Quan es pot començar a ensenyar a llegir?
La consciència fonològica existeix en les criatures molt abans dels tres anys. Se’ls ensenya a llegir des que neixen i a partir de les pràctiques educatives que es fan amb els nens i les nenes des dels 0 anys. És usual que, al cicle 0-3, els infants experimentin, descobreixin textures i colors diferents, etc. Igual com manipulen unes altres coses, també poden manipular les lletres, els sons, les paraules escrites i els significats que tenen, els rètols o els contes. Montessori ja proposava activitats de lectura i d’escriptura per practicar-les en edats molt primerenques. Se’ls pot donar unes claus que passen de la manipulació al 0-3 a conèixer quelcom que hi ha al seu entorn, com és el món escrit.
Però trobem una idea molt estesa que diu que no s’ha de començar abans dels 6 anys.
Aquesta idea té al darrere conceptes evolutius que assenyalen que, d’acord amb el procés que segueixen, les criatures són madures per aprendre a llegir als 6 anys, però aquestes teories ja estan superades. A la dècada de 1970, a nivell internacional, quan es va traduir tota l’obra de Vigotski a l’anglès, ja es va posar l’èmfasi en la interacció. S’ha demostrat que molts infants són capaços d’aprendre a reconèixer i realitzar el mecanisme d’associar una grafia a un so i després a la paraula i al significat molt abans o, al contrari, associar la paraula amb el significat i, posteriorment, fer-ne la descomposició sil·làbica i fonètica. Si ho poden fer amb els noms de les nenes i els nens de la seva classe, una pràctica molt habitual a les nostres escoles, també ho poden fer amb unes altres paraules, de manera que s’hi poden anar introduint diferents lletres, sons o mots.
I, en aquest procés, quin és l’element clau?
Les interaccions. Una de les claus perquè les criatures esdevinguin lectores és multiplicar les interaccions lectores amb unes altres persones sobre el material escrit que tenen als diversos entorns en què participen. Tant se val que sigui a l’aula, com en altres espais del context escolar, com a casa. Vigotski assenyalava que si transformem totes les interaccions que viu l’infant en relació amb la lectura, transformarem aquest procés lector.
Per tant, l’aprenentatge de la lectura no és exclusivament un procés individual.
No. L’aprenentatge de la lectura implica diversos aspectes, l’un dels quals, tal com dèiem més amunt, és el mecanisme de reconèixer una grafia que està vinculada a un fonema, és a dir, es tracta de poder descodificar aquest món escrit. Però això solament és una part del mecanisme de la lectura, i convertir-se en lector no solament significa que es domini aquest mecanisme. Per això, que una persona sàpiga llegir no vol dir pas que sigui lectora. Això passa per anar transformant moltes interaccions als entorns en què hi hagi les nenes i els nens.
Què entén per persona lectora?
És una persona a la qual li agrada llegir, però que, a més a més de ser capaç de llegir, parla del que està llegint i ho comparteix amb l’altra gent.
Una vegada més, la interacció.
I tant. Per això és bàsic que, en aquest procés en què la criatura està aprenent a descodificar aquest codi, a donar sentit a aquests símbols escrits, hi hagi molta interacció amb diverses persones. Tradicionalment, tenim una mestra o un mestre que va cridant els infants perquè llegeixin al seu costat durant una estona. Si tenim moltes persones que llegeixen amb els nens i les nenes, accelerem aquest procés.
Una de les claus perquè les criatures esdevinguin lectores és multiplicar les interaccions lectores amb unes altres persones sobre el material escrit que tenen als diversos entorns en què participen
Hi ha més claus en aquest procés?
La formació i la implicació de les famílies. Des de fa anys, hi ha molts estudis que demostren que un aprenentatge millor de la lectura i l’escriptura està directament relacionat amb el fet que les mares i els pares llegeixin amb les criatures a casa.
Però això solament passa en determinats ambients familiars.
En els casos d’infants amb una família que llegeix molt, que estableix moltes interaccions i que fins i tot a casa seva els han ensenyat coses, són infants que ens demanen que fem lectura. Però no és pas perquè siguin més intel·ligents o més avançats evolutivament, sinó perquè han viscut més interaccions en aquest sentit. No estan pas més avançats evolutivament que les nenes i els nens que no han viscut aquest entorn i que no t’ho demanen. Per tant, depèn de les interaccions que s’estableixen i del context en què es realitzin uns aprenentatges i unes demandes dels infants.
Hi ha molts estudis que demostren que un aprenentatge millor de la lectura i l’escriptura està directament relacionat amb el fet que les mares i els pares llegeixin amb les criatures a casa
I què fem amb l’alumnat que viu en llars on no té lloc aquest entorn de lectura?
Hi ha investigacions que conclouen que si formes les mares i els pares, posem per cas, organitzant tertúlies literàries dialògiques amb les famílies, aquest entorn es pot generar. Fins i tot hi ha programes que ho promouen. Per exemple: Bruner està impulsant un moviment d’escoles amb infants de famílies desfavorides on es fomenta l’estimulació primerenca, perquè aquestes criatures no viuran gaires de les interaccions que les famílies acadèmiques experimentem amb els textos escrits gairebé sense adonar-nos-en. Amb això no dic pas que les filles i els fills de famílies acadèmiques siguin els que obtenen els millors resultats a l’escola. El que demostra la investigació actual és que els infants que tindran més èxit són aquells que viuen en un context familiar i quotidià on hi ha un interès per treballar la lectura des dels 0 anys. Aquesta idea que, a l’educació infantil, no s’ha d’ensenyar a llegir. Aquesta idea que solament s’han de presentar textos, estimular…, és un error. Cal introduir la lectura entre els infants des de petits. No solament es tracta d’explicar contes.
A què es refereix?
Explicar contes a les criatures està molt bé, però és clau llegir-los contes o poemes perquè el nen o la nena està interaccionant amb el procés de lectura, amb un text escrit. No és solament que li agradi una història, sinó també que algú li està llegint una història i l’infant passa a formar part d’aquest procés. A més a més, en la lectura, el llenguatge no és col·loquial, sinó que s’ajusta a les característiques pròpies del llenguatge escrit. (…).
Podeu llegir l’entrevista completa fent clic aquí.
