El ministeri ha publicat l’esborrany del Projecte de Reial decret pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació infantil. El professorat sol estar poc atent a aquests documents i menys ara, que està entregat a l’atenció de l’alumnat. Acostumats a actuar a l’escola d’acord amb les pròpies decisions, pocs senten inquietud davant d’aquest tipus de preceptes, que no confien que suposin aportacions que ajudin a millorar la seva pràctica educativa i donen per fet que tampoc els condicionarà. La veritat és que la concepció educativa que s’evidencia és més motiu de preocupació que no pas d’alegria.
La proposta de mínims del ministeri deixa de tenir com a referència el desenvolupament de la nena i del nen i fixa com a intenció l’assoliment de competències clau per a l’aprenentatge de tota la vida: comunicació lingüística, plurilingüisme, competència en matemàtica i enginyeria, competència emprenedora, digital… És tan accentuada la subordinació a aquestes competències allunyades d’infantil que la seva concreció en competències específiques per a l’educació infantil ens posa davant d’un horitzó que en alguns paisatges desorienta i fins i tot enutja.
No aporta principis ni criteris metodològics solvents que ajudin a visualitzar com s’ha de fer a l’aula. Per rematar-ho, fixa uns indicadors d’aprenentatge mínims que en molts casos no són raonables. Com a colofó s’allunya del que estableix la LOMLOE respecte als recursos per a l’atenció a la diversitat: mentre que al Projecte de Decret de currículum de primària els recull referint-se a mecanismes de reforços, professionals de suport a l’aula, reduccions de ràtios…, al d’infantil es resol amb un breu «els centres adoptaran mesures adequades», que sona a deixar «que s’apanyin amb el que tenen». I ni rastre de la concreció en les programacions i en el desenvolupament de l’educació infantil que exigeix la LOMLOE per a la compensació de les desigualtats. En l’aspecte formal, el precepte curricular és massa extens, complex, laberíntic i, a sobre, a estones confús.
Entre els qui hem llegit i rellegit el Projecte sorgeix una curiositat compartida: qui ho deu haver redactat, això? Perquè a les escoles no se’ls ha consultat res.
En fi, que el ministeri sembla desentendre’s del que passa i necessita l’educació infantil. Si el decret no es recondueix, abonarà un cop més la frustració i la desconfiança cap a les administracions educatives. Serà una altra ocasió perduda per a la transformació col·lectiva de l’educació?
