La Fundació RANA (xarxa d’ajuda a infants abusats) és una organització sense ànim de lucre que treballa a les Illes Balears amb la funció social de prevenir l’abús sexual infantil per mitjà d’activitats de sensibilització, educació i treball en xarxa. Mirem d’involucrar-hi docents, educadors, pares, mares i persones cuidadores.
La nostra eina principal i la que facilitem als infants perquè aprenguin a defensar-se d’un possible abusador és el programa Crida ben fort, que està enfocat a l’àmbit educatiu i que gira al voltant del conte Crida ben fort, Estela! (text de Bel Olid i il·lustracions de Martina Vanda). A través seu, aconseguim obrir un diàleg sobre l’abús amb els més petits.
És important remarcar que, segons la definició del National Center of Child Abuse and Neglect (1978), quan parlem d’abús sexual infantil, fem referència a «contactes i interaccions entre un nen o una nena i una persona adulta, quan aquesta (la persona agressora) utilitza la criatura per estimular-se sexualment a si mateixa, a la víctima o a una altra persona. L’abús sexual el pot cometre també un menor d’edat que és significativament més gran que la víctima o quan la persona agressora està en una posició de poder o de control sobre l’altra». L’abús sexual entre iguals és una realitat a la qual no hem de tancar els ulls, perquè, moltes vegades, la diferència d’edat és mínima o inexistent.
Hi ha tipus diferents d’abús sexual: d’una banda, es poden diferenciar comportaments sexuals amb contacte directe (violació, tocaments, prostitució infantil, etc.) i, d’altra banda, comportaments sexuals sense contacte directe (seducció d’un menor a través d’Internet amb propòsits sexuals, realització de l’acte o masturbació en presència d’un infant, exhibició dels genitals davant d’una criatura, etc.).
És important no entendre aquest tipus d’atac com una qüestió únicament referent a la sexualitat de l’individu, sinó també com un abús de poder per part de la persona agressora cap a la víctima. Per exercir aquest poder i obligar el menor a fer quelcom que no desitja, l’autora o l’autor d’aquest acte de violència utilitza diferents estratègies, com ara l’amenaça, la força, el xantatge o la manipulació.
Realitat de l’abús sexual infantil
Per entendre el perquè del projecte RANA, cal conèixer la realitat sobre l’abús sexual infantil. L’abús sexual continua sent un tema tabú molt silenciat a la nostra societat. Segons un informe presentat pel Consell d’Europa (2010), un de cada cinc menors podria patir algun tipus de violència sexual abans de complir els 18 anys. Un estudi realitzat per la fundació RANA a la Universitat de les Illes Balears va indicar que el 12% dels estudiants universitaris havia patit abús sexual amb contacte directe. Les xifres parlen per elles soles i evidencien la necessitat d’organitzar actes formatius i informatius de prevenció i sensibilització.
I no menys important i definitiu per comprendre la complexitat del problema és que, en molts casos, l’agressor pertany a l’entorn de la víctima, ja siguin familiars, amics o cuidadors.
Molt sovint, les víctimes mantenen l’abús en silenci en sentir vergonya, por i culpabilitat, i nombroses vegades no saben a qui poden demanar ajut.
Les conseqüències de l’abús sexual infantil són molt variades i poden perdurar fins a la vida adulta. Segons un informe de l’Estat Mundial de la Infància (2007), els menors que han estat víctimes d’aquest tipus d’agressions solen patir danys físics i psicològics que afecten la seva capacitat d’aprenentatge i de relacionar-se socialment.
Detecció d’abús sexual infantil
Detectar que un menor ha estat o és víctima d’abús sexual no és fàcil, perquè no sol deixar petjades físiques. Sovint, l’alerta prové d’indicadors conductuals, com ara un comportament sexualitzat impropi, alteracions en el llenguatge, canvis bruscos de caràcter, enuresi, etcètera. Això no obstant, molts d’aquests símptomes poden aparèixer també com a conseqüència d’unes altres circumstàncies de la vida del menor.
Prevenció de l’abús sexual infantil
La prevenció i l’educació són l’única manera d’erradicar l’abús sexual infantil. Qualsevol criatura, no importa a quina classe social pertanyi, en pot ser víctima, així que el millor és parlar del tema amb normalitat. Si els menuts creixen sense conèixer aquesta realitat, no sabran com hauran d’actuar per defensar-se de l’abusador, estaran exposats a caure a les seves perilloses xarxes. Com a persones adultes responsables de la seguretat dels infants, hem d’ensenyar-los a protegir-se, explicar-los quins són els seus drets i de quins recursos disposen, a més de com poden demanar ajut quan calgui.
Així doncs, la prevenció de l’abús sexual és responsabilitat de tothom, però molt especialment dels professionals de l’educació, que ocupen un espai privilegiat des del qual poden desenvolupar estratègies previsores. I pensant especialment en la comunitat pedagògica, vam crear aquest programa de prevenció de què parlem, que engloba tant els professionals del centre escolar com les famílies dels menors, els quals, units, persegueixen un objectiu comú: que les criatures creixin segures i felices.
