Browsing: Educació afectiva/emocional
Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.
Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.
El dilema ens interpel·la en referència a aspectes profunds de l’essència educativa i, de la mateixa manera que els eriçons, aquesta situació complexa ens obliga a escollir: mantenim una distància prudencial, amb una relació superficial que no ens comprometi gaire o ens impliquem en una relació íntima, profunda i confiada gràcies a la qual ens puguem sentir veritablement importants en el cor de l’altra persona.
Una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà és la necessitat de pertinença, de saber que pertanyem a un grup i que se’ns reconeix com a membres de ple dret. En aquest text en parlem centrant-nos en com hi afecta el contacte físic, és a dir, de la comunicació més enllà de les paraules.
Aquest programa de prevenció de l’abús sexual infantil va adreçat a nens i nenes de 6 a 11 anys i està pensat per ser desenvolupat als centres docents. Pretén dotar els menors d’eines i d’estratègies perquè puguin identificar situacions d’abús i siguin capaços de demanar ajut. Cal acostar aquesta realitat a la comunitat pedagògica, perquè es tracta d’un problema freqüent i moltes vegades silenciat.
La senzilla tècnica de dibuixar un semàfor i de dotar cada color d’un missatge emocional ajuda a regular de manera apropiada la ira, una emoció negativa que condueix a la violencia.
A ningú se li escapa que l’escola ha de ser inclusiva, la societat així ho exigeix i el Departament d’Ensenyament, en el nostre cas, ho articula. Però, a l’hora de la veritat, fora de l’aula, la societat és inclusiva?
En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula -aparentment simples i, en tot cas, espontanis i reals- que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els brindem l’oportunitat d’expressar-se.
El que fa que un ésser sigui humà és la condició de poder pensar que les coses no només són, sinó que tenen la possibilitat de ser (i de no ser) i de ser d’una manera diferent de com són.
Potser l’art de l’educació rau en l’art de la distància. En l’habilitat i el do de mantenir sempre la distància justa que demana cada moment, cada circumstància…
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024