’escola o professionals de la salut- com concertada -joves en situació de desprotecció familiar que arriben derivats des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència de la Generalitat de Catalunya-.
«Sovint, en molts centres terapèutics es treballa la part clínica i social en les estades d’ingrés, però mentrestant s’aparquen els estudis. Des d’Amalgama-7, atenem també la part acadèmica, per recuperar els estudis abandonats, mirar d’acabar l’ESO i orientar-los per al futur»
L’abordatge terapèutic s’inicia amb una exploració diagnòstica i atenció psicoterapèutica a nivell ambulatori; posteriorment, si això no és suficient, pot continuar amb un ingrés del jove en un dels seus centres residencials, d’entrada de tipus rural i, més endavant, en un dels dos urbans, entre els quals el de Julià Romea. «Sovint, en molts centres terapèutics es treballa la part clínica i social en les estades d’ingrés, però mentrestant s’aparquen els estudis», assenyala. I afegeix: «Des d’Amalgama-7, atenem també la part acadèmica, per recuperar els estudis abandonats, mirar d’acabar l’ESO i orientar-los per al futur».
Amb aquest objectiu es treballa dins el centre (es disposa d’un conveni amb el Departament d’Ensenyament) o es reprenen els estudis en un institut extern, quan ja tornen a la ciutat, sempre amb una comunicació i coordinació permanent entre l’institut i el centre residencial per tal de garantir el tutelatge i seguiment del noi. «A més, els centres no són pas espais tancats, són oberts, perquè busquem la implicació del jove en el seu tractament, els nanos han de voler treballar amb ells mateixos».
«La família ha d’aprendre a canviar amb el fill, perquè la responsabilitat no és exclusiva ni dels pares ni tampoc del noi o noia. Quan se’n surten, se’n surten tots«
I les famílies? «Mira, a títol personal et puc dir que, per a mi, tan important és el treball amb els nois i noies com amb les famílies!», respon. I és així, es tracta d’acompanyar-les terapèuticament: entrevistes amb el professional de referència, grups terapèutics, escoles de pares… Suport, sempre: «La família ha d’aprendre a canviar amb el fill, perquè la responsabilitat no és exclusiva ni dels pares ni tampoc del noi o noia. Quan se’n surten, se’n surten tots». I què podria ser útil, a títol preventiu? «Que no vinguin tan tard!, quan les coses estan ja deteriorades. Que no diguin “És la joventut”, “És el que toca”… “Ja passarà”… Que consultin quan apareixen els primers símptomes o les primeres dificultats».
La conversa amb el Jordi deixa intuir experiència i vocació: «És complicat i hi ha moments durs, però quan veus com arriben i com marxen, això és molt estimulant. De vegades passa un any i vénen a saludar-te, veus com els va… i això et carrega les piles per treballar amb deu nanos més!».
FONT: Revista DOTZE18 n.7 (Si volen, poden: Claus per atendre l’alumnat més capaç). Graó, 2014. Clic aquí.
