En gairebé totes les propostes socials, perquè la intervenció sigui efectiva, eficaç i reeixida, cal IMPLICAR-HI els agents que hi participen, cal que tothom es faci seva la proposta. En els nous reptes que se’ns presenten des de l’educació, avui per avui, cal implicar-hi «tota la tribu», per això, ara volem escriure sobre el paper de les famílies, tot cercant respostes saludables.
SABEM que, en aquest món de reptes nous i desconeguts, la família, en les múltiples i variades formes que presenta, segueix sent un sòlid referent per als infants i per al jovent; perquè és, sens dubte, el nucli de pertinença més important, font d’estimació i de vida.
SABEM també, fent ús d’una metàfora esportiva, que tots juguem en el mateix equip: docents, no docents, famílies, administracions, etc. Els contrincants no són les persones, sinó les dificultats i els impediments (la mandra, la comoditat, algunes normes poc contextualitzades, els malentesos, els prejudicis, algunes pressions socials, etc.). Per tant, per jugar aquest partit, SABEM que tothom hi fem falta, cadascú participant-hi de manera col·laborativa des de la posició que li pertoca.
SABEM, d’altra banda, que aquesta tasca conjunta només es pot afrontar a partir del respecte mutu entre escola i família. Tots som importants i aportem conceptes i accions diferents i complementaris a l’educació dels nostres infants. Cal que sapiguem estar al nostre lloc, sense desqualificar ningú ni interferir en res i fent el possible per minimitzar les dificultats o estalviar-nos-les.
VOLEM jugar junts els partits i gaudir-ne! Volem créixer i desenvolupar-nos amb els infants i amb els joves conjuntament, des del reconeixement i l’escalf mutu. Si VOLEM donar importància a la tasca educativa que realitzem entre tothom, és imprescindible que CREGUEM en el que fem, en la seva IMPORTÀNCIA i que tinguem clar que cal treballar en EQUIP.
VOLEM no tenir por de la participació de les famílies.
PODEM obrir les portes dels centres a una participació basada en la confiança, la qual cosa incidirà en l’autoestima col·lectiva i en la creació d’un entorn saludable. PODEM generar espais, organitzar estructures, facilitar estratègies per compartir la tasca de donar eines per afrontar aquest futur incert que se’ns presenta davant. PODEM crear lligams, ja que el sentiment de comunitat apodera els seus membres, ja siguin alumnes, famílies, mestres o equip docent, i això genera benestar.
FONT: Revista Guix n. 426 (La cultura de centre). Clic aquí.
