La Jana té 5 anys. Arriba a l’escola cada dia a un quart de nou del matí. En entrar-hi, es mostra més o menys contenta. És una nena força conformista i, en general, tímida i poc expressiva. «Bon dia», diu saludant amb una rialla les dues educadores que acompanyen els infants que hi ha al servei d’acollida. I seu en una taula on troba un company de la classe, disposada, avui, a mirar un conte fins que sigui l’hora d’anar cap a l’aula.
La visió de l’escola, un factor imprescindible
Des de fa uns quants anys, a la nostra escola Estel-Guinardó, de Barcelona, i a moltes altres, s’hi ha hagut d’incorporar el servei d’acollida (o el mal anomenat «servei de guarderia»). Ha estat un fet inevitable que ha calgut acceptar per la manca de conciliació entre la vida laboral i l’escolar.
Partint d’aquesta consideració prèvia, una de les tasques importants que recau en la institució escolar és vetllar perquè, tant l’organització com les activitats de tota mena que s’hi realitzin, respectin els drets dels infants de manera efectiva. Totes les activitats que es fan al centre, siguin d’aprenentatge o de lleure, han de ser coherents amb el respecte a l’alumnat i les seves necessitats, d’acord amb el projecte educatiu de centre.
L’escola ha d’aportar la visió i el coneixement que té de les necessitats dels infants. Unes necessitats que no es limiten només a l’àmbit de l’aprenentatge, sinó que abasten molts altres aspectes de la seva vida al centre docent.
La societat actual organitza el treball seguint la seva pròpia lògica productiva. És l’escola i les famílies qui tenen la responsabilitat de defensar les necessitats dels infants, l’esglaó més feble de la cadena.
Esdevé necessari, per tant, que l’equip directiu o el consell escolar col·labori amb l’AMPA per orientar i assegurar que l’organització de les estones d’activitats extraescolars, com poden ser les aules d’acollida, tinguin en compte els paràmetres de bon tracte i respecte. Caldrà atendre, així mateix, les hores diàries totals que els nens i les nenes han de passar al centre docent. Si es tracta del primer any d’escolarització, les estones d’acollida haurien de ser breus. No és recomanable que els infants de 3 anys romanguin més de vuit hores a l’escola.
Una altra condició imprescindible que requereix el servei d’acollida és que tingui la qualitat humana necessària, com també que s’asseguri el bon tracte i la complicitat amb els educadors i les educadores.
Uns altres requisits importants per garantir la qualitat d’aquest servei seria poder disposar d’un espai adequat, amb un ambient relaxat i agradable, adaptat al moment en què en fessin ús els infants.
L’escola i l’AMPA són, en definitiva, els responsables de garantir la qualitat del servei, d’acord amb els drets i les necessitats de les criatures.
Què senten les famílies quan han de deixar els seus fills i filles al servei d’acollida?
Certament, els pares i les mares voldrien acompanyar els seus fills i filles a l’escola i anar-los-hi a buscar a l’hora de plegar, sobretot durant els primers anys que hi assisteixen. A més a més, aquest fet facilita que s’estableixi un contacte diari amb la tutora dels nens i les nenes. És una circumstància agradable i tranquil·litzadora que permet fer un seguiment de l’adaptació dels infants i que facilita l’intercanvi d’impressions.
La realitat familiar i laboral fa que, sovint, el desig dels pares i les mares de proporcionar a les seves criatures l’atenció d’una persona de la família sigui molt difícil de complir.
En tot cas, les famílies volen assegurar que, en aquestes estones, els seus fills i filles estiguin ben atesos, que hi vagin contents, amb confiança, que tinguin una bona relació amb la persona educadora, que puguin realitzar activitats adients a la seva edat, amb materials adequats, que disposin d’un espai que estigui en condicions i que sigui agradable, que puguin compartir aquell temps amb altres companys i companyes, grans i petits.
Les obligacions que comporta el fet de complir l’horari laboral no hipotequen el nostre amor ni la nostra vinculació amb els fills i les filles. És tranquil·litzador i necessari parlar amb les nostres criatures, perquè sàpiguen que l’horari laboral dels pares i les mares suposa sovint la impossibilitat d’acompanyar-les a l’escola o d’anar-les a buscar a l’hora de plegar, però que hi ha moltes altres estones en la vida diària que faciliten que visquem amb intensitat i proximitat la relació entre pares i fills.
És important que els membres d’una família acceptin les seves condicions horàries davant els infants, de manera que es visqui aquesta realitat amb la màxima naturalitat i tranquil·litat possibles, ja que les criatures perceben molt pitjor l’angoixa que puguin tenir les mares i els pares de no poder estar amb ells, que no pas la pròpia absència.
Com ho viuen els infants?
Segurament, la Jana, com uns altres nens i nenes, hagués preferit esmorzar tranquil·lament a casa seva i després, sense presses, anar passejant cap a l’escola, acompanyada pel pare o per la mare. La realitat, però, és que, sense haver-ho demanat, ha d’arribar al centre abans del començament de la jornada escolar o bé s’hi ha de quedar una estona més, mentre veu com els seus companys i companyes se’n van cap a casa amb algun familiar.
Les mares i els pares, quan deixen les seves criatures a l’escola, han de ser sensibles als sentiments dels seus fills i filles, i les persones educadores que els reben han de ser conscients d’aquests sentiments i establir l’empatia necessària per procurar tranquil·litat i confiança entre els infants.
Caldrà pensar que no els faltin hores de son, on esmorzen si s’aixequen molt d’hora o on berenen si es queden molta estona al centre docent. Les educadores i els educadors també han d’estar atents al comportament i a l’actitud dels infants al llarg de l’estona d’acollida, per tal de poder intercanviar impressions amb les famílies i, d’aquesta manera, fer un seguiment personalitzat de cada criatura.
FONT: Revista GUIX D’INFANTIL n.69. Comunicació i llenguatge parlat. Clic aquí.