Browsing: socialització

Una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà és la necessitat de pertinença, de saber que pertanyem a un grup i que se’ns reconeix com a membres de ple dret. En aquest text en parlem centrant-nos en com hi afecta el contacte físic, és a dir, de la comunicació més enllà de les paraules.

Neixen pocs nens i ho fan quan els pares ja són grans. Hem d’interpretar aquest fenomen com una denúncia d’una societat insensible a les necessitats dels infants i els adults. Esdevé necessari replantejar les relacions socials i les característiques de les nostres ciutats, perquè tornin a viure-hi les seves imprescindibles experiències d’autonomia.

“Els pallassos ens alimentem de les mirades. Quan mires als ulls i escoltes de veritat, passen coses sorprenents.”

Les relacions amb els iguals des de ben menuts constitueixen un coixí afectiu excel·lent per a les nenes i els nens.

L´assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se culpable per això.

Si no tinguéssim escoletes infantils, les criatures creixerien embolcallades en un sol relat i en una sola manera d’explicar-lo. Si no tinguéssim escoletes, no sabrien que la vida té un tou de camins i que hi ha moltes maneres d’avançar.

En aquesta entrevista Lídia Puigvert Mallart, professora de la Universitat de Barcelona, ens parla sobre qüestions de gènere tractant la coeducació i l’important paper de l’educació per a la convivència.