Si es vol una escola innovadora i socialment justa que cerqui l’excel·lència, ha de tenir uns espais pensats que contemplin aquests paràmetres. Ha de ser una escola de qualitat ben inserida dins l’espai urbà de cada municipi i oberta a la societat.
Ara bé, aquests nous centres escolars que de mica en mica comencen a sorgir al nostre territori no poden ser un embolcall extraordinari per a un contingut rònec.
La nova arquitectura escolar ha d’anar lligada a uns projectes educatius també nous, sense que això signifiqui menystenir tot el bon bagatge de la millor tradició pedagògica del país.
Les bones construccions escolars futures que exigeixen els nous temps, acompanyades dels bons programes educatius, no haurien de tenir la llosa oficial que sovint plana sobre els centres. L’encotillament reglamentista excessiu impedeix el desenvolupament de projectes arquitectònics innovadors i és un parany per a qualsevol idea transformadora.
Com podem veure a Fòrum, disposem ja de molts bons exemples per seguir però que encara no han arrelat, sobretot en la re/construcció dels centres públics. Sense un projecte decidit que contempli un replantejament dels nous espais escolars pensats per al segle XXI, molts dels nous models pedagògics poden caure en contradiccions frustradores i esdevenir un veritable mur per a qualsevol avanç.
Font: Revista Fòrum n.38. Clic aquí.
