La Núria té una llarga trajectòria a treballar en programes on l’opinió dels protagonistes dibuixa el camí dels continguts: «Treballem a partir del testimoni, hi ha veus que ens poden ajudar a reflexionar. En alguns programes, hi sortien nens, i vam trobar que deien coses que ens feien parar a pensar. A partir d’aquí, vam decidir oferir un espai on els infants poguessin fer sentir la seva veu». Així és com va néixer Amb ulls de nen, un programa emès el 2014 a TV3.
Efectivament, és un dels pocs programes on els infants són tractats amb el màxim de consideració, respecte al que són, respecte al que senten i respecte al que expressen: «Teníem molt clar que no volíem que fossin un entreteniment. Hem fugit d’aquell format on els nens fan gràcia». Per abordar aquest projecte amb la màxima responsabilitat i admiració possibles, es va demanar l’assessorament de professionals del món educatiu: «Tothom va coincidir a dir que els infants poden parlar de tot. És més, sobre alguns temes, ens van aconsellar que en parléssim».
Sentir un nen o una nena opinar sobre la mort, la malaltia o el patiment no ens deixa indiferents: «Hi ha nens que ens han regalat un exemple extraordinari de com podem viure la vida. Les històries que expliquen, i com les expliquen, arriben als altres infants espectadors, i s’hi senten interpel·lats. I també als adults: si els escoltes, n’hi ha que et fan parar a pensar». Una part dels continguts del programa s’alimenta de les gravacions que els mateixos infants han fet amb una càmera de mà. Són moments de màxima espontaneïtat, innocència i veritat. És una altra manera de fer sentir la seva veu: «Ofereixen una mirada diferent de la de l’adult, sens dubte obren espais de reflexió». Efectivament, és un d’aquells programes que un comenta l’endemà a la feina.
«Aquesta feina m’ha aportat moltíssim a nivell personal. Hem tingut vivències absolutament brutals. Alguna vegada, després d’una gravació, ens vam quedar parats, en silenci, impactats pel que acabàvem de sentir. He compartit molt amb els infants que hi han participat. Tots van enriquir molt aquest projecte. Ara, alguns no els oblidaré mai.»
La Núria ha donat forma a una idea que cada cop té més força en l’àmbit educatiu: crear espais de participació, de reflexió, on la veu dels infants sigui l’inici i marqui les fites de la missió. Quin gran regal, per a un educador, que algú -servint-se de paraules espontànies, gravacions mig maldestres i escenes quotidianes- faci trontollar allò que pensem. És una invitació descarada a aturar-se, a reflexionar, a mirar l’educació d’una altra manera, a mirar la vida -tal com es titula el programa – amb ulls de nen.
FONT: Revist GUIX, nº403. Clic aquí.