La nostra proposta didàctica
La proposta didàctica comença amb l’explicació del conte Crida ben fort, Estela! i continua amb la posada en pràctica de diverses activitats que tenen el propòsit de remarcar els ensenyaments que conté la història. Treballem amb nens i nenes aspectes que considerem necessaris per prevenir l’abús sexual infantil, és a dir, que les criatures sàpiguen identificar aquest tipus de situacions d’abús i que aprenguin a reaccionar-hi:
- El dret a dir que no davant de situacions que no els agradin o que els facin sentir incòmodes. D’acord que, als infants, se’ls ensenya a obeir les persones adultes, perquè es pressuposa que aquestes saben millor que ells el que està bé, encara que no sempre tinguin raó. Això no obstant, abús sexual i abús de poder són tot el mateix i, per pura lògica, el més normal és que el menor no sàpiga com pot dir que no a aquesta persona que, en teoria, li diu que se l’estima i que li està demanant quelcom que pot començar com un joc del qual després no sabrà com sortir-se’n. Per aquest motiu, és fonamental ensenyar a les criatures, ja des de ben petites, a identificar situacions davant de les quals sàpiguen negar-se, una resposta que únicament presenta avantatges, sobretot la d’evitar que s’aprofitin d’elles.
- Voler bé i voler mal és una distinció clau i, al mateix temps, un aprenentatge complicat per a tots els nens i nenes, que, òbviament, necessiten confiar en les seves figures de referència. On és el límit entre l’amor autèntic, el que es dona sense esperar res a canvi, i el d’algú proper que, servint-se d’aquesta confiança, té intenció d’abusar de la innocència de l’infant? És per aquest motiu que les criatures han de saber que algú a qui s’estimen també es pot equivocar i que no per això l’han de justificar. Estimar bé es demostra a la vida diària, compartint temps amb el menor, transmetent-li afecte i atenció. Cal eliminar la falsa creença que, si hi ha estimació, no és possible fer mal.
- Una altra qüestió importantíssima és el tema dels secrets, perquè constitueix una de les estratègies que utilitzen els abusadors per mantenir els menuts en silenci. Normalment, no empren la força física, sinó la manipulació, l’engany i l’amenaça. Les criatures han d’aprendre a diferenciar entre els secrets bons i els dolents. No es tracta d’ensenyar-los que no guardin mai un secret, perquè això també forma part de la seva intimitat, però sí que és important que sàpiguen que n’hi ha de bons -els que ens fan sentir bé i contents- i també de dolents -els que ens fan sentir malament, ens perjudiquen o ens provoquen por-. Per tant, si, a ells, o a uns altres, aquest secret, tant si ve d’una persona coneguda com desconeguda, els provoca malestar, senzillament han d’aprendre que no solament poden explicar-lo, sinó que ho han de fer.
- Per acabar, aprendre a demanar ajut, entendre que, de vegades, ens enfrontem a problemes o a situacions que no sabem com podem resoldre per nosaltres mateixos i que la diferència, la solució, pot venir d’una persona en la qual confiem. Per aquest motiu, és important que els nens i les nenes identifiquin persones de confiança en àmbits diferents, ja sigui a casa, a l’escola o al carrer. Que creixin sentint que no estan sols, que sempre hi haurà algú que estarà disposat a ajudar-los davant de qualsevol situació. Hem de tenir present que un dels problemes que porta implícit l’abús, sobretot si és per part d’algú proper, és la pèrdua de confiança cap a les persones adultes. Des de RANA, intentem que comprenguin que, encara que estiguin enfadats, tristos o que sentin vergonya, no s’han de guardar aquests sentiments per fer-se els forts o pretendre ser més grans del que són. Ben al contrari, explicar-ho a la persona que els pot ajudar els converteix en autèntics i reconeguts valents.
Per dur a terme el programa, disposem d’una guia didàctica amb un material que consta de l’esmentat conte Crida ben fort, Estela!, cinc sessions de treball amb dinàmiques i activitats diferents i les avaluacions pertinents. Els continguts que s’hi treballen són els següents:
- Sessió 1: Voler bé, voler mal.
- Sessió 2: Secrets sí, secrets no.
- Sessió 3: Dir que no.
- Sessió 4: Culpabilitat.
- Sessió 5: Demanar ajut.
Cada sessió té una durada d’una hora i, després de cadascuna, és aconsellable deixar un espai d’uns quants dies, com a mínim, dos.
Aquest programa de prevenció d’abús sexual infantil Crida molt fort es pot descarregar de la web de la Fundació RANA: www.fundacionrana.org/es/programas/igrita-muy-fuerte.html
Referències bibliogràfiques
BENAVENTE, B. i altres (2016): Prevalencia del abuso sexual en la infancia: Un estudio en estudiantes universitarios. Barcelona. Octaedro.
LALOR, K.; MCELVANEY, R. (2010): «Overview of the nature and extent of child sexual abuse in Europe», a Protecting children from sexual violence: A comprehensive approach. Estrasburg. Consell d’Europa.
OLID, B.; VANDA, M. (il·l.) (2008): ¡Estela, grita muy fuerte! Madrid. Fineo.
UNICEF (2006): Estado Mundial de la Infancia 2007. Nova York. Unicef.
Font: Revista Guix n.438. Xarxa de suport entre centres educatius. Clic aquí.
