Si no ens comuniquem bé, no ens entendrem, i si no ens entenem, no ens sentirem bé.
SABEM que no n’hi ha prou de tenir coneixements, d’aplicar metodologies, d’inculcar valors, etc., cal «arribar» a l’alumnat. Tampoc no n’hi ha prou que siguem a la llista del claustre. És molt importants que ens comuniquem amb les companyes i els companys per beneficiarnos del treball en equip i d’un bon ambient a la feina. A les entrevistes amb les mares i els pares, se’ls ha de transmetre alguna cosa més que els resultats i el comportament de les seves criatures. Els hem de fer adonar que gaudeixen de la nostra confiança i que treballem pel mateix objectiu: educar els seus fills i filles.
Cadascun de nosaltres som una peça important de l’engranatge format per l’infant, l’escola i la família, i si fallem en la comunicació, es pot produir un efecte en cadena que distorsionarà i que influirà en la resta d’interlocutors i en nosaltres mateixos.
Per tot això, els membres de l’equip Cuidem-nos, conscients que la no comunicació no existeix, pensem que PODEM fer quelcom per millorar en aquest aspecte. Ens comuniquem fins i tot quan no diem res, perquè la comunicació no consta només de les paraules que emetem. El llenguatge no verbal projecta molt més que els mots. Transmet el que sentim, el que pensem de veritat i, si no concorda amb el nostre missatge oral, ens delata i ens resta credibilitat. És per tot això que hem de tenir cura de tots aquests aspectes a l’hora de comunicar-nos i de mantenir una expressió gestual coherent amb el missatge, fugint de tots aquells elements distorsionadors que dificulten una bona connexió.
Però escoltar és tan important o més que parlar. Si realitzem una bona escolta activa, estem transmetent a l’altra persona que ens «interessa» el que diu, i això li provocarà una agradable sensació de benestar.
Practicar-la, ens permetrà llegir els distints tipus de llenguatges i de missatges contextualitzant-los, és a dir, descodificant-los i gestionant-los amb una interpretació conscient i coherent. És des d’aquesta perspectiva que podrem construir-ne de nous i transmetre’ls de manera eficaç. D’aquesta manera, assolirem els objectius docents que professionalment ens hem marcat i serem el màxim d’efectius possible.
Així doncs, VOLEM practicar una bona comunicació, perquè ens farà més competents professionalment i provocarà que apareguin emocions d’acostament, de vinculació, de reconeixement, de confiança, etc. que faran que la comunucació es retroalimenti i es converteixi en efectiva i afectiva. Ja no importarà només el missatge, sinó que també caldrà contemplar el vincle afectiu que s’establirà i que validarà i donarà més força al discurs, amb la qual cosa augmentaran les nostres possibilitats d’èxit. Això serà gratificant per a nosaltres. Intentem-ho!
FONT: Revista Guix núm.415
