Treballs de recerca: un tràmit o una escola de pensament crític?

Per treballs de recerca entenem una gamma de pràctiques formatives en què l’alumne, individualment o en grup, investiga (o intenta crear) sobre alguna qüestió que per diversos motius, pot ser del seu interès. Es tracta, doncs, d’un exercici complex on, de forma globalitzada, es treballen diverses capacitats (o competències) i operacions cognitives com ara l’acotament del tema, la comunicació, el recull de dades, la reflexió, l’aproximació al pensament científic i crític, etc.

Actualment, Catalunya és l’única comunitat autònoma on aquest tipus de treball és obligatori en algun curs d’ESO i al batxillerat. Tanmateix, hi ha professionals que els veuen com un tràmit burocràtic inútil que carrega de feina docents i alumnes. Alguns dels arguments en contra es poden resumir en tres punts:

Desigualtat entre territoris o sistemes educatius. No tot l’alumnat té les mateixes obligacions ni les mateixes exigències segons el país, la comunitat autònoma, la regió o el centre educatiu.
Sobrecàrrega docent. La tutorització d’aquests treballs sovint no té un reconeixement horari suficient pel que fa a reunions, seguiment, orientació, revisió i avaluació, especialment en els darrers cursos de l’educació secundària o en el batxillerat.
El qüestionament provocat per la intel·ligència artificial. Cada cop és més difícil garantir l’autoria real dels treballs i saber fins a quin punt l’alumnat ha elaborat personalment allò que presenta.

De fet, es podria al·legar sobrecàrrega de feina en el conjunt de matèries que componen uns cursos sovint excessivament densos. Ara bé, pretendre alleugerir aquesta càrrega a costa dels treballs de recerca, pot ser fins i tot més negatiu que eliminar una matèria concreta, perquè aquests treballs tenen una funció educativa singular: permeten globalitzar coneixements, relacionar àrees, aplicar sabers a casos reals o creatius i explorar els propis interessos. A més, poden ser positius per al professorat, en la mesura que l’obliguen a sortir del temari tancat i del llibre de text, i a establir un diàleg real amb l’alumnat sobre problemes, preguntes, contextos i formes diverses d’aproximar-se al coneixement.

Els treballs de recerca permeten globalitzar coneixements, relacionar àrees, aplicar sabers a casos reals i explorar els interessos de l’alumnat

Pel que fa a la desigualtat entre territoris, potser ens equivoquem de referent. De fet, en països com França i Alemanya, aquestes metodologies s’utilitzen en diversos nivells educatius. La qüestió no hauria de ser si en uns llocs aquests treballs són obligatoris i en d’altres no, sinó si tots els alumnes tenen dret a viure experiències educatives que els ajudin a investigar, formular preguntes, contrastar informació, argumentar i comunicar conclusions.

En aquest sentit, no disposar d’aquest tipus de treballs pot minvar les oportunitats de l’alumnat, sobretot si entenem que la recerca escolar és una porta d’entrada al pensament crític, científic i creatiu. És a dir, si en algun moment hom té en compte la persona de l’alumne i d’aquesta manera democratitzem l’educació una mica més.

Pel que fa a la irrupció de la intel·ligència artificial, cal revisar els models tradicionals de treball i d’avaluació. Però això no vol dir eliminar-los, sinó repensar-los. Amb un seguiment adequat, la IA pot incorporar-se al procés d’elaboració dels treballs. Per què no? El problema no és que l’alumnat utilitzi eines d’IA, sinó que les utilitzi sense criteri, sense transparència, sense procés i sense haver de donar compte del que ha fet, de per què ho ha fet i de què ha après. Aquí la comunicació oral i l’aproximació a l’entorn hauran de ser revalorades.

Pel que fa a la sobrecàrrega docent, seria un error no tenir en compte el malestar del professorat i les tensions que avui travessen molts sistemes educatius. Dins d’aquest malestar conviuen posicions molt diverses. Hi ha qui reclama més recursos, més temps, més democràcia interna, més suport a la inclusió i més reconeixement professional. Però també hi ha qui aprofita la situació per defensar models més jeràrquics, més selectius i menys inclusius. En aquest context, la discussió sobre els treballs de recerca no és neutra.

*Omnium Cultural Garraf edita treballs d’ESO seleccionats a través dels premis Josep-Lluís Palacios*

L’eliminació d’aquests treballs no és innocent perquè no ens calen alumnes que creguin cegament el que diuen els llibres o el que explica el professorat tot seguint un programa. Ens calen persones que s’aproximin a la realitat críticament, amb l’orientació adequada, i que s’obrin al coneixement científic, social, humanístic, artístic i creatiu, que aprenguin a afrontar decisions responsables i democràtiques, si pot ser en grup, millor. Persones capaces de formular preguntes, buscar informació rellevant, contrastar fonts, observar la realitat, entrevistar, observar, analitzar dades, elaborar conclusions i defensar propostes raonades.

Per tant, també cal gestionar millor el temps del professorat i el seu reconeixement, tothora que caldria potenciar una formació reflexiva sobre l’ús de les eines digitals, com ara la IA (com proposa el professor de Blanquerna Miquel Angel Prats), sense oblidar la formació que aporti una millor atenció a l’alumnat. I si reforcem la comunicació oral, és clar que, en contextos plurilingües, també convé decidir en quina llengua s’han d’elaborar i defensar aquests treballs. Més enllà de cada normativa concreta, és important garantir que l’alumnat pugui desenvolupar la seva competència acadèmica, oral i escrita en les llengües pròpies del sistema educatiu, sense excloure altres llengües quan el tema, el context o la finalitat del treball ho justifiquin.

Com diu Jaume Carbonell, l’educació és política. I la política educativa és essencial per perfilar el futur. Lluitar per la democràcia és també practicar una educació democràtica. Per això, defensar els treballs de recerca no vol dir defensar qualsevol model. Vol dir defensar una escola que no es limita a transmetre respostes, sinó que ensenya a formular bones preguntes, a investigar amb rigor, a pensar críticament i a intervenir en la realitat amb responsabilitat.

Defensar els treballs de recerca és apostar per una escola que ensenya a formular bones preguntes, investigar amb rigor i pensar críticament

Per saber-ne més

Carbonell, J. (2018). L’educació és política. Octaedro.
Perrenoud, Ph. (2012). Cuando la escuela pretende preparar para la vida. Graó.
Zabala, A. (1999). Enfocament globalitzador i pensament complex. Graó.