Les festes de Nadal i Reis són les més propícies per practicar el dispendi en obsequis i, particularment, en joguines per als infants més petits. Ara, que arriba tot aquest enrenou, és el moment de reflexionar sobre els regals i el sentit que podem inculcar als infants i joves sobre aquesta qüestió, no sols en unes festes tan comercials com les de Nadal, sinó també pel que respecta a la celebració d’aniversaris i festes infantils.
Malgrat les recomanacions de les persones expertes, els anhels de la canalla s’acaben imposant en aquesta societat de consum i els aparells electrònics acaben arribant a les llars, ja sigui pel tió, pel pare Noel o per Reis.
És una manera de tenir els nens i les nenes entretinguts i contents. Amb tot, la crisi es fa sentir a les llars i això provoca que anem canviant d’hàbits, sobretot de consum, de manera que va prenent cos la dita: «Per una festa, no perdis la testa».
Des de l’escola, i amb la participació de les AMPA, podem treballar l’educació en valors ensenyant a donar una segona oportunitat a la quantitat excessiva de joguines que tenim a casa.
Hi ha força ONG que en demanen per a les criatures necessitades, i l’escola pot servir de canal de recollida. És un bon moment per fer inventari a casa i veure quines poden tenir una segona vida; a més, també ens pot anar bé per desempallegar-nos de totes aquelles que ja s’han fet malbé. Als infants, els costa molt desprendre’s de tot allò que és seu. El sentit de la propietat és molt acusat a les primeres edats, però haurem de carregar-nos de raons per fer-los entendre que hi ha nens i nenes que no tenen les mateixes possibilitats que ells, i una joguina, encara que no sigui nova, si està en bon estat, els pot arrencar un somriure, i un somriure d’un infant no té preu.
L’amic invisible sostenible
En aquesta societat en què vivim, no són usuals els obsequis de segona mà. Sempre valorem més el que és nou i que hem anat a comprar a la botiga, encara que sigui de les més econòmiques i que només en tinguem assegurada la durada en el moment de rebre’l. És un recurs fàcil i còmode per als pares i les mares, però tot es qüestió d’educació i d’anar bastint una nova cultura, perquè en temps de dificultats, cal creativitat.
Des de fa temps, a l’escola insistim a inculcar als infants que els regals que es facin entre companys i companyes, ja sigui pels aniversaris o quan celebrin l’amic invisible, sigui un present confeccionat per ells mateixos i que els progenitors els ajudin i els facilitin els materials que, tots o gairebé tots, poden ser recuperats d’altres usos. Ha costat molt introduir aquesta cultura a l’escola. Les mateixes criatures s’hi resistien, a causa del sentit consumista que les envolta i en el qual participen. Regalar un objecte comprat amb diners li donava un valor que esperaven que els retornessin el dia que ells fossin els protagonistes de la festa, i així s’asseguraven la satisfacció personal que comportava rebre un obsequi. Aquest any ha estat el primer que ja hem començat a veure els fruits d’aquesta aposta en educació en valors.
Com cada any, vam proposar als infants que l’amic invisible fos confeccionat per ells mateixos. A més, era una manera de donar una segona oportunitat a totes aquelles andròmines que corrien per casa o que estaven en un racó. Després de la primera queixa general, es va fer silenci i tothom va començar a treballar amb la il·lusió de poder sorprendre el company o la companya que li havia tocat obsequiar. Per a alguns, era el desitjat i per a d’altres, tot el contrari, representava una manera d’acostar-se al desconegut. La dificultat principal era mantenir el secret de qui era l’altre.
Per fi va arribar el dia i tothom va dipositar el regal en una bossa ben grossa. Era tan important l’obsequi com l’embolcall que el presentava. El secret es va mantenir fins al final del matí, tot i que hi va haver alguns infants que no van poder callar tant de temps i van anar donant pistes.
El moment va arribar i cadascú feia el lliurament del seu regal seguint una mena de cerimònia. El factor sorpresa i la circumstància que fos elaborat per un mateix amb l’ajuda dels pares i les mares van omplir de satisfacció tant els infants que els havien confeccionat com els que els rebien, sobretot en el cas d’aquells que havien mantingut el secret.
La majoria havien aprofitat andròmines que havien trobat en un racó de casa seva i els havien donat aquesta segona oportunitat de ser un objecte o una joguina i, a més, personalitzada.
Evidentment, sempre hi ha qui no està d’acord amb el regal rebut i protesta, perquè l’obsequi no és a l’alçada de les expectatives i has de sentir expressions de l’estil: «Això no té valor i jo m’he gastat molts diners». Va ser un moment en què els mateixos infants van encetar un debat, en el transcurs del qual cadascun va exposar els seus plantejaments i aquell que se sentia estafat va rebre la millor lliçó de vida dels mateixos companys i companyes.
FONT: Revista Guix núm.401 (Hort Escolar). Clic aquí.