Browsing: Educació afectiva/emocional

Les relacions amb els iguals des de ben menuts constitueixen un coixí afectiu excel·lent per a les nenes i els nens.

No hi ha emocions «bones» i emocions «dolentes», ja que totes tenen una funció: ens avisen d’alguna cosa i ens predisposen a actuar

L’actitud interior davant de qualsevol situació de la vida pot marcar una clara diferència entre estar «bé» o estar «incòmode».

Em sembla interessant que posem damunt la taula quines són les formes, les maneres de fer i de pensar de tot allò que considerem «coses de nois» i «coses de noies», i podem començar obrint un debat amb els mateixos nois i noies, perquè expressin les seves idees i creences respecte a això. El coneixement i la reflexió són necessaris i urgents, tant per a ells com per a elles.

El DIEC defineix la paraula andròmina mitjançant l’expressió següent: «Moble, estri, etc., atrotinat, inútil». Aquí i ara, però, proposem que n’utilitzem algunes com a obsequi després d’haver-ne fet una transformació pertinent gràcies a la imaginació dels petits i dels grans.

L´assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se culpable per això.

Hi ha moltes maneres, sense fer demagògia, de ser alegres, optimistes, positius, entusiastes, d´anar engrescats per la vida. S’ha de començar per aturar-se a pensar de tant en tant. Un para i repara, pensa i endreça.

La institució escolar esdevé un important context de desenvolupament i agent socialitzador que, partint del coneixement de l’infant i del seu entorn familiar, afavoreix la construcció d’una dinàmica relacional on es consideren les necessitats i els sentiments mutus, elements que s’han de tenir en compte en el procés educatiu dels infants.