SABEM que la nostra feina és una feina de servei adreçada als infants i joves que estan amb nosaltres dia rere dia. Ells i elles són el centre de la nostra feina, els hem d’acompanyar perquè les coses els vagin bé, tot facilitant-los informacions, eines i models que els siguin útils.
PODEM acompanyar-los oferint-los el que realment necessiten, no el que ens convé a nosaltres. Podem fer-los veure quines són les propostes i les accions inicials que sabem que els poden anar bé i ajudar-los a descartar aquelles que sabem que no els seran útils, encara que siguin les que ens demanin. D’aquesta manera, eduquem en la mirada crítica i l’autoconeixement. A vegades, caldrà fer compatibles certes exigències curriculars amb els continguts que creguem convenients.
PODEM incidir perquè es dissenyin proves que reflecteixin els aprenentatges i les metodologies que realment ens semblen importants i necessàries, tot aprofitant els continguts que creiem que necessiten per esdevenir persones íntegres i completes i preparar la superació de les proves externes amb bons resultats. Segur que exercim una gran influència, segur que donem un model. Això ni és negatiu ni és evitable. Sí que cal, però, ser-ne conscients.
SABEM que no som neutrals. Totes les nostres accions comporten conseqüències. Podem fer molt de bé, podem acompanyar positivament. Però cal aplicar el principi de la no-maleficència, ja que podem fer molt de mal amb el que diem i com ho diem o amb el que no diem o no fem.
També SABEM que la nostra feina exigeix compromís i que aquest compromís no pot ser de caire individual. Cal compartir el nostre somni i fer-lo col·lectiu amb tots els agents pedagògics, sense caure en el parany d’interpretar rols que no ens pertoquin. No som els seus pares o les seves mares, ni metges, ni psicòlegs, ni amics… Suplantar aquests papers no és ètic. Perjudica el nostre benestar i el dels altres. Des de la nostra pròpia professió, podem i hem d’acompanyar, perquè les necessitats que observem quedin ben cobertes per part dels diferents agents.
VOLEM trobar formes saludables d’actuar davant d’una realitat que és diversa, sent capaços d’empatitzar, de pensar en el benestar propi i el dels altres, practicant «l’egoisme solidari». Perquè nosaltres estiguem bé, ens cal que els altres també n’estiguin. Ho farem evitant la competició i cercant la cooperació, ja que, quan l’entorn és compartit, tothom hi guanya.
VOLEM ser coherents amb els nostres valors i defensar-los fent propostes al claustre, exposant els nostres suggeriments i escoltant els dels companys i les companyes. L’ètica del respecte passa per cuidar-nos els uns als altres, entenent que respectar l’altre no vol dir que fem el que vol, sinó ser conscient del que necessita i del que el motiva. És necessari buscar acords, però, per ètica, hem de defensar els acords col·lectius, complint-los nosaltres i fent-los complir. Les nostres actuacions no han de ser contradictòries. Caldrà continuar manifestant els nostres desacords en les reunions, però no és ètic boicotejar els acords.
FONT: Revista Guix n. 424 (Maig 2016). Clic aquí.
