D’entrada, l’educació és el primer element de context que pot afavorir la creativitat. Una educació oberta, sense prejudicis, no directiva, flexible i basada en l’estimulació de les potencialitats de les persones, ajuda i afavoreix la creativitat. Posteriorment també hi ajuden unes actituds i obertures mentals que eliminin al màxim els prejudicis, acompanyades d’un entorn estimulant i motivador.
Entre aquestes actituds valorades positivament ha d’haver-hi el gust pel risc i el canvi. La situació familiar, econòmica i cultural és un altre element que s’ha estudiat com a tret de l’entorn relacionat amb la creativitat. I, de rebot, l’absència de pressions que n’impedeixen el desenvolupament.
A més d’aquest entorn educatiu i d’actitud personal, cal un entorn econòmic i una estructura social que permeti que les persones puguin dedicar-se a desenvolupar accions creatives. Es pot donar que la societat sigui proactiva i impulsi la creativitat, o bé que sigui reactiva i hagi de ser creativa davant d’una necessitat social que cal resoldre. Tant en un cas com en l’altre, l’entorn està afavorint la creativitat.
La història ens mostra molts exemples en què una necessitat energètica, alimentària, econòmica o bèl·lica va afavorir la creativitat i altres casos en què simplement uns paràmetres culturals, educatius i ètics potenciaven la creativitat, sense que, necessàriament, fossin una resposta a una necessitat bàsica de la societat. I això es concreta en el fet que la humanitat ha estat creativa amb les fonts d’energia, com l’energia atòmica, màquines que volin per l’espai, la música de Bach, les pintures de Velázquez o mils de receptes culinàries sobre el bacallà.
Com a resum, els elements del context que influeixen en la creativitat són:
- Accés a una formació en el camp d’activitat.
- Disponibilitat de recursos (econòmics i culturals).
- Reconeixement de conductes creatives durant el desenvolupament.
- Ambient familiar i social que fomenti l’individualisme com a conducta pròpia de la creativitat.
- Absència d’obstacles i de pressió social extrínsecs.
FONT: Manuel Güell (2008). El món des de Nova Zelanda. Ed. Graó. Barcelona. Enllaç.
