La sexualitat és un aspecte del desenvolupament que és present en l’ésser humà i que es manifesta de maneres diferents des del començament de la vida fins a la mort. Forma part de l’impuls vital que enfoca la nostra acció a la supervivència i a la recerca de plaer. Aquesta energia destinada a proporcionar-nos sensacions plaents a través dels nostres sentits és la mateixa de la qual disposem per descobrir-nos a nosaltres mateixos, les altres persones i el nostre entorn.
La sexualitat està estretament vinculada a les experiències sensorials primàries.El bebè, inicialment, sent el plaer de ser sostingut, la mirada, la calor i l’olor del contacte amb la pell de la seva mare, el plaer de la succió durant la lactància. En els diferents moments evolutius, hi haurà zones del cos que es prioritzaran sobre unes altres com a font de sensacions plaents. Això forma part del desenvolupament psicoafectiu.
Al començament, les sensacions més intenses i gratificants provenen de la zona de la boca i són provocades per la succió durant la lactància. A través de la boca, el bebè estableix el primer contacte amb el món. Tot comença amb el pit matern i després porta cap a aquesta zona la resta d’objectes que pot manipular.
Què succeeix a partir dels tres anys
Al voltant dels tres anys, si bé tot el cos continua brindant a l’infant sensacions plaents, sorgeix un interès especial pels genitals i sent un gran plaer quan se’ls estimula. Apareix un fort desig per comprendre-ho tot i un interès per l’anatomia humana, per explorar-la i comprendre-la.
Habitualment, en aquesta edat, l’infant no pateix censures internes que frenin l’impuls que té de conèixer, explorar i experimentar, i això li permet jugar i preguntar el que necessiti saber per saciar la seva curiositat i comprendre molts dels temes clau de la sexualitat, des de la diferència entre els genitals masculins i els femenins fins a l’origen de la vida, el naixement i la mort.
El paper de la persona adulta en l’acompanyament de la sexualitat infantil
És important no assignar atributs de la sexualitat adulta al moment exploratori propi i natural d’aquest moment evolutiu. És a dir, l’infant simplement cerca situacions o sensacions plaents per al seu cos i genera oportunitats de joc amb els seus iguals que li permeten elaborar i comprendre tant les diferències anatòmiques com uns altres aspectes referents a la sexualitat
Al voltant dels tres anys sorgeix un interès especial pels genitals i sent un gran plaer quan se’ls estimula
Tal com succeeix amb la mare i el pare del Marc, aquesta curiositat de la criatura provoca moltes inquietuds, dubtes i pors en les persones adultes. També ens confronta amb els nostres tabús, prejudicis i amb la nostra història personal. Fins on podem permetre i fins on podem posar límits a l’autoexploració o als jocs d’exploració sexual? Quin és el paper de les persones adultes en aquest impuls d’exploració de l’infant?
Com a persones adultes, hauríem d’acompanyar els processos de l’infant mirant d’interferir tan poc com fos possible en el curs natural que segueixen, però sí que tenim un paper important amb el fet de transmetre certes nocions com ara la intimitat, el respecte i certs matisos en relació amb l’aspecte privat d’algunes experiències, també durant la infància.
És responsabilitat nostra transmetre a l’infant que hi ha unes zones del seu cos que són més íntimes que les altres, que solament si ell vol i una altra persona li ho permet pot tocar el seu cos i, al mateix temps, solament si l’altra criatura està d’acord amb aquest tipus de joc, és possible realitzar-lo. L’infant s’ha de sentir sempre prou segur i respectat per l’altre infant. L’ideal seria que hi hagués una base de confiança i comunicació amb la persona adulta per fer-li saber si sent que algú no respecta la seva decisió o la intimitat del seu cos.
Dono per descomptat que aquesta situació de joc es desenvolupa entre criatures que, més o menys, tenen la mateixa edat, és a dir, que estan en una situació d’«igualtat» de forces a l’hora d’expressar clarament si desitgen realitzar un joc d’aquesta mena o no. Es tracta d’un aspecte important que s’ha de tenir en compte a l’hora de limitar d’alguna manera els jocs d’exploració sexual.
És important transmetre, a la nena o al nen, que aquestes pràctiques són un joc més entre les criatures, que s’hi pot jugar si totes dues hi estan d’acord i ho desitgen, i que això requereix un espai d’intimitat, la qual cosa fa que no sempre sigui possible dur-lo a terme en qualsevol lloc. Això les protegirà de la mirada, del judici o de les valoracions a què s’hauran d’enfrontar si ho fan en qualsevol espai públic.
Per acabar, també com a persones adultes, la nostra funció és brindar a l’infant un ambient ric, saludable i obert, en el qual la criatura se senti còmoda i pugui escoltar el seu instint i les seves necessitats. En aquest sentit, a partir d’observar com ha estat la nostra història i com és la nostra sexualitat actual, podrem ser més conscients de què transmetem a la mainada en aquest aspecte. Aquesta introspecció ens ajudarà a prendre consciència de què representa la sexualitat per a nosaltres i com desitgem acompanyar les nenes i els nens al llarg del seu desenvolupament.
Del nostre acompanyament proper i sensible dependrà que els infants no solament visquin experiències plaents molt importants en el seu present i en el seu futur, sinó que tinguin més cura d’ells mateixos, del que desitgen i del que no desitgen, com també un respecte profund, tant vers ells mateixos en relació amb el seu cos, com també cap als altres.
Podeu accedir a l’article en qüestió fent clic aquí.
FONT: Revista GUIX D’INFANTIL, núm 73, Graó 2013
