Partim d’una situació molt comuna que no sols afecta les aules de filosofia. Posem-ne un exemple: imaginem-nos que un alumne està jugant amb una capsa de llumins i que n’hi ha un d’encès que va a parar a la paperera, on uns papers es cremen. Petites flames, fum i pudor de socarrat. No passa res, però hi ha un petit aldarull i molta expectació sobre l’actitud que prendrà l’ensenyant.
La mestra respira profundament, mira de fit a fit el jovenet que encara té la capsa de llumins a la mà i li demana:
– Per què ho has fet?
I ell li respon, tot mirant a terra:
– Perquè m’agrada jugar amb foc.
No cal pas dubtar-ne, d’això.
Seguim:
– Ja ho veig – diu la mestra-. Agradar o no agradar és tot un tema i en parlarem en algun moment, però, en la situació d’avui, t’hauries de preguntar: «Sempre puc fer el que m’agrada?». Perquè, els humans actuem només guiant-nos pel plaer i pel desig? T’imagines com seria el món si tothom fes el que volgués a tota hora? Hi ha alguna raó per no actuar sempre com ens agradaria actuar?
Però, més enllà de si t’agrada o no, el que voldria saber és quin ha estat el motiu que t’ha impulsat a fer-ho o en quin criteri t’has basat per actuar així. Eres conscient que et trobaves a l’aula? Has pensat si la teva acció podia representar un perill per a nosaltres?
Reconduint pensaments
- Podem encetar un diàleg serè. Començarem buscant-ne uns altres exemples i ampliant-ne el punt de mira: situacions provocades per altres nens a l’escola, en altres escoles, fora de l’escola. N’esbrinarem les causes i n’analitzarem les conseqüències. Només anant al fons de la qüestió, reflexionant-hi -i dialogar ens ajuda a pensar-, podrem eradicar algunes actituds excessivament impulsives, posarem nom a alguns comportaments, detectarem què ens mou a fer coses i aprendrem a reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions.
- Investigar a través de raons i de criteris requereix que l’ensenyant plantegi les qüestions conductuals que afecten els valors molt a fons i no pas que tot es quedi amb un reny -on parla només el mestre- o en un càstig passatger que no deixa cap petjada.
- Ens adonarem de la diferencia entre el que és desitjat i el que és desitjable. Els nens i nenes necessiten aprendre que es pot pensar sobre els valors, que s’hi pot reflexionar, que es poden indagar i que, en general, els judicis que es fan després d’aquesta reflexió acostumen a ser més fiables, més dignes de confiança que no pas els que es fan sense rumiar gens.
Font: Revista Guix. Elements d’Acció Educativa. n.426 (clic aquí).
